Llenguatge filosofia

Enviado por Programa Chuletas y clasificado en Formación y Orientación Laboral

Escrito el en catalán con un tamaño de 4,99 KB

 

T4.1.Estratègies per a la igualtat a l’escola: coeducació


Coeducar no és juxtaposar en una mateixa classe individus d'ambdós sexes, ni tampoc és unificar..., uniformitzar..., al contrari, és ensenyar a respectar la diferència i a gaudir de la riquesa que ofereix la varietat” (Moreno, 2000, 70).

2.Llenguatge per a la igualtat. Llenguatge i societat

El llenguatge és un conjunt de símbols i signes que permeten la comunicació._ Dins dels molts llenguatges, el més utilitzat entre les persones és el parlat i escrit, és a dir, la comunicació que realitzam mitjançant paraules; la llengua és l'instrument de comunicació per excel·lència que tenim totes les persones. És un instrument viu i flexible amb el qual representam no només la nostra forma de veure el que hi ha, sinó també el que desitjam; d'aquesta manera, cream món i transmetem afectes, idees, cultura, valors._ Els llenguatges són instruments l'ús dels quals ens permet apropar-nos a la realitat en funció d'uns valors i interessos determinats; alhora, podem detectar com és una societat en funció de les paraules que utilitza més. Això és normal, perquè quan ens interessa alguna cosa, hem de tenir una representació simbòlica d'aquest “alguna cosa” per poder dir-lo, comunicar-lo, construir-lo; així, una societat que té en compte la cura mediambiental tindrà moltes paraules associades a la naturalesa, a la cura d'aquesta, a l'amor per la terra, etc., que li permetran denunciar el que està malament, potenciar el que està bé i crear noves idees per millorar; una societat que té en compte la infantesa tindrà moltes paraules associades a aquesta etapa de la vida i a les necessitats que s’hi donen, s’hi parlarà molt de parcs, activitats, educació, jocs, etc._ De la mateixa manera, una societat que té en compte que el món el formam homes i dones i que té interès a saber què ocorre en cada un dels sexes i quines són les relacions entre ells, tindrà paraules que els anomenin ambdós i amb les quals es puguin interpretar les necessitats, els treballs, les aportacions i la vida quotidiana de cada un.__ Per facilitar un ús del llenguatge a favor de la igualtat, hi ha diverses institucions que han elaborat estudis i recomanacions en relació amb el tema.


El primer pas és prendre consciència del biaix androcèntric, quan no obertament sexista, en l'ús comú i acadèmic del llenguatge. Ana Martín (2007) assenyala la següent tipologia d'usos sexistes del llenguatge:

(A)

sexisme lèxic (diferents significats de les paraules segons que es refereixin a dones o a homes), (B)
expressions enunciades des de l'exclusiva òptica de l’home i (C)
ocultació de la dona en l'ús del masculí genèric._ En relació amb el sexisme lèxic, es donen significats diferents segons que la persona de referència sigui home o dona (home públic / dona pública) i s'usen adjectius diferents per fer referència a un mateix comportament segons que es parli d'una nina o d'un nin._ Quant a les expressions enunciades des de l'exclusiva òptica de l’home, Ana Martín (2007) aporta els exemples següents:

(_)

“Gent que només cerca el pa, la femella, la festa en Pau” (Jarcha).

(_)

“Els anglesos prefereixen el te al cafè. També prefereixen les dones rosses a les morenes.” “El polític que no deixa la dona a casa acaba sent fagocitat per ella”.

(_)

“Deia Romanones que el primer per ser polític és tenir una bona veu; i una bona veu neix sempre d'uns espermatozous baralladissos i bonics” (Francisco Umbral)._ Com a exemples d'ocultació de la dona en la utilització del masculí genèric, la mateixa autora assenyala, entre altres, els següents:

(_)

“Els professors i alumnes d'aquest centre”.

(_)

“Els espanyols acudiran a votar”.

(_)

“L'home és la mesura de totes les coses”.

(_)

“Sopar d'antics alumnes”._ Per descobrir si un missatge o una imatge són androcèntrics o sexistes, s’aplica la regla d’inversió. Això implica substituir la paraula en relació amb la qual tenim dubtes per la mateixa paraula o equivalent en el gènere oposat. Si la frase resulta inadequada, el missatge o imatge és sexista (Ferrer, Mateu, Pons, Barceló, Pont, Roig, s.D.).

Entradas relacionadas: