Literatura catalana dels anys 20 i 30

Enviado por Chuletator online y clasificado en Lengua y literatura

Escrito el en catalán con un tamaño de 11,82 KB

 
1. Novel·la cavalleresca
1.1. Tirant, una novel·
La moderna
Versemblança: voluntat de reflectir la realitat.
Narració: caracterització dels personatges, actuacions, manera d’expressar-se i el Març geogràfic i 
històric que els envolta.
Argument: tracta d’un cavaller fort i valent que està inspirat en la realitat i que supera la major part 
d’adversitats i que ha rebut una sòlida formació, fet que explica la seva forma física i enginy. 
La narració és irònica i humorística.
Descripció: forta càrrega sensual i eròtica.
Estil:
- Solemne i culte: plany de Carmesina sobre el cos mort de Tirant.
- Directe i col·loquial: expressions familiars, jocs de paraules i exclamacions.
2. L’ humanisme
2.1. La prosa de la cancelleria
Es va recórrer als homes més cultes i preparats de la cort perquè fessin de funcionaris de l’Estat.
Havien de redactar en llatí, Aragónès i català.
L’adaptació dels recursos lingüístics del llatí al català va suposar confrontacions entre els savis 
sobre la funció i els mètodes de traducció.
2.1.1. Bernat Metge
Escriptor culte i refinat.
Va estar marcat per la influència del seu padrastre. 
Gracies al seu padrastre Bernat Metge va poder realitzar la seva formació cultural i la seva 
dedicació a les lletres. Després va ingressar en la cancelleria.
3. Narrativa del Segle XVI al XVIII
3.1. Narrativa popular
Rondalles
- Destinada especialment a nens.
- Elements i personatges fantàstics.
- Fan un retret moral.
- Trama senzilla.
- Llenguatge expressiu.
- Fórmules determinades d’inici i final.
Llegendes
- Narració oral o escrita.
- Recull un fet històric.
- Elements imaginaris.
3.1.1. El Baró de Maldà
“Calaix de sastre” dietari recull articles amb fets que es produïen al seu voltant.
- Llenguatge col·loquial.
- Voluntat d’informar i entretenir.
- Valor històric.
4. Novel·la del Segle XIX
4.1. El costumisme
- Reflectien en les seves obres, el món que estava apunt de desaparèixer.
- Descripció tipificada.
- Escenes de la vida quotidiana
- Publicacions conegudes com articles de costums (sense argument ni trama) apareixien en la 
premsa diària.
4.2. El Realisme
- Va aparèixer com a rèplica del romanticisme.
- Afany pel coneixement científic la raó.
- Representació objectiva de la realitat contemporània.
- Descriure amb exactitud.
- Per aconseguir una descripció objectiva es requeria  l’observació (metòdica i meticulosa de 
la realitat)García Arnó, Andy Gabriel Català Global
4.3. El Naturalisme
- Émile Zola (màxim representant).
- Es pretenia aplicar el mètode de les ciències experimentals a l’anàlisi del comportament humà.
- Transformar la literatura  ciència.
- Ciència com l’eix de tot el coneixement humà.
Moviments de l’època
· Positivisme o mètode experimental: Visió del món basada en l’experimentació directa de la 
realitat.
· Determinisme: Lleis que determinaven el comportament humà. La persona està sotmesa a la 
raça (herència) i al medi i moment històric. El comportament de l’home està determinat per 
aquests tres factors.
Novel·la experimental
- Instrument d’observació i experimentació per investigar les lleis que regeixen la societat i la 
persona. 
- Analitzava tots els aspectes de la societat.
4.4. En Narcís Oller
4.4.1. Procediments literaris
- Mateixos personatges en novel·les diferents.
- Dos marcs espacials:
Març urbà: la ciutat de Barcelona.
Març rural: pobles arquetípics inventats.
- Repetició de temes secundaris.
- Transformació social causada per la revolució social i l’ascens de la burgesia.
5. Novel·la del Segle XX
5.1. Na Víctor Català
Solitud
Els capítols es publicaven setmanalment. La novel·la es va acabar de publicar l’Abril de 1905 en 
forma de fullet setmanal.
Tema
Dolor d’una dona sola en contra del seu entorn social per superar la insatisfacció de la seva vida i 
autorealització mitjançant l’amor i la llibertat.
- El fet que sigui una dona li dóna un to més dramàtic.
- Enfocament moral.
- Destí tràgic de la protagonista.
Personatges Mila: 
- Es troba en lluita amb el seu entorn i ella mateixa.
- Irradia sensualitat reprimida.
El pastor Gaietà:
- Representa puresa, bondat.
- Símbol del bé en lluita del mal.
Ànima:
- Representa tot el mal de la humanitat.
L’home
- Representa la indiferència.
Arnau
- Representa la prohibició.García Arnó, Andy Gabriel Català Global
Espai
- Geografia rural (coneguda per Víctor Català).
- La muntanya és transformada per la subjectivitat de Víctor Català.
Ascens:
representa el inici com la dona encara totes les adversitats.
Descens: representa la dona transformada pel dolor i la lluita.
Llengua
- Llenguatge ric, expressiu i hermètic.
5.2. Prudenci Bertrana
Josefat
Es tracten temes com l’heroi, la natura o l’individu.
Tema
El protagonista de la narració peca poc, tard i amb conseqüències fatals per a una altre personatge.
Al principi en Josafat feia companyia a un vell parroquià, però després de la seva mort exerceix 
només amb el vistiplau de l’Església. La Fineta no vol renunciar al seu “fera domada”, al seu excitant 
aventura de “bella i bèstia”, i intenta que en Josafat la segueixi complaent. Ell li dóna un fort cop a 
la base del crani, però la Fineta encara està viva. Després rematar-la, comença un fort neguit, que el 
farà arribar al límit de la bogeria, accentuada amb la imatge del campaner arrossegant el cos 
putrefacte en un sac d’un racó a un altre de l’església.
5.3. Josep Pous i Pagès
La vida i la mort d’en Jordi Fraginals 
Conté les principals característiques de la novel·lística modernista.
En Jordi, el protagonista, és rebel i inconformista i lluita, principalment, contra el determinisme per 
aconseguir acomplir la seva voluntat.
6. La narrativa de la preguerra als anys noranta
6.1. Josep Pla “És més difícil descriure que opinar. Infinitament més. En vista de la qual cosa tothom 
opina.”
Concepció literària
- No era noucentista.
- Representació del món real.
- Els seus escrits són fruit de l’experiència vital  desig de descriure.
- Selecciona la realitat viscuda, allò que li interessa ressaltar.
- Funció informativa.
- Pretenia que els seus escrits s’entenguessin: prosa planera i amena.
7. La narrativa de postguerra
Censura: Problemàtica de la novel·la
- Dificultat del gènere.
- Restriccions de traduccions novel·lístiques.
- Desaparició d’un públic imprescindible.
Va provocar l’aparició dels següents models:
-

Novel·la psicològica

• Mercè Rodoreda
• Llorenç Villalonga
- Existencialisme
• Manuel Pedrolo
• Capmany
- Literatura fantàstica
• Joan Pedrucho
• Pere Calders
- Novel·la d’exili (expliquen les vicissituds dels catalans en camps d’extermini nazi)
7.1. Mercè Rodoreda
- Obra narrativa
- Etapes:
Obres de joventut: (Aloma): (narrativa psicològica)
- Parteix d’una narrativa psicològica i simbòlica.
- Dones que es converteixen en víctimes passives en mantenir relacions amb homes.
- La protagonista es convertirà en un ésser solitari, somniador i desencisat.García Arnó, Andy Gabriel Català Global
Aloma
La protagonista és una adolescent, que entra en el món dels adults arran d’una relació amorosa 
amb un home madur. Aquesta relació serà frustrant per a la protagonista i la convertirà en un 
ésser solitari, somniador i desencisat. 
Obres de maduresa: (La plaça del diamant) (Exili).
- Drama de l’exili (França Suïssa).
- Caracteritzada per un univers simbòlic.
- Plena de simbolismes.
La plaça del diamant
Ambientada abans de la Guerra Civil Espanyola fins a la postguerra. Explica el procés de 
maduresa d’una dona des de l’òptica del propi record 
- Ús del monòleg interior
Obres de vellesa: (Mirall trencat)
- Narracions que recullen un món mític, impregnat de fantasia.
- Metamorfosi  canvi que permet l’alliberament dels protagonistes.
Mirall trencat
Novel·la tancada que explica la formació, l’ascensió, la davallada i la desaparició d’una família. 
- Hi destaca el símbol del mirall, que reflecteix la realitat o bé fragments d’aquesta realitat.
8. Pere Calders
8.1. Producció literària
Va escriure molts contes  “Cròniques de la veritat oculta.”
Cròniques de la veritat oculta
Centrada en la relació de la realitat aparent i la realitat oculta.
Parteix de la realitat per arribar a la veritat.
Tema: Entorn de rutina interromput per un fet extraordinari, mitjançant la ironia.
Llenguatge: Col·loquial amb efecte humorístic.
9. La narrativa dels anys seixanta
9.1. Manuel de Pedrolo
Obra molt extensa amb l’ús de la narrativa. 
“Mecanoscrit del segon origen.”
“Joc Brut.”
9.2. Baltasar Porcel
Narrativa inspirada en la geografia i gent d’Andratx, per reflectir un món realista, mediterrani, míticpoètic. “Cavalls cap a la fosca.”
9.3. Montserrat Roig
- Lluita per la condició de la dona.
- Va col·laborar en la redacció de la Gran Enciclopèdia Catalana.
- Compromís ètic: país, llengua i cultura.
“Digues que m’estimes encara que sigui mentida.”
“Molta roba i poc sabó...I neta que la volen.”
10. L’assaig
10.1. Joan Fuster “Ben sovint, gairebé sempre, callar també és mentir.”
- Producció literària assagística
- Ús d’adjectius sorprenents, combinació d’erudició i col·loquialisme i un to escèptic.
- • “Nosaltres els valencians”  referent amb nous plantejaments nacionalistes valencians que 
defensen el poble, la llengua i la nació (el tot indestriable).
10.2.Joan Francesc Mira
- Caràcter assagístic sobre l’antropologia.
- És molt notable la seva producció novel·lística.
“Els Borja, família i mite.”
“Evangelis.”

Entradas relacionadas: