La llibertat guiant el poble Delacroix

Enviado por Chuletator online y clasificado en Arte y Humanidades

Escrito el en catalán con un tamaño de 10,95 KB

 

FITXA 26: LA LLIBERTAT GUIANT EL POBLE

FITXA TÈCNICA

Obra :

La llibertat guiant el poble

Autor :  Eugène Delacroix (París, 1798- 1863)

Cronologia:  1830

Material: oli sobre tela

Estil: ROMàntic

Tema: històric – al·legòric

Localització: Museu del
Louvre (París)

CONTEXT HISTÒRIC

CRONOLOGIA:


1830.

CONTEXT CULTURAL:


Aquesta obra s’emmarca Dins de les anomenades revolucions burgeses que es van produir a Europa durant La primera meitat del Segle XIX desprès de la caiguda de Napoleó i com reacció Al retorn a l’Antic Règim que la Restauració va imposar a partir del Congres de Viena 1815.

Les lluites revolucionaries en favor del Liberalisme i el nacionalisme caracteritzen aquest període, unes lluites amb Les que els pintors ROMàtics es van sentir plenament identificats i van captar En els seus quadres.

En el terreny econòmic, la revolució industrial Va suposar un augments dels transports, l’aparició de noves fonts d’energia i Un augment de la població (enderrocament de les muralles de les ciutats). Els Problemes derivats de la societat industrial van generar el sorgiment de noves Doctrines socials (socialisme i anarquisme) i moviments reivindicatius i Revolucionaris.

El quadre fa referència concretament a les “Les Tres jornades glorioses» que es produïren a París el 27, 28 i 29 de juliol De l’any 1830; amb les quals es va posar fi al govern absolutista dels Borbons A França i obri pas a una monarquia parlamentaria sota Lluís Felip d'Orleans.

ESTIL

El quadre pertany al Romanticisme, Que és un moviment artístic nascut a França Durant el primer terç de Segle XIX  i que rebutja l’ordre i el materialisme Burges i la industrialització. Es caracteritza per la valoració del sentiment i La passió per sobre de la raó, reivindica l’individu, els sentiments i la Imaginació, s’identifica amb els processos revolucionaris i els moviments Nacionalistes de l’època, mostra gust per tot allò exòtic, llunyà, recupera el Passat, amb especial predilecció per l’Edat Mitjana...

DESCRIPCIÓ FORMAL

Realitzat en oli sobre tela.

En aquesta obra hi ha predomini del color sobre la línea.
S’abandona Del model escultòric de contorns nítids, propi del neoclassicisme (influència De Goya i Rubens).

Hi ha contrast entre colors càlids i freds (negre/blanc, Blau/vermell), amb predomini dels ocres. Destaquen el vermell i el blau de la Bandera,  del ferit que s’arrossega Davant la llibertat, i la polaina del mort del primer terme. Aquests colors Blaus formen l’eix central de l’obra. Hi ha una repetició dels colors Bandera francesa (roig, blau i blanc).

La llum és un element primordial i irreal:
Ilumina la brusa del cos caigut en primer terme, envolta la figura de la Llibertat, i dissol entre fums I lluentors els núvols i les cases del fons. És una llum que proporciona la Tensió ambiental a l’escena.

La composició és clàssica. Les figures s’emmarquen dins d’una piràmide amb Vèrtex al puny de la dona que aguanta la bandera francesa. A la base, hi ha dos Cossos sense vida, un a cada costat. És una composició equilibrada. La Utilització d’aquesta figura geomètrica com a base estructural de la Composició incrementa el dinamisme que és l’element fonamental d’aquest Quadre.

Aquest dinamisme ve donat també per:


- Personatges fent gestos apassionats, mostrant els seus Sentiments.


- Ús de les formes ondulades que donen moviment a la composició:
La bandera, els cabells de la dona, el cinturó, la roba del vestit, els braços I les cames corbats o doblegats...

No hi ha cap figura estàtica o serena

- El contrast entre els cossos caiguts i els combatents També intensifica el moviment.

La profunditat i representació de l’espai s’aconsegueix Mitjançant l’aplicació de la perspectiva aèria  i també per la superposició de Diferents plans:

- Primer pla els cossos dels difunts

-En segon pla la Llibertat, el burgès, el Moribund i l’estudiant,

-Tercer pla la població  lluitant.

-Al fons la ciutat enmig de la boirina i el fum

SEMBLANCES AMB ALTRES OBRES

La composició remet a la de ”el rai de la Medusa”,  de Géricault.

Semblances:

-Totes Dues piràmides estan sobre bases inestables: les onades en el “rai” i les Barricades i els cossos en “la llibertat”.

-Les Figures formen una massa que puja.

-Totes Dues tenen una figura central: un home al “rai” i “la Llibertat”.

Diferències:

-
Inverteix La posició dels dos morts Que estan a la base de la piràmide.

-La Disposició dels personatges també és diferent:
al “rai” estan D’esquena, els ulls de l’espectador miren el mateix que ells, tenen el Mateix sentiment de desesperació.
A “la Llibertat” els personatges Avancen cap a nosaltres, es precipiten cap a l’espectador.

TEMÀTICA,  SIGNIFICAT I FUNCIÓ

Temàtica


: Representa la revolució liberal produïda el juliol de 1830 (27, 28 i 29 De juliol, “les tres jornades glorioses”) i que va suposar el destronament de Carles X i l’arribada al poder de Lluís Felip d’Orleans, representant del Liberalisme.

Possiblement l’escena fa referència als fets del dia 28, amb combats Decisius.

La seva finalitat era remarcar l’esperit combatiu i de rebel·lia que va Unir poble francès.

Per plasmar aquests fets Delacroix representa classes i categories Socials diferents:
Representant del proletariat (amb camisa blanca, a L’esquerra), representant de la burgesia (amb barret de copa,autoretrat del Pintor), representant del sacrifici anònim (mort de baix a l’esquerra, Il·luminat), noiet amb un barret de la Guardia Nacional, cos que va ser abolit Per Carles X i que va tenir un paper important en les barricades, es troba a L’esquerra), nen amb boina (amb pistoles, representa els estudiants i la Joventut) i el representant de la pagesia (amb camisa blava, mirant la figura Femenina del centre).

La dona del centre, que guia tots aquests personatges, és la figura més Important: té més llum, és al centre, té un braç enlaire amb la bandera Tricolor i a l’altra mà porta una baioneta. És una al·legoria de la Llibertat i També de la nova França per la que lluiten. La seva nuesa té reminiscències Clàssiques.

La bandera tricolor agermana tots els personatges. Les torres de Notre Dame Al fons són un símbol de París i situen l’acció en un lloc concret.

Funció:

Funció propagandística i commemorativa

En un primer moment la intenció de Delacroix en pintar aquest quadre Era propagandística (ningú no havia de restar indiferent davant la Revolució).

No obstant això, amb el temps la pintura ha anat adquirint un sentit més Commemoratiu.
El quadre tot i fer referència a uns fets històrics concrets, No podem dir que es tracti d’un llenç històric, perquè Delacroix, en Consonància amb els ideals ROMàntics de l’època,  va estar més interessat mostrar l'esperit Dels que es van revoltar, que no pas de reflectir la realitat d’un fet Aïllat.

El quadre realitzat per iniciativa del pintor s’exposà al Saló de París el 1831.
Lluís Felip d’Orleans el comprà, però decidí que era un tema Massa incendiari per exposar-lo.
Fins el 1861 no es va poder contemplar en Públic.

MODELS I INFLUÈNCIES

Recull la Influència de diferents creadors:

Rubens (pel Dinamisme), Miquel Àngel (pels gestos dels personatges), Caravaggio (pel Tractament de la llum), Ticià (pel tractament del color), i Goya i Géricault.

Delacroix està considerat L’exponent màxim del romanticisme francès; va ser un dels pintors principals de La temàtica exòtica, que representava amb gran riquesa cromàtica. Va tenir gran Repercussió i va inspirar artistes com Renoir, Seurat i Van Gogh, entre D’altres. 

Entradas relacionadas: