Literatura Jesús Moncada

Enviado por Chuletator online y clasificado en Lengua y literatura

Escrito el en catalán con un tamaño de 9,71 KB

 
Bibliografia
Jesús Moncada neix a Maquinensa l'1 de Desembre de 1941. Acabats els estudis primaris en la seua localitat natal (1953), Moncada s'ha de traslladar a Saragossa (capital de la província a la qual pertany Mequinensa) amb 12 anys per cursar els dos darrers anys de batxillerat elemental. Malgrat la proximitat de Mequinensa a Lleida, en aquesta ciutat només hi havia internats regits per comunitats religioses, cosa que no satisfeia el pare, de tarannà més aviat liberal, laic i republicà. 
A Saragossa, Jesús Moncada topa amb una cultura i, sobretot, amb una llengua diferent a la de la seva parla materna, el català. Se'n torna al poble de Mequinensa amb el títol de mestre a la butxaca, on exerceix la docència.
El 1966 Moncada es decideix, com molts dels seus covilatans en aquella dècada, per traslladar-se a Barcelona. Jesús Moncada entra a treballar a l'editorial Montaner y Simón com a ajudant del gerent de producció, Pere Calders (el gran narrador català que havia tronat a l'exili Mèxicà el 1962), que també l'animarà a escriure i amb qui, des de llavors, mantindrà una estreta amistat.
L'aparició dels primers símptomes d'una greu malaltia l'estiu de 2004, li provocà la mort en una clínica de Barcelona el 13 de juny de 2005
CAMÍ DE SIRGA
Amb la novel·
La Camí de sirga, Jesús Moncada passa a ocupar un dels llocs més destacats de la literatura catalana de les últimes dècades del Segle XX.
Extensa i densa novel·la qualificada com a coral on es retrata la història de gairebé un segle de la Vila de Mequinensa, i de l'Ebre català, presenta una sèrie de personatges i un constant anar i venir del passat i present que abraça un ampli període de temps que va des de la I Guerra Mundial fins al 1971, l'any en el qual s'inicia el lent anorreament de Mequinensa en finalitzar les obres del pantà de Ribaroja.
LA GALERIA DE LES ESTÀTUES
La segona novel·la de Moncada descriu la història de DALMAU CAMPELLS, un jove estudiant maquinensà de magisteri en Torrelloba, ciutat de l'interior de la Península que l'autor defineix com "més gran que Lleida".
L'escenari temporal transcorre a finals dels anys cinquanta del segle passat. DALMAU CAMPELLS hi havia posat alguns trets autobiogràfics però mai va admetre que la Torrelloba de la novel·la fos en realitat Saragossa.
ESTREMIDA MEMÒRIA
En aquesta tercera novel·la (1977), Mequinensa i els seus habitants tornen a dominar d'una manera quasi absoluta l'escenari de la narració. Un fet trascendental en la història de la vila, és, aparentment, el tema central de l'bra. En questa novel·la calidoscòpica i quasi tan coral com Camí de Sirga. De nou la memòria col·lectiva dels mequinensans torna a tenir un paper destacat en aquesta novel·la.
CALAVERES ATÒNITES
El caràcter clarament unitari del tercer recull de contes de Jesús Moncada, publicat a Barcelona per Edicions La Magrana el 1999, ha fet que en alguna ocasió aquesta obra haja estat qualificada, no sense raó, d'una quasi novel·la de persontge, una visió que es afavorida per la presència d'un pròleg i un epíleg.
El pròleg i l'epíleg són narrats, respectivament, des dels ulls d'un jove i un ingenu advocat barceloní destinat com a secretari de jutjat a la Mequinensa dels anys cinquanta del segle passat i des de la ironia i saviesa del jutge titular de la vila.
CARACTERÍSTIQUES GENERALS
L'obra literària de Jesús Moncada se centra en la seva part més extensa, com no es cansen d'assenyalar els diferents comentaristes que se n'han ocupat, en la geografia -urbana i rural- de Mequinensa, en la història dels anys que van, a grans trets, de 1860 a 1971 d'aquesta vila, i en els comportaments i la psicologia dels seus habitants. Només trets, com es comenta més amunt, no estan ambientats, d'una manera o d'una altra, en aqueixa població de l'Ebre. Mequinensa també és Març geogràfic i humà on es desenvolupen les tres novel·les publicades per Jesús Moncada, en la primera i la tercera d'una manera quasi absoluta i a la segona d'una manera prou extensa, encara que parcial. 
Per entendre aquesta dedicació espacio temporal del conjunt de l'obra moncadiana cal tenir present, a més de la singularitat socioenconòmica mequinensa, les moltes hores que passa Moncada a la botiga dels pares, en els nombrosos cafès escampats per la població de Mequinensa, o simplement en els seus carrers i places, durant la seua infantesa i adolescècia, escoltant per boca de pagesos, miners, calafats i, especialment, llaüners mequinensans les històries, façècies i aventures protagonitzadfes sovint per aquests mateixos miners o navegants. 
Els seus habitants seran el punt de partida que, junt a una innegable habilitat narrativa, a una notable capacitat lectora i a una gran imaginació innata, li han de permetre la creació d'un petit univers literari, ric i matisat, en què la memòria col·lectiva de Mequinensa tindrà el protagonisme principal.
El mite de Mequinensa, mite que paradoxalment sembla ésser que podrà sorgir amb la desaparició de la Maquinensa real. Desaparició provocada pels temps moderns, per les grans trasformacions socioeconòmiques dels últims anys del règim franquista i, sobretot per la construcció dels embassaments de Riba-Roja i Mequinensa als curs de l'Ebre.
CAFÈ DE LA GRANOTA
Redactats entre 1980 i 1985, els catorze contes que conté aquest llibre, publicat el març de 1985 tenen un clar caràcter unitari.
--> Escenari geogràfic
El primer element, i el mñes important, que ajuda a configurar sensació d'unitat al recull és l'escenari espacial en què es desenvolupa l'acció dels contes, una acció que té l'epicentre en la vila de Mequinensa, en els seus cafès, carrers i places, en les mines del seu terme municipal i en el llaüts amarrats als molls de l'Ebre.
--> Escenari temporal i històric 
Les poques dates esmentades en les narracions situen l'acció en la dècada dels anys cinquanta i principis de la dels seixanta del segle passat. 
--> L'humor i la ironia
Un tercer element que reforça la impressió que es tracta d'una obra amb un grau molt elevat d'homogeneïtat és el to d'humor i de forta ironia que amera la major part dels contes.
Sovint l'humor i la hironia en les narracions breus de Jesús Moncada està motivat per un fet insòlit que, per dir-ho així, força de manera subtil la lògica d'una situació que, en principi, és quaotidiana, un tractament humorístic que fa pensar en alguns dels millors contes de Pere Calders, mestre en la construcció de narracions caracteritzades per la subtilesa i la suggestivitat estilística.
--> Mort i rituals funeraris
La mort i els rituals funeraris sovint reben un tractament per Jesús Moncada ple d'ironia i d'humor que els lleva trascendència i els aporta quotidianitat. En aquests contes que s'ocupen de la mort també l'element extraordinari, sorprenent, que en ocasions frega la màgia, hi té un paper destacat.
--> Crítica social i política
 Gairebé com si es tractessen d'exempla medievals de caràcter didàctic, en ocasions Moncada sembla que haja redactat alguns contes per il·lustrar críticament i d'una manera divertida les passions, les actituds morals, els anhels i els somnis de diferents personatges.
Un crítica social que deixa entreveure les simpaties personals de l'autor i que en ocasions pot fregar la sàtira.
--> Estructura
Els catorze contes d'aquest recull es poden dividir, pel que fa a l'estructura, en dos grans grups: els soliloquis i les cròniques o informes.
Soliloquis: La Plaga de la Ribera, Senyora Mort, carta de Miquel Garrigues, Els delfins, Paraules des d'un oliver, L'assassinat del Roger Ackroyd.
Cròniques: Un barril de sabó moll, Absoltes i sepeli de Nicolau Vilaplana, Informe provisional sobre la correguda d'Elies, Futbol de ribera, Un enigma i set tricornis, Amarga reflexió sobre un manat de cebes, Amor fatal en decúbit supí.
--> Llenguatge 
Potser allò que més caracteritza el llenguatge literari d'aquest escriptor és l'oralitat, en especial en el cas de les narracions breus. Un to de llengua oral que sembla que les històries hagen estat recollides directament de la veu del poble. De fet, sovint el narrador es presenta com simple escriba que intenta anotar tan fidelment com pot allò que li han explicat.
FRASES
Jo noia, jo sóc la gran, mhe de cuidar del pare, tinc les mans més a to per... Caterina
Ja n'estic tip; aneu's-en a la cuina, a gratar el coll del gat, que aquí som home i aquí... Claudi
Ai, Caterina, no cridis el mal temps, que el món canvia i d'altres an caigut, sense vergonya... Salvadora
Pas vell per ara, pas malaltís. Puc plere a la que sia i sum pusat ... Bernat
No ens enganyem, pubilla. Tu saps que jo m'he rosegat les ungles i m'he empassat... Libori
Ui, quins ciris trencats! Tu, Salvadora, amb tant cor, ja em diràs que t'aprofita... Rufina
Doncs ja t'ho drié clar: la meva dona s'ha casat amb un pobre que treballa, i la mare... Rafael
Què voleu entre tots? Que no m'hi casi? Que el banyulenc se'n torni a casa seva?... Caterina
Un bitllet d'emigrant no val gran cosa, però vol dir unes llunes desinflades... Claudi
Sí senyor, i escolta'm. Si mai tornes a dir ni un gruix d'espina, si tornes a portar ... Claudi

Entradas relacionadas: