LLengua i societat i ambits d'us

Enviado por Programa Chuletas y clasificado en Lengua y literatura

Escrito el en español con un tamaño de 4,74 KB

 
-yenws pròpis: yenws originads istòricamnt enl trritori. català, lâaranès (yengua pròpia d la vay dâaran, a la vay dâaranl català no s yengua pròpia, sinó k si a instalat k t caràctr oficial i s conguda pr la població), yengua d signs catalana(yengua pròpia d la comunitat sorda d catalunya).yenws instal·lads: yenws k tnn 1a prsència ryevant en la societat catalana. castyà, anglès.altres yenws: tamazight(magrbins), lâàrab, yenws africans, asiàtiks o amricans; pobl gitano(yengua romaní i caló).sociolinwística: disciplina k studia la yengua amb rlació al seu ús en la societat, sâocupa d la variació d la yengua en funció d lâús k en fan ls parlants, i d lâús d yenws difrnts en una matixa societat.conflict linwístic: és una situació d pugna entr dues yenws pr ocupar àmbits dâús en la societat.->bilingüisme: lâús altrnatiu d dues yenws. bilinwism individual(domina dus yenws) trritorial( quan un spai polític té dus zones claramnt difrnciads ds dl punt d vista linwístic) social (2 yenws coexistixen enl si dâuna societat dtrminada en què una dâaksts yenws és la pròpia d trritori i lâaltra, la yengua instal·lada). diglòssia: és la situació d dus yenws en contact en kls parlants en fan srvir una pr a usos formals i lâaltr pr a usos informals. minorització: procés d disminució dl ús d la yengua enl su trritori propi, pot acabar conduint a ala substitució linwística.(yengua minoritzada, stà discriminada al su propi trritori pr la prssió dâuna yengua dominant; yengua minoritària, té 1 nombr rduït d parlants).normalització: procés d rorganització social k té com a objctiu stndrl conixemnt, lâús i ls actituds favorabls a la yengua minoritzada , pr tal dâevitar la substitució linwística. normativització(lâstablimnt i la difusió d la normativa oficial d la yengua), normalització(la prsa d consciència pr part d la comunitat i el canvi d ls actituds linwístiks k afavorixen la substitució), planificació linwística(lâactuació organitzada d lâadministració pública a favor d la normalització d la yengua). -Conixemnt i lâús actuals d la yengua catalana stan condicionats pr divrsos factors: lâoficialitat, lâextnsió dl conixemnt, ls dificultats polítiks.Àmbit privat:-pràcticamnt tots catalanoparlants continuen transmtn la yengua als seus fiys, -per els mixtes també transmtnl català als sus fiys, -població castyanoparlant parln el català.//-s mante lâactitud dâutilitzar la yengua castyana indpndntmnt d k conguil català, -pr part d la població d yengua familiar castyana,l conixemnt adkirit d la yengua pròpia dl país no s tradueix en una opció prsnal dâidntificació linwística.Àmbit públic oficial: ls institucions statals no usn la yengua catalana. la gnralitat d cat.,l govrn,l parlamnt, i lâadministració local, utilitznl català d manra pràcticamnt exclusiva. sistma educatiu:ls alumns rbn lâensnyamnt en la yengua dl país indpndntmnt d la sva yengua familiar(immrsió linwística).Àmbit públic no oficial: mitjans públics: tv d cat., an anat incorxant innovacions tcnològiks. mitjans privats: avui, punt,el 9,el priodico, segre,l tmps(rvista), //com radio, rac1, ona cat.. -ser, onda cero (statals). city tv, flaix tv.lâofrta cultural i d yeur: la producció editorial en yengua catalana no a deixat d crixer akts darrrs trenta anys. teatre gran dsnvolupamnt a cat., an sorgit autors d teatr en yengua catalana. música (destaken ls cantautors il s grups d rock català). cultura popular i tradicional. lâsport, turism i yeure (lâevolució d la prsència dl català a stat dsigual).

Entradas relacionadas: