Literatura catalana dels anys 20 i 30

Enviado por Chuletator online y clasificado en Lengua y literatura

Escrito el en catalán con un tamaño de 9,92 KB

 

MERCÈ RODOREDA:


es va donar a Conèixer en els anys trenta. Després de la guerra va marxar a l’exili i estigué Força anys sense escriure. Als anys cinquanta torna a escriure i publicà el Recull “Vint-i-dos contes” (1956), al qual van seguir durant els anys seixanta I setanta diverses novel·les i volums de contes que la van fer nombrar com una De les autores més importants de novel·la de la literatura catalana de tots els Temps. // L’obra novel·lística no es pot classificar dins un únic corrent literari . L’autora construeix un món narratiu propi, original, D’una gran bellesa i qualitat literàries. Les seves novel·les, doncs són alhora Realistes, psicològiques, simbòliqües i poètiques.// Realisme:
L’acció transcorre en un espai geogràfic concret (Barcelona) i en un Març històric (la II República, la guerra i la postguerra), Que sovint condiciona la vida dels personatges. – Presència de la realitat Quotidiana.// Psicologisme:-
Els Esdeveniments no interessen per ells mateixos sinó per la seva repercussió en La consciència dels personatges.-Potència l’anàlisi del món interior dels Personatges i l’explicació del seu punt de vista envers els fets en què Participen. // Simbolisme:
Al llarg De la novel·la apareixen una sèrie de motius recurrents amb valor simbòlic Relacionats amb el personatge protagonista.// Lirisme:-
Ús de la tècnica narrativa de l’escriptura parlada – Importància dels records en la vida dels personatges.// L’estudi dels protas. I Els temes ens poden ajudar a entendre l’obra:

-Els protagonistes:

són dones que viuen en conflicte amb el món (els homes), experimenten dolor i infelicitat davant la vida. Busquen la Salvació en els records felíços i construeixen un món irreal on aïllar-se.

-Els temes i motius principals:

Dificultats i infelicitat en les relacions humanes; la visió negativa de l’home (egoista, usa el sexe per dominar la dona) ; el record com a recurs per a combatre El pas del temps; idealització de la infantesa, joventut i somnis.

Obres destacades:

Alhoma, Plaça del Diamant, Mirall Trencat  La Plaça del Diamant és una de les millors novel·les de Rodoreda. Ens explica la vida d’una Dona senzilla del barri barceloní de Gràcia, la Natàlia/Colometa, emmarcada en Un rerefons històric real: la Catalunya dels anys trenta, la guerra i la de Postguerra. Probablement aquesta obra Sigui la que té més caràcter autobiogràfic, ja que Mercè Rodoreda es va caracteritzar per ser una dona que va Fugir d’aquest món que suprimia la seva llibertat per anar-se a la recerca de la Felicitat. Tret propi l’element fantàstic que assenyala el retorn de l’individu A la natura com a medi ideal de vida i pervivència, més enllà de la mort.

(1939-1975) LA PERSECUCIÓ DE LA CULTURA I LLENGUA CATALANA

El procés de construcció nacional de Catalunya, iniciat en el S XIX i Consolidat durant el primer terç del Segle XX, es va interrompre bruscament pel Nou règim de Franco que elimínà la personalitat nacional de Catalunya: Política, cultural i social.
MESURES PER UNIFICAR: Abolició de l’autonomia de Catalunya ( Supressió de la Generalitat i totes les institucions socials i culturals. Restabliment dels Governs civils i anul·lació de la divisió comarcal catalana)
Prohibició de l’ús públic del català (El Castellà va passar a ser l’única llengua oficial en l’ensenyament, Comunicació... El règim va establir sancions per a aquelles persones que no Complien les directrius lingüístiques. Com a conseqüent el català va quedar Delimitat con a llengua privada i familiar) El règim franquista identificava el Català com un dialecte, una varietat lingüística que només servís per a la Comunicació privada, sense cap tipus de presència pública dins la societat. Això va tenir dues conseqüències:  una DIGLÒSSIA, on aquesta va quedar prohibida en tots els àmbits i es va moure Només en cercles reduïts, introduint una castellanització, és a dir, la Introducció de molts castellanismes lèxics i sintàctics en el català parlat de La població.

RECUPERACIÓ CULTURAL:

El Procés de recuperació cultural iniciat en els anys cinquanta s’aprofundirà Entre 1960 i 1975 gràcies a la liberalització del règim franquista i a la Consolidació dels grups catalanistes d’oposició.

PERE CALDERS (1912-1994)

Naixia a Barcelona representatius de la intel·lectualitat Catalana exiliada a Mèxic, on va romandre vint-i-tres anys; allà va participar En les iniciatives culturals i literàries dels exiliats catalans i va reprendre La seva carrera coma  escriptor. A la 2na Meitat dels anys 50 la narrativa de Calders va obtenir el reconeixement del món Literari català de l’època. El primer arlequí (1936) havia estat el primer Recull de contes publicat. // L’exili li provocà una visió particular de la Condició humana; escriu Cròniques de la veritat oculta (1995) Gent de l’alta Vall (1957) i Aquí descansa Nevares (1967). Hi contrasta realitat i ideal en un Món en què l’indígena només pot aspirar a viure al marge d’una societat en la Qual no té cabuda.

NOVEL·LA (destacar):

Unitats de xoc: narra les vivències de l’autor en front la Guerra Civil L’ombra De l’atzavara, retrat de la vida dels exiliats catalans a Mèxic, que lluiten Entre la necessitat d’integrar-se  a la Nova societat o resistir-s’hi per mantenir viva l’esperança del retorn, i Ronda Naval sota la boira, on Calders fa provatures narratives.
INFLUÈNCIES (destacar): Realisme màgic(combinació d’elements reals Passats pel filtre de la imaginació que permet la inclusió de l’element Fantàstic) i el grup de Sabadell (pel fet d’usar l’humor i la ironia com a critica social)

ASPECTES NARRATIVA: Valor de les paraules:

Preocupació per trobar un valor Just a les paraules. és en el conreu del conte n queden més paleses l’originalitat De la proposta narrativa i les grans virtuts de Caldera com a narrador: Capacitat narrativa, creativitat lingüística i humor subtil i intel·ligent.

Conflicte entre realitat i fantasia:

La Realitat és modifica amb elements ficticis que donen peu a situacions insòlites Que posen a prova la capacitat dels personatges per assumir aquesta nova Realitat L’objectiu és descobrir els punts febles de la societat i dels seus Individus. La narrativa segueix un esquema habitual: un individu, que respon al Clixé de l’enamorat, el tímid, l’escèptic, pateix un fet sorprenent que li Impedeix de tornar a la normalitat, per la qual cosa s’haurà de resignar davant La nova situació. El conte titulat, L’ “Hedera helix” n’és un exemple.

Funció crítica de l’humor:

Serveix per mostrar l’estupidesa de l’home (aferrat a convencions i Prejudicis que li impedeixen de veure les coses tal com són.

L’humor com a recurs literari:

Apareix com a realitat d’un contrast entre fons i forma: desajustament entre els fets i la manera Com s’expliquen; inadequació entre el comportament o la manera de parlar dels Personatges i la situacióen què es troben.
L’HUMOR DE CALDERS troba suport en la Imaginació i l’enginy desbordant de l’autor i en el treball de llengua i dels Seus recursos.

JOSEP PLA(1897-1981)

Neix a Palafrugell, La terra a la qual sempre estigué vinculat i que escriví en moltes de les seves Obres. Durant els estudis universitaris de dret a Barcelona comença a col·laborar En mitjans periodístics, per a alguns dels quals esdevingui corresponsal Europeu. A partir d’aleshores l’escriptura fou per a ell una dedicació vital que Mai més abandonà.

L’obra de Pla és Enciclopèdica:

concep la literatura com unes extenses memòries, com un Mitjà per exposar tot allò que ha conegut al llarg dels anys (els paisatges, la Gent, els costums, els intel·lectuals..) per mitjà de diferents gèneres Literaris com la novel·la, l’assaig, els llibres de viatge....

CARACTERÍSTIQUES: La descripció:

Pla Descriu minuciosament la realitat de la qual vol deixar testimoniatge. Les Lectures, les menges típiques... Es material iteraria. Afirma que l’escriptor Havia d’observar, escriure i manifestar l’època.

Adjectivació:

Recurs habitual. L’adjectiu sempre aporta un matís Que enriqueix el substantiu que acompanya.

Registre

Entenedor, expressat amb molts familiars i girs populars, alhora Que acurat i rigorós. De frases breus, enumeracions, asíndetons i metàfores Properes i quotidianes

. LA FORÇA DE L’ADJECTIU:

Prosa descripció concreta i exacta amb humor irònic, d’una Realitat  amb reflexió moral i l’opinió.  Estil que sempre busca l’expressió senzilla, Intel·ligible, alhora el màxim de precisa. Ús intensiu i brillants dels Adjectius, tret + caract.

OBRA:

Difícil de classificar, si pot distingir:

-Narrativa De ficció:

destaca el recull Contraban i El carrer estret.

–Memòries: de ficció i cròniques de viatge:

El quadern gris i Cartes de lluny –assaig Històric i article periodístic:
representats per Madrid i les publicacions A la Veu de Catalunya i a Destino –assaig: Centrat en la quotidianitat que li és més propera:
la gent, els costums, el Paisatge... “El que hem menjat”

-estudi De personatges:

representat en biografies. “Cambó” “Homenots”

Entradas relacionadas: