Literatura Catalana Medieval: Context, Autors i Obres Clau

Context Històric: Religió i Monarquies

Després de la desfeta de l'Imperi Romà al segle V, l'Església va ser l'única institució que va mantenir una estructura estable de poder. Al segle XII, les monarquies van aconseguir unificar la xarxa de feus existents i convertir-se en la nova institució de referència.

El Cisma d'Occident i les Universitats

El 1378 es va produir el Cisma d'Occident amb l'elecció de dos papes i el 1394 fou elegit papa el cardenal d'Aragó Benet XIII. El Concili de Constança resolgué el conflicte deposant els dos papes i nomenant-ne un de concòrdia, però Benet XIII es retirà al castell de Peníscola i no acceptà aquesta solució. L'Església havia esdevingut el principal centre de promoció cultural.

La Funció de l'Escriptor Medieval

Durant tota l'Edat Mitjana, l'escriptor se sent com un mitjancer entre la doctrina cristiana i el públic. El llatí continua sent la llengua litúrgica, acadèmica i diplomàtica, però al llarg del segle XIV el romanç accedeix per complet al terreny de la literatura culta. El català es converteix en una de les llengües més esteses i compreses al llarg de les costes mediterrànies.

El Canvi Dinàstic a la Corona d'Aragó

Al morir Pere el Cerimoniós, accedeix al tron Joan I i, després, Martí I l'Humà. Amb ell es va extingir la família reial de la Casa de Barcelona. Per a elegir successor, es reuniren a Casp compromissaris d'Aragó, Catalunya i València, i Ferran d'Antequera va ser nomenat rei. Joan I i Martí l'Humà són reis decantats a les arts i les lletres.

Isabel de Villena: Vida i Obra

Isabel de Villena va nàixer a València el 1430. Era filla del noble castellà Enrique de Villena. El 1445 va professar en el Monestir de la Trinitat de les Clarisses de València, on seria nomenada abadessa el 1463. L'obra més important és la *Vita Christi*, inscrita en el corrent hagiogràfic, escrita des d'una perspectiva femenina i franciscana.

Francesc Eiximenis: Pensador i Escriptor

Nasqué a Girona cap al 1330. Es va fer franciscà. Estudià Teologia i Filosofia. Visqué a València durant 25 anys on realitzà la tasca d’escriptor. Va ser conseller dels jurats a València. L’any 1408 el Papa Benet XIII va consagrar Eiximenis bisbe d'Elna i patriarca de Jerusalem. Morí cap al 1409 a Perpinyà.

Llengua: Romanç (català). Gran difusió de l'obra, molt extensa.

Objectiu: Apropar l'home a la doctrina cristiana.

Temàtica:

• Doctrina política
• Teologia
• Ascetisme
• Misticisme

Intenció: Evangelitzadora, moralitzadora i didàctica.

Estil:

• Compilador de la ciència escolàstica medieval.
• Utilització de proverbis, històries i exemples.
• Trets d'oralitat i expressivitat.

Llenguatge: Prosa elegant i expressiva amb un caràcter popular.

Públic a qui va dirigida: Noves classes urbanes cultes.

Destaquen obres com *Lo Crestià*, *Lo Llibre de les Dones* i *El Llibre dels Àngels*. Tenia el projecte de fer una *Vita Christi* en llatí, però l'escrigué en romanç.

Sant Vicent Ferrer: Predicador i Conseller

Nasqué a València el 1350. Als 17 anys entrà en el convent dominicà de la ciutat on es va fer sacerdot. Ensenyà teologia a la catedral de València i fou conseller i confessor de diversos membres de la família reial. El 1412, en el Compromís de Casp, tingué una intervenció decisiva en la solució del problema successori. L'objectiu de la seva obra mai no va ser literari. Com a predicador, dominà l'art de l'oratòria. Els sermons vicentins tenen l'estructura típica proposada per les *ars praedicandi* medievals. També aprofitava recursos i tècniques literàries per atraure l'atenció del públic.

Anselm Turmeda: De Frare a Apòstata

Va nàixer a Mallorca a mitjan segle XIV i prompte ingressà en l'ordre dels franciscans. El 1385 abjurà el cristianisme i marxà cap a Tunis. La major part de l'obra està escrita a Tunis. L'única obra que va escriure en àrab, la *Tuhfa*, era destinada als sarraïns i anava en contra de la fe cristiana. En vers va escriure el *Llibre dels Bons Amonestaments* i les *Cobles de la Divisió del Regne de Mallorca*. En prosa va escriure el 1417 la seva millor obra, *La Disputa de l'Ase*.