Llei de repressió del comunisme i la maçoneria

Enviado por Chuletator online y clasificado en Historia

Escrito el en catalán con un tamaño de 12,36 KB

 

CONSOLIDACIÓ DE LA DICTADURA FRANQUISTA


UNA DICTADURA FEIXISTA


Definició de la naturalesa del règim Franquista


Dificultat De definició atès que era una amalgama de diversos tipus de govern autoritari:

1.De la dictadura militar Va adoptar el model de govern fort i repressiu per frenar la “proletarització” De la societat i per assegurar l’ordre, basant-se en un aparell militar Conservador, al capdavant del qual hi havia un líder.

2.De l’Estat feixista Agafava el discurs basat en el nacionalisme radical, l’antimarxisme i l’antiliberalisme

3.De la monarquia absoluta Aprofitava la idea del dirigent messiànic que governava sense retre compte a Ningú, i que tenia un càrrec vitalici per al qual no havia estat elegit.

**Malgrat Això s’ha de tenir clar que es tracta d’un Estat totalitari amb aquestes Característiques:

- Franco Acumulava els tres poders i, a més a més, era el Cap d’Estat i dels tres Exèrcits (Caudillo i GeneralíSimó).

- Hi havia Un sol partit polític, la FET y de las JONS, perquè es van prohibir tots Els altres, igual que va passar amb els sindicats.

- Es van Desmantellar les institucions republicanes i es va abolir la Constitució de 1931, a més a més d’altres drets individuals i col·lectius.

- Identificació Del règim com un sistema antidemocràtic, però la imatge que es volia donar des Del poder era maquillada, a partir de lleis que no alteraven els principis Totalitaris. 

L’IMPACTE DE LA SEGONA GUERRA

- Relació D’Espanya amb la Segona Guerra Mundial

La II GM va Determinar les relacions internacionals d’Espanya durant els primers anys de la Dictadura, ja que depenien del bàndol bel·ligerant al qual s’acostava el règim.

Evolució D’aquestes relacions amb la resta de països durant els anys de la contesa, i Els interessos que hi havia darrere de cada suport:

En esclatar el conflicte, el Setembre de 1939, el règim Franquista es va declarar neutral perquè no podia portar el país a una nova guerra.

A finals del 1940, tant Espanya com les potències de L’Eix van començar a considerar la possibilitat que el nostre país entrés en Guerra, i es van començar les negociacions. Però les exigències d’Espanya no Compensaven les potències de l’Eix.

El 1941, encara que Espanya no entra en guerra, deixa de Ser neutral i es declara no bel·ligerant, així que dóna suport a les potències Feixistes: envia la División Azul a la Uníó Soviètica

Al final de 1943, amb la guerra dominada pels aliats i, Per evitar problemes amb ells, Espanya torna a declarar-se neutral i trenca amb Alemanya i Itàlia.

- Constatació De l’aïllament sofert pel règim després de la II Guerra Mundial

Malgrat el Retorn a la neutralitat i la suavització de les formes feixistes, els aliats no Van oblidar el seu suport a les potències de l’Eix i van condemnar el règim de Franco i van aïllar el país:

No van admetre que entrés a l’ONU.

Van retirar els ambaixadors que tenien a Espanya.

Això va Obligar a Espanya a establir l’autarquia econòmica i tancar-se amb menyspreu Del món occidental.

- Aproximació als inicis de L’obertura del règim
Els Estats democràtics Es van acostar a Espanya en funció de si el país el podia ser útil o no. També El Vaticà va reconèixer oficialment l’estat franquista amb un concordat (1953)
Així la Gran Bretanya o els Estats Units de Nord-Amèrica van deixar de girar l’esquena a Espanya quan van veure que els podia ser útil en la seva lluita contra el Comunisme, a partir dels anys 50, que és quan el món es va dividir en blocs

REPRESSIÓ I CONTROL SOCIAL

Anàlisi De les formes de persecució de les discrepàncies contra el règim de Franco

Enumeració De les diferents maneres com el franquisme s’assegurava el control total de la Població per la repressió de tot el que no fos complir les ordres de l’Estat:

Forma de repressió política. Va ser la fórmula més Estesa, des del 1939 al 1977. Es fonamentà en el terror de la població per la Pràctica de la tortura física i psicològica als detinguts dels camps de Concentració i de les presons

Indefensió jurídica. La persecució política va ser Legalitzada pel règim de jurisdicció militar que tractava com a militars els Dissidents polítics i els aplicava els consells de guerra.

Dissuasió per mitjà de les penalitzacions econòmiques. Des de les simples multes personals a l’espoli del patrimoni de les entitats Democràtiques que havien aconseguit sobreviure fins al final de la guerra.

Repressió Política i social és negació de la llibertat de realitzar activitats polítiques I socials a una part de la població per part de les autoritats públiques. Habitualment es veu acompanyada per violència, tant legal com informal. La Força de l'exemple de qui pateix aquesta violència fa que, per por, la resta de La societat es reprimeixi a si mateixa en l'exercici de la llibertat, que queda Així anul·lada per a tots, excepte per al poder i per aquells en el benefici dels Quals es realitza la repressió.
Des de 1939, Durant la primera etapa del franquisme, la condició d'Estat Totalitari Convertia qualsevol activitat política fora de Falange o sindical fora del Sindicat vertical en un acte d'oposició al franquisme, i subjecta a la Llei de Repressió de la Maçoneria i el Comunisme. La Conspiració Judeo-Masònica-Comunista-Internacional era una de les obsessions personals de Franco, que la creia responsable de tots els fracassos històrics de la nació Espanyola des de Felipe II, i per descomptat, de la Guerra Civil. La solució Era sotmetre a una fèrria repressió a tot el que sonés antiespanyol. Camps de Concentració, condemnes a mort executades o commutades en llargues condemnes de Presó, treballs semiesclaus, van ser la sort de milers de republicans capturats Després de la guerra. L'exili republicà, tant el dels que van fugir com L'anomenat exili interior dels perdedors que van portar una vida fosca a Espanya, és l'altra cara de la repressió.

Alhora el Règim va establir un control social amb molta mà dura que impedia que Germinessin conductes o pensaments aliens als que dictava l’Estat:

Normes de conducta dictades pel puritanisme catòlic.

Rígida censura sobre la cultura i les activitats lúdiques I socials. Unificació de les expressions culturals de caràcter espanyolista i Dissolució de les fórmules nacionalistes autonòmiques

Control de l’educació, en mans de l’ensenyament Confessional obligatori.

EL FRANQUISME A Catalunya


INTRODUCCIÓ

Aproximació A l’estudi de l’anul·lació de la identitat catalana i la creació d’una Catalunya espanyola.

Actuació de L’Estat franquista contra Catalunya i la seva identitat cultural i Conseqüències de la repressió:

Reducció de la població per les persecucions i l’exili.

El genocidi cultural i institucional

L’aparició dels nous franquistes catalans afectes al Règim

ELS COSTOS HUMANS DE LA GUERRA

Avaluació De la recessió de la població catalana

Diversos Factors de recessió del nombre d’habitants, alguns en consonància amb la resta De l’Estat i d’altres de propis:

Pèrdua lamentable de vides humanes (comú a Espanya), però Sembla amb major incidència a Catalunya per la repressió més ferotge en acabar La guerra.

La fugida d’habitants provocada per l’exili massiu de Moltes persones que havien tingut algun vincle, militar, institucional o Ideològic, amb la República.

El gran buit al mercat laboral de Catalunya va ser Suplert per una primera onada d’immigrants de la resta de l’Estat que fugien Dels seus pobles, davant el poc futur de la contrareforma agrària franquista.

LA POLÍTICA FRANQUISTA ENVERS Catalunya

Estudi De la política anticatalana del règim de Franco

Catalunya Va oposar una resistència que es va prolongar fins als darrers moments de la Guerra.

Qualsevol Cosa que sonés a catalana era tinguda com signe inequívoc de traïció. La Repressió va ser molt temuda i es van prohibir totes les insígnies del poble Català: la llengua, l’himne, la senyera i les institucions, entre d’altres.

“ADICTOS, DESAFECTOS E INDIFERENTES”

Constatació Dels escassos seguidors de la classe política franquista a Catalunya

Les Administracions municipals i provincials van anar a parar a mans del governador Civil i el capità general i controlaven els grups següents:

El Movimiento Nacional

El Frente de Juventudes

La Sección Femenina.

Malgrat Tot, el poble català va mantenir una passivitat hostil contra el règim i sovint Es va considerar desafecta.

Només Alguns membres de les elits econòmiques va veure en el franquisme la fi dels Seus problemes d’insubmissió de la classe obrera i del perill de les vagues i Col·lectivitzacions. Franco els assegurava les seves propietats.

LA RESISTÈNCIA CULTURAL, POLÍTICA I L’EXILI CATALÀ

Activitats Culturals clandestines

Edició de Revistes, premis i altres

La revista Ariel (1946-1951), publicacions clandestines de llibres,...

Grups Polítics clandestins

Dificultats De reorganització (ERC i PSUC). Nous grups: Front Nacional de Catalunya, Moviment Socialista de Catalunya,...

Vertebració Del catalanisme catòlic: Catalans Cristians (Jordi Pujol)

Generalitat A l’exili: Josep Irla (1940-1954) i Josep Tarradellas (1954-1977, 1977-1980)

Gestions Davant els organismes internacionals: Memorial a l’unesco (1945) per impedir Que Espanya hi entrés

Entradas relacionadas: