Llibertat i Determinisme: Conceptes Clau

El Saber Pràctic i la Llibertat

El saber pràctic ens diu com hem d'actuar, com hem de dirigir la nostra vida. Per tant, ens indica què cal fer i què cal evitar; per això diem que és normatiu. La racionalitat pràctica, en canvi, no ens diu com hem de pensar.

Ètica i Comportament Moral

L'ètica és l'estudi del comportament moral de les persones. El comportament moral és una manera d'actuar que es caracteritza per ser conscient i voluntària. Aquest comportament es manifesta en actes concrets efectuats per persones, és a dir, per individus intel·ligents i lliures en la seva decisió d'actuar d'una manera o una altra.

Acció, Causa i Motiu

El terme acció es reserva per a les coses que fem de manera conscient i voluntària. Una causa és allò que produeix alguna cosa, l'origen d'una acció. Un motiu és una força o un impuls que ens porta a fer alguna cosa, que ens mou a l'acció.

La Llibertat: Definició i Tipus

La llibertat (del llatí libertas, condició de l'ésser humà que és liber, és a dir, lliure i no esclau) es pot entendre de dues maneres:

• Llibertat externa: és la llibertat d'àmbit físic, psicològic, social, etc.
• Llibertat interna: és la llibertat d'escollir i es refereix a l'àmbit de la moral.

Llibertat de Decisió Interna

• Negativa: Absència de motius interns que determinin la tria.
• Positiva: És la que sentim com a capacitat de ser amos de nosaltres mateixos.

Societat Lliure vs. Societat Formalment Lliure

Una societat és realment lliure quan:

1. Té seguretat (lleis i drets).
2. Pren les decisions que creu convenients per a la seva vida.
3. Té l'oportunitat de dur a terme projectes personals.

Una societat és formalment lliure si compleix les dues primeres condicions.

Llibertats Formals

Les llibertats formals són les que estan regulades per lleis i són pròpies dels estats democràtics:

1. Llibertat física o possibilitat de circular o de moure's.
2. Llibertat política o possibilitat de participar en la vida pública.
3. Llibertat civil o possibilitat d'exercir els drets que es tinguin.
4. Llibertat religiosa.
5. Llibertat d'expressió.

Determinisme vs. Indeterminisme

Els deterministes defensen que la llibertat no existeix i expliquen que tot el que succeeix té una causa. Segons la naturalesa d'aquesta causa, podem parlar d'un tipus de determinisme o d'un altre:

• Determinisme físic: la persona està sotmesa a totes les lleis físiques i no s'hi pot sostreure.
• Determinisme social: el medi social condiciona la conducta humana i considera l'ésser humà com una peça de l'engranatge social.
• Determinisme teològic: en forma de destí, afirma que tot està escrit i, per tant, predeterminat, i que l'ésser humà és una joguina de la força natural o divina.
• Determinisme genètic: els gens que heretem dels nostres pares ens fan ser com som.
• Determinisme psicològic: nega l'existència de la voluntat i considera que les nostres accions són producte del motiu més fort.

Els indeterministes defensen que els humans som lliures, ja que la conducta humana està regida per la voluntat i que, malgrat que hi hagi alguns condicionants, els humans deliberem i decidim sobre els nostres actes.

Posicions Conciliadores

Els que tenen posicions conciliadores parlen de llibertat condicionada, que significa que no som ni totalment lliures ni estem totalment dirigits, sinó que hi ha certes condicions o possibilitats que emmarquen les nostres accions.