Llibertat colectiva mill

Enviado por Chuletator online y clasificado en Filosofía y ética

Escrito el en catalán con un tamaño de 7 KB

 

LA LLIBERTAT

-
Mill defensa les llibertats individuals o subjectives(principi del liberalisme)
, dins de la societat democràtica.
-Busca amb la seva moral comunitària l’harmonització entre l’individu i la societat, defensant sobre tot la llibertat personal davant l’autoritarisme de l’Estat o models de societat totalitaris, els quals consideren més important la col·lectivitat que l’individu.

-En “On Liberty”
Mill distingeix entre “freedom” o “lliure albir”  i “liberty” “llibertat civil o social”. El primer concepte fa referència a la llibertat positiva, a la “capacitat interior d’obrar o fer alguna cosa”.
El segon concepte: en sentit negatiu, fa referència a les llibertats individuals o subjectives que defensa el liberalisme, a la manca de coacció (quan algú no està obligat per un altre (opinió de la majoria, Estat...). És el segon sentit què fa referència Mill, als drets de les persones, a les llibertats polítiques i socials (pensament, associació, expressió, vot, elecció o planificació de la nostra vida).

L’únic principi que una societat pot imposar a la força sobre la llibertat individual és el “principi de dany”:

No fer mal als altres i evitar el propi dany de l’individu

-La llibertat individual només es pot limitar amb un control exterior en cas d’accions que afectin als interessos dels altres, als seus drets individuals. (Els teus drets acaben on comencen els de altres persones).
-Mill defensa la màxima llibertat de l’individu, sense fer mal als altres.

MÍNIMA INTERVENCIÓ DE L’ESTAT EN ELS AFERS INDIVIDUALS

-Mill enumera les causes possibles de la restricció de la llibertat individual per part d’un Estat:
-
Principi de paternalisme (limitar la llibertat pel bé d’algú i sense el seu consentiment)
-Principi de moralitat (limitat la llibertat d’algú per evitar el seu comportament immoral.)
-
Principi de dany(evitar la llibertat d’algú per evitar lesionar als altres).
-Només en aquest darrer cas es pot admetre la interferència de la societat en la llibertat personal.
-Tret d’aquest cas, Mill concedeix la llibertat absoluta en allò privat o personal, que no concerneix als demés. Les lleis s’han de deslliurar de connotacions moralistes i religioses. (p. Ex. Prohibir la carn de porc o imposar el vel islàmic; per. Ex: condemnar la poligàmia en el cas de les comunitats dels mormons).
Mill, igual que Plató (demagògia i llibertat immoderada=tirania), és conscient del perill que pot suposar la tirania de la majoria.

INDIVIDU-ESTAT

Mill proclama en la seva ètica: el dret autònom al propi bé( felicitat) i l’imperatiu moral de la recerca del bé general.
El seu utilitarisme és una fórmula per conciliar els interessos particulars amb el Bé comú (tothom busca la felicitat i això ens obliga a col·laborar en aquesta recerca i a respectar la reciprocitat.
-
Segons Mill, maximitzar la llibertat individual és més útil que maximitzar la seva coacció; perquè aquesta llibertat es basa en la necessitat humana de progrés, de expandir-se, de desenvolupar-se;
i això és el que afavoreix el conjunt de la societat (principi del liberalisme econòmic, Adam Smith)

EL PAPER DE L’ESTAT

-Igual que en l’ètica eudemònica d’Aristòtil, la finalitat d’aquesta és el desenvolupament de l’home (caràcter, capacitats naturals).

La naturaleses humana tendeix al seu desenvolupament

L’Estat o societat bona afavorirà aquest desenvolupament (educació, sanitat, treball, serveis...), no posant obstacles per aquesta realització o felicitat.

-L’educació ha de ser el conreu de les tendències socials (simpatia, altruisme)
i de la pròpia autoestima. Mill valora com una virtut molt noble la benevolència desinteressada pels interessos generals, per sobra dels interessos propis (més vulgars i comuns).

Qualsevols altra forma de govern podria satisfer aquest ideal de defensa de llibertats econòmiques i polítiques. Però Mill es decanta per la democràcia representativa(govern de la majoria).

EN RESUM

-l’ètica utilitarista de Mill té elements de l’hedonisme(plaer, Epicur), l’individualisme (liberalisme), l’eudemonisme (felicitat, Aristòtil), el socialisme (bé comú) i el pragmatisme (Empirisme), l’utilitarisme (màxim bé, Bentham).
És expressió de l’antic debat relacions INDIVDU-ESTAT.

-Mill presenta la fórmula (utilitarisme) per harmonitzar la llibertat individual (principi del liberalisme polític, els drets de l’individu) i les obligacions socials (els deures i obligacions o responsabilitats: respectar les lleis, pagar impostos, treballar per incrementar la riquesa...

-L’home necessita la societat per desenvolupar-se. L’individu estableix amb ella un contracte tàcit o legal.

-Tret dels nostres drets i obligacions socials (pagar impostos, respectar els drets dels altres, respectar les lleis, treballar per contribuir al bé comú, respectar la salut pública...), l’Estat no ha d’invertir la vida privada dels individus. El seu únic paper ha de ser posar els mitjans pel desenvolupament i benestar, el progrés (material i humà) de la societat. Seguretat, justícia, benestar.

LIBERALISME

-Els dos factors que determinen la felicitat general d’una societat són:
-La possibilitat individual de desenvolupament en llibertat.
-
La creació d’unes condicions materials suficients per a la major part dels membres d’una societat;
i la creació d’aquestes condicions materials depèn de que hi hagi llibertat econòmica.

Entradas relacionadas: