Literatura catalana segles xvi xvii xviii

Enviado por Chuletator online y clasificado en Lengua y literatura

Escrito el en catalán con un tamaño de 6,46 KB

 

El Segle XVII va representar per als països de parla catalana línici d'un llarg període que es va caracteritzar per una progressiva pèrdua de personalitat política, per l'estancament económic i per una disminució de l'ús del català com a llengua literària en benefici del castella.

No faltaven autors que escribien les seues obres en català.

Causes que van contribuir ala castellanització com a literatura culta:


-Davallada demogràfica ocasionada per les epidèmies de pesta que van afectar bruscament a les comarques del litoral de la Corona d'Aragó.

-La uníó de les corones catalanoaragonesa i castellana quan regnaven els Reis Catòlics i el descobriment d'Amèrica per Cristobal , van desplaçar l'eix comercial de la Mediterrània a l'Atlàntic  i així la Corona d'Aragó es va convertir en una peça secundària d'un complez polític que gravitava entorn la Corona de Castella.

-El castella es va introduir amb l'entronització de la família castellana dels Trastàmara arran del Compromís de Casp, i va dictar la llengua de la cort.

-L'aristocràcia autòctona es castellanitzarà progressivament i s'identificara amb la política centralista i uniformista de Carles I.

A VALÈNCIA

A València, la guerra de les Germanies (1519-1521) va acabar amb la vitòria dels aristocràtics sobre l'aliança burgesopopular, va augmentar la submissió i la castellanització de la noblesa autòctona, reforçada per l'establiment a València de la cort virregnal.

L'expanció del castellà va progressar ràpidament ,a València sobretot. En certàments poètics de 1533 on es podia presentar en totes les llengües  i en altre de 1592 sols en castellà.

LES GERMANIES:

Va ser una violenta resposta de les classes subalternes urbanes contra la reforma de l'estat modern que s'havia inicial durant el regnat de Ferran el Catòlic. Els gremis volien mantenir el seu poder polític, representat els jurats ciutadans i defenien els Furs i els Costums del Regne de València. Exergien a més que els monarques juressin aquesta mena de constitució durant el primer any de mandat com va establir Jaume I amb la fundació del Regne.

Que el català deixara de ser llengua de la cort va tindre una importància especial , el Renaixement en que la literatura adquireix un caràcter cortesà i de palau.

La noblesa cada vegada estava mes castellanitzada.

Les classes mitjanes eren l'únic sector capaç de mantenir una certa prducció literària en català.El paper de la burgesia a partir de les Germanies va ser més limitat i subsidiari.

També la Inquisició va eliminar la població conversa d'origen jueu que constituïa el sector més dinàmic de les classes mitjanes.

La valoració creixent del castellà va fer que molts autors autòctons senten l'atracció de escriure en castellà.Els escriptors cada vegada tenien menys confiança en lçus del català com a llengua literària.

També el viratge ideològic resultant del triomf de la Contrareforma serà funest a la llarga.

Durant els segles següents , les derrotes de les guerres dels Segadors (1640-1652) i de Successió (1705-1714) van afermar el centralisme reial i van culminar amb els Decrets de Nova Planta , van anul·lar les institucións i les lleis autòctones i van suprimir el català com allengua oficial.

La imprenta i la constitució de les llengües nacionals modernes.

L'eliminació del català com a llengua de la cort va privar la literatura en català , la desaparició de la cancelleria va desaparéixer també la referència d'un model de llengua literària comú a tot el domini lingüístic .

Estes circunstàncies es van produí en el inici de la imprenta .

Mentres les altres llengües nacionals aprofitaven la imprenta per a difondres , normalitzar-se i unificar-se el català perdia la oportunitat.

El que va passar va ser que les altres llengües van desplaçar el Català , no es va publicar molt en català i aixo va afavorir a l'estatus oral  i a l'afebliment de la consciència d'unitat lingüistica.

Decadència

S'anomena aixi al període de la nostra història literaria que va desde els segles 16 fins al 19. Sí que va hi haure continu¨tat literària en català durant aquest perííode que va reproduir els corrents literaris europeus de l'època com ara el Renaixement el Barroc i neoclacissicisme.

Hi han invsticaión s que demostren que el català va ser mes important del que pareix pero va ser sense tenir de tota manera una transcendència pública per la imprenta.

La castellanització va afectar únicament a la literatura culta i als sectors socials mot restringits


Dels àmbits populars ix la literatura popular que a través de nombrosos gèneres prolonga una tradició literària quan decau la creació en català en les esferes cultes.

SEGLES XVI Renaixement I CONTRAREFORMA

-LA POESIA :

Imita i recrea  cançons populars obra que destaca es Flor d'enamorats de Joan Timoneda que va ser escriptor i editor i tenia una gran visió per a captar les preferències del´públic lector , característiques , confecció i l'edició de ca´çoners de preu reduït. Els seus poemes representen una novetat respecte de la tradició poètica mediaval tant pel metre com pels temes tractats amb una llengua directa i fluïda.

-TEATRE:

Bilingüisme ambient cortesà obra destacada La Vesita de Joan Ferrandis d'Herèdia.Les dones mes fiels a l'idioma els homes tenen un paper més actiu a la cort i parlen castellà.

SEGLES XVII. EL Barroc

-POESIA:

Tensió i desequilibris com a categories estètiques : antítesis i hiperboles  al·literacións enumeracions i metàfores.Autor sque destaquen ; Francesc Vicenç García i Francesc Fontanella

només a Catalunya i al País València la nova escola expresava quasi totalment en castellà.

LITERATURA POPULAR SEGLES XVI VII VIII

-POESIA : CANÇONS I ROMANÇOS I COL·LOQUIS

Manté vitalitat enorme durant el període del 16 i 17.
Literatura molt lligada a la transmissió oral i al sentit tradiciónal acompañada per musica de la dansa . LIT POP NO MOSTRA LA VOLUNTAT DE FER UNA OBRAD'ART PERDURABLE SI NO DÓNA PRIORITAT A LA COMUNICACIÓ IMMEDIATA I DIVERSIÓ EXPRESA INFORMACIÓNS OPINIONTS COMPRATIT EN COL·LECTIVITAT.

Entradas relacionadas: