Literatura renaixentista catalana

Enviado por Chuletator online y clasificado en Lengua y literatura

Escrito el en catalán con un tamaño de 4,95 KB

 

ELS GÈNERES POÈTICS TRADICIONALS (XVI/XVII/XVIII)


Al costat de la literatura escrita i d’autor conegut que com em vist fins ara, cal recordar que hi va haver una literatura anònima que es transmetia oralment de generació en generació: es l’anomenada literatura popular i tradicional.

CARACTERÍSTIQUES:


És transmesa oralment.

És anònima

Va íntimament lligada a la música i el cant.

Té un caràcter més uniforme i regular que la culta.

Expressa la sensibilitat, la concepció del món i els mites de tota una col·lectivitat.

Acompleix funcions diverses i la trobem en tots els àmbits de la vida

TEMES I COMPOSICIONS:


Els goigs:


són cançons adreçadés als sants i a la mare de Déu per demanar un favor. 

Les corrandes i cançons de pandero:


Acompanyaven les feines diàries i sobretot les del camp.

Les cançons de bandolers i lladres de camí ral:


aquests personatges eren mitificats en aquestes cançons per dos motius, repartien part dels beneficis entre els pobres i segon perquè sovint robaven als representats del poder reial.

Teatre Religiós:


hi trobem obres agrupades segons el cicle litúrgic.

Primer cicle: cicle de nadal - Els pastorets

Segon cicle: cicle de pasqua – La passió

Tercer cicle: cicle Maríà – El misteri d’Elx

Quart cicle: cicle hagiogràfic – sobre les vides dels sants

Teatre profà:


les representacions teatrals poc a poc van abandonant els recintes de les esglésies i passaran a representar-se en llocs públics. Aquest fet es dona primer en les obres religioses i, a partir d’aquí, sorgiran les profanes.

Les dues principals manifestacions:

-Els entremesos:

son obres curtes que es feien en mig d’unes altres de llargues

-Els sainets:

son obres que caricaturitzen comportaments tètics de les diferents classes socials.

EL TEATRE DEL Segle XVIII

El teatre neoclàssic del Segle XVIII recorre als temes de la història i la mitologia grega i romana els drames es divideixen 3 actes i respecten les tres unitats (lloc, temps i acció)

És a Menorca on arrela aquest moviment, ja que l’illa es troba sota la dominació anglesa que permet l’arribada de nous corrents culturals i l’expressió en català

Joan Ramis, menorquí, escriu diferents peces teatrals, entre les quals destaquen Lucrècia, que tracta el tema de la fidelitat matrimonial i la lluita contra la tirania.

LA RENAIXENÇA XIX:


A tot Europa el Segle XIX és el del romanticisme. A Catalunya pren una fesomia pròpia i es denomina Renaixença. Alguns dels valors de la renaixença, que primer va ser un moviment minoritari, però que als anys setanta ja és generalitzat, són: 

1.Retornar la personalitat pròpia a la literatura catalana, tot potenciant-ne els valors específics i diferencials:

-La llengua, la literatura, la història i el dret, sobretot.

2.Implicar gran part de la població, i les classes dirigents, fet que més endavant trobà formulacions polítiques, en la creació de diversos partits catalanistes.

3.Mitificar la Edat Mitjana (època històrica que fou fonamental, en la història de Catalunya)

4.Re valoritzar les llegendes i les tradicions; és durant la Renaixença que s’apleguen en forma escrita

5.La industrialització i el creixement urbà, conjuntament amb la Sancíó de la burgesia catalana, contribueixen a la consolidació de la Renaixença, i obra el camí a futurs moviments culturals i socials.

GÈNERES I AUTORS MÉS IMPORTANTS:


La poesia – Jacint Verdaguer Olot

La narrativa – Narcís Oller

El teatre – Àngel Guimerà 

Entradas relacionadas: