Literatura Catalana: Trobadors a Segle XVIII

Trobadors i Joglars

Els trobadors eren autors que componien en occità i podien pertànyer a la classe alta. Componien cançons per plaer. Els joglars recitaven en públic els poemes dels trobadors i eren de classe social baixa. Els que realitzaven la poesia eren els joglars lírics. Els que recitaven els cants de gesta eren els joglars èpics.

Elements de la Lírica Trobadoresca

L'estrofisme era la cobla (hi havia diversos versos i al final la tornada que conté el senyal). La mètrica sol ser d'heptasíl·labs o octosíl·labs i rima consonant. L'art de trobar pot ser:

• Trobar leu: senzilla.
• Trobar clus: tancada, difícil.
• Trobar ric: refinada.

Temes i Subgèneres Trobadorescos

• Poesia amorosa
  • Cançó: segueix les pautes de l'amor cortès, té melodia pròpia, expressa els sentiments del trobador. Té una extensió de 5 cobles i acaba en tornada.
  • Pastorel·la: presenta el diàleg entre un cavaller i una pastora que intenta enamorar.
• Poesia bèl·lica o d'atac
  • Personalitzats: adreçats a una persona odiada o estimada pel trobador.
  • Moralitzadors: es critiquen els mals costums i es donen consells.
  • Literaris: reflexió sobre aspectes poètics.
  • Sociopolítics: reflexions sobre aspectes polítics.

Els Trobadors Catalans

Els primers componien poemes en llengua provençal. Les relacions amb Occitània eren molt intenses. Només es conserven 24 obres d'autors que van optar per l'estil del trobar leu.

Guillem de Berguedà

Va ser un noble cínic i desvergonyit, va estar immers en molts conflictes i va morir violentament. Es conserven 28 poesies.

Lírica Catalana entre els Trobadors i Ausiàs March

Hi ha una sèrie de fets que fan que la poesia entri en decadència:

1. Crisi del feudalisme.
2. Annexió d'Occitània per part de França.

Al llarg del segle XIV i principis del XV es conrea una poesia forçada. Per donar importància a aquesta poesia, Joan I convoca la Festa de la Gaia Ciència (Jocs Florals). En aquesta època, la poesia trobadoresca combina influències amb la lírica italiana.

La Lírica Catalana del Segle XV

Prosperitat a València i aparició d'una sèrie d'escriptors importants. S'aparta la lírica trobadoresca. El segle XV es considera el Segle d'Or de la lírica catalana.

Ausiàs March, Cavaller i Poeta

Poesia innovadora:

1. Trencament amb la influència de la lírica trobadoresca.
2. Tres grans temes: amor (relació amb la dona), moralitat i espiritualitat, i mort.
3. Distanciament dels trobadors amb temàtica més humana, estil farcit d'imatges, llengua catalana més pura.

Característiques

• Una nova visió de la dona i de l'amor: més humana i real, amor espiritual i amor sensual.
• Moralitat i espiritualitat: contradicció entre ment i sentits, i entre home i Déu.

Poesia dels Segles XVI, XVII i XVIII

Poesia Renaixentista

Poesia culta representada per Pere Serafí. La temàtica era amorosa, amb idealització de la dona i la natura, marc mític i simbòlic, i els mites clàssics grecollatins.

Introducció del Sonet

El sonet és la composició estròfica del Renaixement. Pere Serafí és autor de 24 sonets amorosos on s'utilitza l'estètica i la temàtica renaixentistes.

Poesia Barroca

Actitud de desengany i frustració. Temes: el pas del temps i la mort, la dualitat del plaer, la caricatura i el pessimisme polític. Recursos: l'artificiositat, el contrast, la deformació, abundància de cultismes i castellanismes, ús de figures retòriques.

Poesia Popular

La literatura popular als segles XVI-XVII té gran varietat. El poble era monolingüe. Als subgèneres es van afegir cançons de bandolers i lladres. La literatura popular era anònima.

Característiques

Temes: amor, festeig, feines al camp, els infants (referència a jocs), religió (vides de sants), històrics (personatges famosos de batalles). Recursos: versos curts, lèxic i sintaxi senzills, abundància d'arcaismes, molt lligat a la música, transmissió oral.

El Teatre dels Segles XVI, XVII i XVIII

El teatre segueix els corrents del Barroc, marcat per la temàtica religiosa. Temes: amor, mitologia, comèdia pastoril, la història. Obra important: Lo desengany, de Francesc Fontanella.

Tragèdia Neoclàssica

Gèneres més concrets com la poesia i les faules, temes clàssics. Representant: Joan Ramis.

Teatre Popular

Durant els segles XVI, XVII i XVIII el teatre va representar cicles religiosos importants com: cicle de Nadal, cicle de Pasqua, cicle hagiogràfic, cicle bíblic.