Llengües romàniques

Enviado por Chuletator online y clasificado en Otras lenguas extranjeras

Escrito el en catalán con un tamaño de 5,56 KB

 

Lèxic patrimonial:
El llatí vulgar: 
una part molt important del lèxic prové també de la llengua primitiva: és el lèxic patrimonial o hereditari, que en català i les llengües ROMàniques prové del llatí.Les llengües ROMàniques  són el resultat de l’evolució diferent del llatí en els diversos territoris on es va implantar. El llatí que va donar lloc a les llengües ROMàniques era l’anomenat llatí vulgar.
Cultismes: El català ha incorporat molts llatinismes i els ha adaptats a la fonètica i a la morfologia catalanes. Hi ha molts cultismes llatins que van tenir un canvi semàntic quan van ser incorporats al lèxic cristíà: 

Gràcia, breviari, ministeri, pecar, perdó, virtut

Semicultismes: Són mots que han estat presos del llatí escrit i han rebut parcialment l’evolució popular, però no han arribat a l’evolució fonètica total com altres mots semblants. 

Saeculu(m) = segle

Doblets: Una mateixa paraula llatina existeix en forma popular i en forma culta o semiculta. . 

Radiu(m) = raig i radi / Cathedra(m) = cadira i càtedra / Regula(m) = rella i regla


Anomenem llengües superstrat les llengües que s’han introduir en el territori d’una altra llengua quan aquesta ja estava evolucionada i hi ha deixat traces en diversos aspectes fonètics i gramaticals, no sols de lèxic. Les llengües que han estat superstrat respecte al català són: Llengües germàniques:

Llenguatge guerrer


Arenga, espia, guerra, guarir, guaitar, blau, gris, blanc

En resten també alguns topònims com La Geltrú, Francolí, Llofriu, i molts noms de persona:

Albert, Ramón, Ferran, Arnau, Berenguer, Bernat, Carles, Enric, Guillem, Oleguer, Ricard, etc

L’àrab:

Cotó, albercoc, albergínia, arròs, safrà, rajola, taronja, carxofa, quitrà, sucre, raval

 Els topònims d’origen àrab solen dur l’article o el patronímic al davant (beni-
 o bini-)

Benicàssim, Binissalem, Alcarràs, Alforja, Alçúdia

; també ho són Vinaròs i Vimbodí
. A València i a les Illes Balears es conserven molts antropònims: 

Bennàssar, Borja, Massot, Mesquida, Omar

S’anomenen llengües adstrat les llengües que han influït en una altra llengua en alguns aspectes com a conseqüència d’una etapa concreta de convivència i per la necessitat d’adoptar neologismes per anomenar coses o conceptes nous.L’occità:
Són occitanismes 
aimia, beutat, faisó.
El francès:
Tot i que hi ha exemples de Gal·licismes del Segle XI, la majoria són posteriors al segles XVIII, com 
borsa, hotel, xalet, xofer, garatge, croqueta, xef, sofà, bricolatge.
L’italià madrigal, medalla, Artésà, saldo, ària, batuta, piano, partitura, sonet.
El grec:
Grecismes: Els mots del grec medieval que es van incorporar al català com a conseqüència de les relacions que va mantenir la Corona d’Aragó amb Grècia a l’època medieval.Hel·lenismes: Els mots provinents del grec clàssic, tant procedents del vocabulari eclesiàstic com els neologismes científics i tècnics que la llengua continua encara incorporant.El castellà:
 Són castellanismes acceptats 
cego, despedir, mosso, buscar, cuidar, llàstima, tarda. Llengües indígenes americanes:cacau, caníbal, canoa, xocolata, tomàquet, caiman, jaguar, ananàs, hamaca, huracà, tabac.
L’anglès:
Anglicismes:  

Xoc (guix), boínder (balcó de vidrieres), flor (paviment de fusta)

Neologismes:

Futbol, esport, gol, iot, míting, flaix, tràveling, ràfting, estrès, interviu, estàndard, handbol

L’alemany:
 

Blindar, búnquer, zinc

Entradas relacionadas: