Llenguatge escrit i funcions

Enviado por Programa Chuletas y clasificado en Otras materias

Escrito el en catalán con un tamaño de 14,28 KB

 

LA POSTAL:


imparteix un programa d’immersió lingüística on els alumnes elaboren una postal dirigida a Cristina. Per començar la pràctica, el punt de partida de proposar als nens l’escriptura d’una postal és important i una bona oportunitat per a treballar una activitat motivadora, perquè aquesta persona era coneguda. Amb la motivació tenim l’ocasió de fer servir l’escrit per comunicar-nos amb Cristina (funcionalitat del llenguatge). Y a més, és un aprenentatge significatiu perquè es una situació de comunicació real. El més importat es l’actitud, després els procediments i per últim els conceptes. Abans d’escriure la postal, la professora ha tingut en compte que el nivell d’aula és de 4 anys. En quant a l’enfocament comunicatiu, l’activitat proposada  va ser propera a la vida real amb un text real, una postal. L’objectiu de la professora d’escriure la postal, es que els xiquets estiguin actius amb una metodologia constructivista de forma col·lectiva. Amb aquesta metodologia, observa el nivell dels alumnes, i els aspectes que s’han de millorar. Aquesta activitat, per tant, augmenta de manera significativa el seu aprenentatge.Per tant, els aspectes que predominen en aquesta activitat, és l’enfocament comunicatiu i la metodologia constructivista utilitzada.Les característiques de l’enfocament comunicatiu son les següents: Text real: la postal,Text complet,Xiquets actius ,Es treballa la comprensió i expressió oral i escrita en la mateixa activitat i també  les habilitats de manera conjunta i global.,Correspondència entre l’oral i l’escrit (-)En quant a les característiques del plantejament constructivista son les següents: Zona de desenvolupament pròxim, Agrupament reduït amb  xiquets menys avançats ,Activitat oral (-)Per la qual cosa, realitzar activitats que fomenten la lecto-escritura a l’aula amb aquesta metodologia constructivista i en situacions de comunicació real, millorarà el nivell dels alumnes i a més, aprenent d’una forma significativa i divertida.(-)En primer lloc, començarem destacant cóm és l’aprenentatge de la llengua 2 oral en aquesta situació concreta tenint en compte els aspectes observats al text annex. Per una part, utilitza el llenguatge oral per a començar l’activitat i els alumnes aprenen la correspondència entre la L1 i la L2 a més d’aprendre paraules noves de la L2. Com podem observar, al llegir la mestra la postal, els xiquets comprenen el que ella diu, aspecte que ens permet determinar que la treballen habitualment de manera oral. Aquests, utilitzen la llengua 2 per a dirigir-se a la seua mestra (Aquesta és la meua lletra, te la I de Israel), encara que en algunes ocasions tenen errades i no transfereixen les paraules d’una llengua a un altra (querida Cristina). A més, podem observar també, que part de les produccions, com per exemple, l’acomiadament, sorgeixen de manera espontània per que coneixen com s’acomiaden les persones habitualment, però quan la mestra explica que aquest ha de ser més formal, l’expressió sorgeix per imitació de la lectura realitzada per la mestra. Per últim, en relació a aquest aspecte, hem de destacar també que el fet que la professora els plantege la possibilitat d’expressar les seues idees i dir les paraules detenidament, fa que prenguen consciència de la transferència d’una llengua a un altra en el cas de les paraules en castellà, escrites en valencíà i aprenguen la correspondència entre el so i la grafia en cas de les paraules dites en valencíà. (-)En segon lloc, hem de fer referència a cóm es desenvolupa l’aprenentatge de la llengua escrita.
En aquest aspecte, destaquem les cinc funcions que té el llenguatge escrit:Comunicació diferida: com per exemple cartes, i en aquest cas, postals.En aquest cas, la mestra treballa a l’aula la segona funció, ja que l’activitat consisteix en elaborar una postal per comunicar-se en una situació en la qual l’emissor i el receptor no comparteixen el mateix context comunicatiu. Cal destacar que en Educació Infantil és important treballar diferents tipologies textuals amb la finalitat de que els xiquets s’inicien en l’aprenentatge relacionat  amb la creació  i el  desxiframent de missatges escrits en diferents formats. D’aquesta manera els infants van interioritzant a poc a poc l’estructura i la funció que té cada tipus de text.

