Literatura Catalana de Postguerra: Novel·la Psicològica, Pla i Villalonga

La Literatura Catalana de Postguerra (1939-1950)

Context Històric i Repressió Franquista

L’any 1936 es produeix un aixecament militar contra el govern de la Segona República que desembocaria en la Guerra Civil. El 1939 comença la Segona Guerra Mundial. En el camp de la literatura, aquests esdeveniments es tradueixen en silenci, desorientació i nostàlgia de llibertat.

A partir del 1939, com a conseqüència de la implantació del règim franquista, el bàndol vencedor va voler espanyolitzar el conjunt dels Països Catalans en un intent de genocidi cultural. El català va quedar reduït a “manifestació folklòrica” o a “peculiaritat regional”.

La literatura catalana de postguerra està, doncs, determinada per les difícils condicions a què la repressió i la censura franquistes aboquen la cultura, especialment en llengua catalana. La producció, l’edició i la divulgació, sobretot durant els primers anys de la dictadura, es va veure reduïda a dos àmbits inusuals:

• L’Exili. La gran majoria dels intel·lectuals que gaudien d’un cert prestigi estaven compromesos amb la causa catalanista i republicana, per la qual cosa hagueren d’optar per l’exili, primer a França i després a Amèrica, majoritàriament a Mèxic. Lluny de Catalunya, decidiren organitzar-se culturalment per estimular la producció i no deixar caure els autors i la llengua catalana en l’oblit. Promogueren activitats culturals i certàmens literaris, publicaren revistes i crearen editorials.
• La Clandestinitat. No tots els escriptors s’havien exiliat; alguns, especialment els més joves, no partiren mai, i dels qui s’exiliaren, alguns tornaren aviat. També a Catalunya, malgrat les dificultats i els riscos, s’intentà reprendre la creació, l’edició i la distribució des de la clandestinitat.

La Novel·la Psicològica: Característiques i Tècniques

El Corrent Dominant de la Postguerra

El corrent dominant durant aquests anys és el de la novel·la psicològica, encara que no serà fins als anys posteriors a la guerra quan les tècniques es perfeccionaran i apareixeran les obres més importants en llengua catalana.

La novel·la psicològica no pretén ser una crònica del món real, sinó que vol reflectir el món interior dels personatges. La seva irrupció qüestionarà les convencions de la novel·la tradicional per tal d’endinsar-se en el coneixement de l’ànima humana: la trama passarà a segon terme, el punt de vista canviarà (sovint trobem un narrador en primera persona), etc.

Tècniques Narratives de la Novel·la Psicològica

Per tal d’assolir aquests objectius, els autors utilitzaran tècniques com:

• Introspecció psicològica.
• Ús del monòleg interior.
• Anàlisi sensorial minuciosa.
• Creació d'atmosferes molt riques i matisades.
• Preocupació pel punt de vista narratiu.
• Difuminació dels límits entre realitat i ficció.
• Finals oberts.
• Eliminació del narrador omniscient.

Aquests trets són compartits pels novel·listes catalans i pels novel·listes europeus, fruit d’un món en canvi profund. Els autors catalans de postguerra, com els seus col·legues europeus, mostren textos innovadors i relats amb estructures renovades. A més, es veuran fortament influenciats per l’experiència de la guerra, la postguerra, l’exili i la repressió, no sols en la temàtica, sinó també en la concepció del món. La literatura canviarà a partir d’aquesta experiència i marcarà un punt d’inflexió en la seva obra.

Josep Pla: Memòria, Observació i Estil Impressionista

L'Obra Completa i les Obsessions de l'Autor

Josep Pla va ser un autor molt prolífic; la seva obra completa abasta més de 45 volums, aproximadament unes vint mil pàgines de prosa. Tota l’obra és una immensa memòria autobiogràfica, una extensa reflexió sobre la condició humana partint de l’observació.

Pla té dues obsessions centrals: el pas del temps i la seva recuperació a través de la memòria. Per a Pla, la memòria és un esforç contra l’oblit, i aquest és el sentit últim de la seva escriptura. La vida és vista per Pla a una certa distància, sense efusions ni sentimentalismes, amb trets humorístics i irònics que revelen el seu escepticisme.

Els personatges dels seus llibres, sovint caricaturitzats, pertanyen a la pagesia, a la petita burgesia local o urbana, o bé són figures rellevants que han tingut una projecció històrica (com a Homenots). El gran tema de Pla és la natura. El paisatge és descrit minuciosament, amb una acurada adjectivació i una especial atenció a les sensacions que provoca. Pla té preferència pels paisatges de l’Empordà i per les ciutats catalanes.

Estil i Gèneres

L’estil de Pla es basa en l’eliminació d’elements decoratius. El substantiu s’acompanya amb l’adjectiu precís i crea un estil impressionista. És una prosa molt elaborada que, tanmateix, transmet una sensació de frescor i naturalitat, de tons quotidians i d’estil graciós, irònic i escèptic, sense que això el converteixi en un escriptor frívol o superficial.

L’obra de Pla, malgrat la seva extensió, és força unitària. Amb tot, hi podem distingir llibres de viatges, biografies, dietaris i memòries, assaig i narrativa. Destaca el seu dietari El quadern gris.

Llorenç Villalonga: Escepticisme i Retrat de Mallorca

De la Sàtira a la Mitificació

Novel·lista mallorquí, Llorenç Villalonga també va escriure teatre, poesia i, sobretot, articles a la premsa. Durant els primers anys, Villalonga presenta posicions hostils respecte al món intel·lectual català (especialment de Mallorca), representat pels autors de l’Escola Mallorquina. Aquesta sàtira és molt present a Mort de dama.

A partir dels anys cinquanta, però, manté bones relacions amb representants del catalanisme a Mallorca. Com a narrador, Villalonga rebutja la novel·la que es basa en una anècdota o en l'aventura. Les seves novel·les són fetes amb idees; l'argument no és el més important, sinó els problemes filosòfics que vol comunicar.

Temes i Personatges

El motiu principal que el condueix a l’escriptura és la fixació del record com a única manera de salvar-se del pas del temps. Es caracteritza per l’escepticisme i per la visió harmònica i equilibrada del món, amb el predomini de la intel·ligència sobre la passió.

El tema més freqüent en el conjunt de la seva obra és el retrat de la societat mallorquina, a la qual comença satiritzant, per després idealitzar-la i finalment mitificar-la. Villalonga parteix del coneixement que té de les persones i dels ambients que ell havia conegut de prop; l’atracció pel món de l’aristocràcia terratinent és constant a la seva obra.

Els personatges més ben tractats són els femenins, que presenten una psicologia més complexa i matisada, i encarnen la delicadesa, el refinament, l’equilibri i la intel·ligència.

Anàlisi de Bearn o la sala de les nines

A banda de Mort de dama, la seva obra més important és Bearn o la sala de les nines, on fa una elegia d'un món perdut. Té la forma d'una llarga carta, en què don Joan Mayol recrea el paradís perdut de Bearn.

S’utilitzen dos punts de vista narratius oposats i complementaris:

• El de don Joan Mayol, que veu la vida en termes absoluts.
• El de don Toni de Bearn, que es caracteritza pel liberalisme i per unes idees estètiques lligades al classicisme. Don Toni concep l'escriptura com a mitjà de perpetuació.

Dona Maria Antònia, esposa de Don Toni, encarna la idea de l'«amor-costum» de la vellesa, oposat a l'«amor-curiositat» de la joventut, representats per dona Xima.