Llei de congregacions

L’arribada de la República va comportar per al conjunt dels treballadors l’aprovació d’una nova Legislació sociolaboral l’artífex principal de la qual va ser el socialista Largo Caballero. Es va Concretar principalment en la Llei de Termes Municipals, la Llei de Jurats Mixtos, la Llei de Conreu forçós i l’establiment de la jornada màxima laboral de vuit hores. Aquestes normes van Entrar en vigor acompanyades d’una legislació que pretenia millorar i dignificar la situació dels Treballadors del món rural i urbà. La Llei de Reforma Agrària del 1932 va ser el projecte de més envergadura. El seu objectiu era Crear una classe mitjana rural, propietaris de les seves explotacions que haurien de ser els qui Incentivessin poder sortir de l’endarreriment industrial. La llei permetia fer l’expropiació sense Haver d’indemnitzar les terres d’una part de la noblesa, mentre que les que estaven conreades D’una manera deficient, les arrendades sistemàticament o les que es podien expropiar Indemnitzant els propietaris. L’aplicació d’aquesta llei es va encarregar a l’Institut de la Reforma Agrària, que disposava d’un Pressupost anual per indemnitzar els propietaris expropiats i s’encarregava de facilitar els Assentaments de famílies pageses. Les complexitats legals i burocràtiques i les limitacions Pressupostàries no van trigar a convertir la reforma en una decepció per a la pagesia pobra. Aquesta llei va tenir l’oposició radical dels grans propietaris agrícoles i va aixecar reticències Entre milers de propietaris de finques amb menys de 100 hectàrees. Aquest grup va fer causa Comuna amb els interessos dels grans terratinents i es van convertir en enemics de la República.

Un dels primers objectius de la república va ser limitar la influència de l’Església i secularitzar la Societat espanyola. La Constitució va estipular la no confessionalitat de l’Estat, la llibertat de Cultes i la supressió del pressupost de culte i clero. També es va permetre el divorci i el Matrimoni civil. El temor de la influència que els ordres religiosos exercien en l’educació va fer Que el Govern republicà prohibís que es dediquessin a l’ensenyament.
La Llei de Congregacions Va limitar la possessió de béns als ordres religiosos i va preveure la possibilitat de dissoldre’ls En el cas de perill per a l’Estat. L’enfrontament més greu es va produir amb els jesuïtes, acusats De dependre d’un poder estranger, la Companyia de jesús va ser dissolta, i els seus béns, Nacionalitzats. La posada en pràctica de les polítiques laïcistes va provocar una forta polèmica en un país amb Una gran massa de població catòlica. La jerarquia eclesiàstica no va dubtar a manifestar el seu Antagonisme cap a la República i a mobilitzar els catòlics en contra. L’actitud manifestament Hostil del cardenal Segura i del bisbe de Vitòria va provocar que el Govern optés per una Mesura de força i en dictés l’expulsió del territori espanyol.
La qüestió religiosa va allunyar de La República unes dretes que més que per la seva identificació amb l’extingida monarquia, van Trobar en la defensa de la seva moral, la seva ètica i la seva fe catòlica un senyal d’identitat Capaç d’aglutinar les classes conservadores en la seva oposició a una república que no van Trigar a qualificar de roja i atea.

La República va pretendre també reformar les institucions militars i policíaques Desburocratitzant una institució vella i obsoleta que tenia un nombre desorbitat d’oficials mal Pagats, amb escasses possibilitats de promoció i excessiu per a les necessitats de defensa i D’estratègia del país. Aquesta reforma pretenia assegurar l’obediència de l’exèrcit al poder civil I a la vegada modernitzar la seva estructura i organització. Es va promulgar la Llei de retir de l’Oficialitat, que oferia als oficials en actiu la possibilitat de Retirar-se voluntàriament i en òptimes condicions. A més, es van suprimir alguns rangs Tradicionals, es ca reduir el nombre d’unitats i d’oficials i es va tancar l’Acadèmia Militar de Saragossa. Es van clausurar les capitanies generals i van desaparèixer els Tribunals d’Honor i el Consell Suprem de Justícia Militar. La reforma militar va ser rebuda per alguns sectors com Una agressió a la tradició militar i al poder de l’exèrcit. Al cap de quinze mesos d’haver-se proclamat la República, alguns militars es van revoltar a Sevilla i van protagonitzar el primer cop d’Estat contra la República. La revolta va fracassar i el Govern va poder controlar amb relativa facilitat la situació. La “Sanjurjada” va constituir un Avís seriós que la lleialtat de l’exèrcit no estava pas garantida. Sanjurjo va ser condemnat en Consell de guerra a la pena de mort. En matèria policial, es va crear la Guàrdia d’Assalt, una Força d’ordre públic fidel a la República preparada per intervenir a les ciutats i que estava Dotada de mitjans moderns de dissolució de les concentracions i les manifestacions obreres.

Els governants del 1931 defensaven un estat central fort i tenien el concepte d’una Espanya Com una unitat històrica i cultural. A més van emprendre una reforma territorial que havia de Permetre a les regions amb sentiments nacionalistes tenir una organització pròpia i accedir a L’autonomia. A Catalunya, després d’un primer intent de Macià de proclamar la República Catalana, es van iniciar negociacions amb el Govern republicà que van menar a la formació D’un govern autonòmic, la Generalitat, i que les Corts aprovessin un estatut d’autonomia el Setembre del 1932. El règim autonòmic va establir un govern i un parlament propis amb Competències en matèria econòmica, social, educativa i cultural. Francesc Macià va ser elegit President de la Generalitat i va ser substituït per Lluís Companys. Al País Basc nacionalistes del PNB i carlins van redactar un projecte d’estatut. Però la seva Aprovació es va endarrerir a causa de l’oposició del republicanisme d’esquerres i dels Socialistes. El 1936, ja començada la guerra, es va aprovar un estatut, fruit d’un consens polític Entre nacionalistes, republicans i socialistes. Aguirre va ser elegit primer lehendakari. A Galícia, El procés estatuari va ser molt més lent i pel juny del 1936 es va sotmetre a plebiscit un Projecte d’estatut que no va arribar a ser aprovat per les Corts a causa de l’esclat de la Guerra Civil. 

Es van dedicar molts recursos a la reforma de l’ensenyament. La República va emprendre un Pla de construcció de milers d’escoles i va començar la implantació d’una reforma basada en Els principis pedagògics de l’escola única o unificada, per mirar de consolidar un ensenyament Públic, obligatori i gratuït. Es va optar per un sistema d’educació laic. La dotació de noves places de mestres va multiplicar per tres les que s’havien creat durant la Dècada anterior. Els mestres eren un element essencial per fer conèixer els ideals del nou Règim, perquè estaven cridats a ser orientadors no sols dels escolars, sinó també dels adults. La No obligatorietat de l’ensenyament de la religió catòlica a les escoles i el caràcter laic de la Reforma educativa va provocar una forta reacció entre els sectors polítics i socials més Conservadors i va donar peu al que es va anomenar la “guerra escolar”. Van impulsar Protestes, que es van estendre també a l’ensenyament secundari i universitari. La renovació educativa i cultural impulsada pels primers govern republicans es va materialitzar En iniciatives que pretenien fer possible l’accés a la cultura a sectors tradicionalment oblidats Pels poders polítics. Es van impulsar les Missions Pedagògiques pels pobles i es van crear Biblioteques i pinacoteques ambulants. També es van obrir Cases de la Cultura amb Biblioteques estables, es van fomentar les vacances i les colònies escolars d’estiu, es van crear Instituts per a obrers i es van fer iniciatives com el Teatre Universitari La Barraca.