Com veiem al text, la professora fa especial èmfasi en les parts que formen el text utilitzant


com a referència la postal que han rebut a classe. Per a elaborar el seu escrit amb els seus alumnes, decideix escriure les idees que van aportant els xiquets a la pissarra. En aquest procés, la mestra se n’adona que els xiquets no són del tot conscients que el que escriu a la pissarra és el que ells estan dient i que no diferencien entre emissor i receptor. Per aquest motiu, hem d’utilitzar diferents estratègies que fagen veure als alumnes la relació entre el codi oral i el codi escrit i la diferenciació entre la persona que escriu un text i la persona que va a rebre’l.Es important destacar que la professora utilitza una metodologia constructivista, partint dels coneixements previs dels xiquetes i xiquetes. D’aquesta manera va ajudant als alumnes en la construcció del seu propi aprenentatge. A més,  hem de destacar que els alumnes tenen una gran capacitat de imitació que hem d’aprofitar per fer-los veure les diferències entre el llenguatge escrit i el llenguatge oral. (-) En tercer lloc, analitzem com és la composició del text escrit en la segona llengua:
Cristina va decidir que els xiquets feren una escriptura col·lectiva  de la postal ja que era una activitat molt dificultosa per a fer-la individual. El funcionament de l’activitat va ser que els xiquets digueren el que volien transmetre a Cristina, i la mestra escrivia en la pissarra. Cal dir que els xiquets han començat parlant en la seua llengua, es a dir, el castellà. Els xiquets continuaven dient les paraules i la professora anava escrivint-les en la pissarra, però els xiquets no relacionaven el que havia escrit en la pissarra la professora amb el que ells anaven dient. La mestra va dir als xiquets que anaven molt de pressa expressant la seua opinió i el xiquets van a dictar poc a poc, sil·labejant les paraules, aleshores, feien correspondència entre el fonema i la grafia que fa la mestra a la pissarra.  A l’hora de dir adéu,  la professora els ha ajudat perquè no sabien molt be com acomiadar-se, ja que no saben l’estructura dels textos. La mestra intenta explicar que han de posar el nom de tots  perquè ho han fet ells. (-)Per últim, comentarem els coneixements dels xiquets sobre el sistema d’escriptura: lectura i escriptura.
Podem dir que el moment en que els xiquets tenen l’oportunitat de participar en activitats de lectura i escriptura, és quan la comprensió i l’ús de la llengua escrita es produeix. En aquesta activitat podem observar com la mestra, proposa una activitat en la qual es fa servir i aprendre la llengua escrita. L’activitat consisteix en l’escriptura d’una postal, però en compte de plantejar l’escriptura de manera individual o col·lectiva pels alumnes, el que fan és que ells, un grup de 13 xiquets, dicten a la mestra allò que volen dir mentre que ella va escrivint-ho a la pissarra.El primer que fan és llegir la carta que han rebut, després es disposen a escriure la seua per a enviar-la.  Mostren la idea que volen transmetre i ella ho plasma amb paraules a la pissarra. Per a ells és molt confús ja que no establien relació entre allò que deien i allò que la mestra escrivia, la qual cosa fa que mostren coneixements buscant en la pissarra lletres que coneixien. Més tard, comencen a dictar a poc a poc, sil·labejant, pel que demostren que comencen a participar completament en l’activitat.Tenint en compte totes aquestes dades, podem afirmar que amb l’activitat de la creació de la postal, els xiquets s’inicien en el procés de lectoescriptura, pel fet de que, el que ells dicten, es transforma en una seqüència gràfica al escriure-ho la mestra a la pissarra, fet que condueix a que assimilen l’estructura d’un text escrit.Cal destacar que els alumnes utilitzen una línia per a cada idea que diuen, diferenciant així cadascuna de les accions escrites a la postal i a més, fan una lectura memoritzada del que la mestra escriu a la postal, fent-ho com si fos a partir d’imatges.Amb tot això, podem dir, que els xiquets es troben en la fase alfabètica de la lectura. Es troben en aquesta fase perquè els alumnes sil·labegen tot allò que volen dir i, a més, van cercant en les escriptures que fa la mestra a la pissarra algunes lletres que ja coneixen, generalment la inicial. Per exemple: “Té la i d’Israel”, “té la de papa”.  Podem observar al text que els nens tenen desenvolupada la consciència fonològica, és a dir, s’adonen que l’oralització de paraules la conformen una sèrie de sons. A més, reconeixen les parts d’una unitat significativa ( “té la i d’Israel”) i van cercant el significat.


En quant a l’escriptura, els xiquets no s’encarreguen d’escriure la postal, sinó que la fa la professora amb les aportacions dels nens.
Però, si podem observar com els alumnes son capaços de trobar diferents lletres que ja coneixen, sobretot les del seu nom, i també sil·labegen. Per aquests motius, podem pensar que es troben en l’etapa sil·làbica de l’escriptura ja que relacionen l’escriptura i la pauta sonora.

) Incloeu aquesta activitat en la programació de classe i relacioneu-la amb els objectius d’etapa i nivell

Aquesta activitat és una bona opció per realitzar-la en l’assignatura de llenguatge, amb una completa immersió lingüística. Podria estar dins d’un projecte, unitat didàctica o simplement una activitat relacionada amb un conte, amb països del món o amb les vacances, per exemple. Es faria després d’haver treballat tots els continguts previstos per aquesta assignatura, seria una activitat pràctica i lúdica que duraria entre 30 i 40 minuts. La metodologia seria la mateixa que utilitza la mestra en el seu Diari de classe, és a dir, una metodologia constructivista.En relació al material utilitzat en el Diari de classe prèviament llegit, nosaltres proposem un material similar però més avançat, fent que l’alumnat conega les noves tecnologies i el material tradicional. Per exemple, mostrar la postal rebuda per fax, explicant que està escrita però ha sigut enviada de manera telemàtica, sense correu. La imatge de la postal la faríem amb altre mètode tecnològic relacionat amb un mètode tradicional. Per exemple, fer una foto amb una càmera digital actual i en compte d'imprimir-la, enviar-la directament des del dispositiu a l'ordinador i mostrar-la en el projector. La realització d’aquests exemples dependrà del material disposat i del nivell dels alumnes.

Conclusió:

Realitzar aquest tipus d’activitats constructivistes amb els xiquets fomenta molt la construcció de la L2, ja que, plantejar activitats on els principals agents de treball siguen els alumnes, sempre guiats per la mestra, és la millor manera de construir el seu pròpi aprenentatge. Un aspecte a destacar d’aquest mètode bilingüista i constructivista que ens a cridat l’atenció és quan la mestra ens explica que els alumnes li contestaven en castellà i ella, sense corregir-los, els tornava a contestar en català, o simplement escrivia la resposta en català i la deia en veu alta. La nostra opinió és que, realitzar activitats com aquestes fomenta principalment l’aprenentatge lingüístic, però també social, fent veure als alumnes que hi ha moltes llengües en tot el mon, inclòs en el nostre país, i que hem de respectar-les i utilitzar-les sempre que puguem. Per altra banda, nosaltres, com a futurs docents volem deixar clar la importància que té treballar la lectoescriptura amb els xiquets. Aquest any, en el segon quadrimestre del segon any de la carrera hem donat dues assignatures iguals, una en valencíà i l’altra en castellà. I ara que estem acabant, pensem que és imprescindible estimular als xiquets a què llegisquen i escriguen. Els especialistes en lectura estan d'acord en què llegir és un hàbit, un plaer, que difícilment s'adquireix en l'edat adulta. I que l'afició a la lectura té moltes possibilitats de consolidar-se quan s'ha despertat en la infantesa. De vegades escoltem als pares lamentar-se: al meu fill no li agrada llegir. En realitat, hi ha moltes persones a les quals no els agrada llegir. És una qüestió de temperament, d'interessos. Llegir és una activitat que necessita concentració, silenci, aïllament, immobilitat, exclusivitat. Però, malgrat les excepcions, l'afició a la lectura depèn també de com s'hagi abordat la qüestió quan els xiquets ja llegeixen. Moltes vegades s'ha considerat que un xiquet sap llegir perquè pronuncia una frase escrita. Als sis o set anys aproximadament, comença a utilitzar un codi, però li farà mancada temps per saber utilitzar-ho realment. Perquè saber llegir és apropiar-se del text: triar la lectura, llegir ràpidament, ser capaç de servir-se del text per a alguna cosa, parlar del missatge, completar-ho i ampliar-ho amb altres lectures.A l’hora d’escriure hem de fer-ho amb activitats d’interés per als xiquets, que parlen i escriguen d’allò que més els agrada. D’aquesta manera pots despertar la curiositat de com s’escriuen les coses que els motiven. També es pot jugar a fer les lletres amb galetes caseres, que formen paraules i després se les menjen. En conclusió, pensem que tant la lectura com l’escriptura s’han de reforçar també a casa, ja que constitueix també un important instrument d’elaboració de çoneixements, és a dir, un instrument d’aprenentatge.

Entradas relacionadas: