Llibertat externa i interna

Enviado por Programa Chuletas y clasificado en Filosofía y ética

Escrito el en catalán con un tamaño de 5,36 KB

 
LLIBERTAT I DETERMINISME: LLIBERTAT EXTERNA I INTERNA:
La llibertat externa consisteix en el fet de que ningú ens impedeixi translladarmos i actuar de la manera que ens sembli oportuna, sempre i que estigui permès per les lleis i els costums del propi país. Pot ser àmplia, segons quin sigui el Març jurídic i polític d'una societat, els seus temes estan dedicats a la filosofia política, la democràcia i la ciutadania. La llibertat interna consisteix en poder decidir per un mateix sobre les qüestions que ens afecten, és la llibertat de voler una cosa o una altre, també anomenada llibertat de voluntat. Si la llibertat interna no existís, no tendria sentit reclamar llibertat política ja que és la llibertat moral, que és la capacitat de conduir la pròpia vida d'acord amb els criteris propis, per privar una persona de la seva llibertat interna hem d'anul·lar la seva voluntat. DETERMINISME I LLIBERTAT INTERNA: La filosofia va sorgir a Occident quan alguns pensadors grecs s'esforçaven en cercar les causes de totes les coses, perquè pensen i estan convençuts de que tot el que passa en el món té alguna causa, però no varen sebre explicar com és possible la llibertat interna. La llibertat interna és la facultat de la voluntat per actuar en un sentit o un altre sense ser determinada, ha de ser capaç d'iniciar una sèrie de causes sense que l'acte pel qual s'inicia la sèrie tengui una causa, ja que l'acte no seria lliure, el fenomen de la llibertat ha conduït a una aporia, entre dues actituds: - qui està convençut que res no succeeix sense una causa, actitud que és determinista si explica la conducta humana. - la consiència espontània que tenim d'actuar lliurament en algunes ocasions encara que estiguem condicionats a obrar en un sentit o un altre. CONDICIONAMENT I DETERMINACIÓ:
Estar condicionat és diferent d'estar determinat, estar condicionat significa que no és té una llibertat absoluta i total, però que es conserva la llibertat suficient de ser responsables dels nostres actes, estar determinat significa negar absolutament la possibilitat de comportar-se amb llibertat. La llibertat humana està condicionada pel temperament amb el qual naixem, pel medi social i l'educació, per al situació econòmica i política en què vivim, no som absolutament lliures, pero aquests factors no ens impedeixen actuar amb llibertat. Aquests factors condicionats eliminen la llibertat, poden potenciar-la perquè una persona que viu en societat i de la qual rep una herència cultural que li proporciona allò necessari per poder elegir el que considera més adequat.
. EL DETERMINISME COSMOLÒGIC: EL DESTÍ: Els estoics van considerar indispensable esbrinar quin és l'ordre del cosmos per saber com ens hi hem de comportar. Heràclit s'explica per alguna raó i la sèrie de raons no pot ser infinita, hi ha d'haver una raó comuna que és la llei que regeix l'univers, aquesta raó és la llei de l'univers i també el destí, el qual succeeix fatalment. Els estoics es van dedicar a la pedagogi i a l'ètica, creien espontàniament en la llibertat. L'ideal del savi serà el que conscient que la felicitat exterior és en mans del destí, intenta assegurar-se de la Pau interior, fent-se insensible al patiment i a les opinions alienes. La impertobabilitat és l'única font de felicitat. S'obri una distinció entre dos móns: el de la llibertat interior que és a les nostres mans i en el món exterior no depèn de nosaltres. La saviesa consisteix a assegurar els béns interns i a menysprear els externs fent-se artífex de la pròpia vida. EL DETERMINISME TEOLÒGIC: LA PREDESTINACIÓ: El problema de compaginar l'ordre causal del món amb la llibertat sorgeix de nou en versió teològica amb la Reforma protestant i amb la rèplica de la Contrareforma catòlica, si Déu ho sap tot, Déu ser perquè ell mateix ha determinat totes les coses humanes. Els reformadors protestants, van insistir que l'ésser humà esta mancat de lliure arbitri i està predestinat. Els teòlegs catòlics van intentar contrarestar aquest determinisme mantenint que Déu i l'home són conjuntament els autors dels actes humans. CRÍTICA AL DETERMINISME: Les posicions reduccionistes són incapaces de justificar que només s'entenen si suposem que som lliures, la convicció amb què actuem de ser lliures, el fet que ens fem responsables dels nostres actes personalment i mútuament, la lloança i la reprovació de certes conductes, la creativitat estètica i científica, l'existència del món moral, jurídic, polític i religiós. Kant va proposar distingir entre dos moder d'utilitzar la idea de causa en la invetigació científica: - L'ús regulatiu: consisteix a investigar tots el fenòmens sempre estiguessin produïts per una causa, el científic cerca totes les causes però ha de saber que mai no podrà explicar-ho tot causalment, perquè adopta un mètode d'investigació que no té per què coincidir amb l'estructura de la realitat. -Lús constitutiu consisteix a creure que l'estructura de la realitat és causal, confonent el mètode d'investigació amb la realitat. El primer permet al científic compaginar dos deures: investigar les causes i respectar fenòmens com el de la llibertat, que no es deixen explicar causalment.

Entradas relacionadas: