La literatura catalana d’avantguarda.

Enviado por Programa Chuletas y clasificado en Lengua y literatura

Escrito el en catalán con un tamaño de 12,08 KB

 

Les Avantguardes.-


Cubisme:


va aparèixer a França el 1907. En les art plàstiques el representen els pintors Plablo Picassó, Georges Braque i Juan Gris que van abolir la perpectiva i introduïren el collage  en poesia Guillaume Apollinaire va compondré poemes i crea les anomenades cal·ligrames  poemes dels quals forma un dibuix que en visualitza el contingut.  

Futurisme :


neix a Italiacap el 1909 fundat per Filippo Tommaso Marinetti .  Elogiava les màquines, el moviment, l’esport i la vida moderna en general. Va acabar deribant cap a la defensa del feixisme. En poesia va introduir les anomenades paraules < paraules="" en="" llibertat="">> ús de diferents cossos de lletres absència de majúscules o de minúscules o llibertat de tipografia en general.

Dadaisme.-


Nascut a Zuric cap al 1916 el seu creador va ser Tristán Tzara. És el més radical dels moviments d’avantguarda es fonamenta en la provocació constant la falta de lògica i el gust per l’abolició de totes les convencions, defensa la destrucció de l’art i la cultura.

Surrealisme.-


Sorgeix a París cap el 1924 i el seu principal ideòleg André Breton. Propugnava l’alliberament del subconscient o l’exploració del món dels somnis per això tenia punts de contacte amb Sigmund Freud i psicoanàlisi alguns dels pintors catalans més coneguts són Joan Miró i Salvador Dalí.

Expressionisme.-


Nascut a Alemanya de començament del segle reflectia l’angoixa del moment a través de l’exageració, colors estridents perspectives impossibles expressions turmentades i era donada a la sàtira política. Els nazis el consideraran un art degenerat.

L’avantguarda catalan.-


es va manifestar mes en les arts plàstiques que no pas a la literatura pel que fa en concret a la poesia cap assenyalar les influències predominats a la primera avantguarda es a dir del Cubisme i el Futurisme.
Malgrat tot cal assenyalar la publicació del  Manifest groc de Salvador Dalí  Lluís Montanyà i Sebastia Gasch l’any 1928 en la que s’atacava la cultura catalana més tradicional, en general les avantguardes pels escriptors catalans una experiència més diluïda en el context del Noucentisme o el potsimbolisme.

Eugeni d'Ors.-  El Modernisme es diferencia del Noucentisme en l’estètica i la ideologia però també en el fet que compta amb un creador del terme ideològic del moviment con Eugeni d’Ors nascut a Barcelona el 1881.

El pensament d’ Eugeni d’Ors gira al voltant d’uns quants conceptes emblemàtics L’exaltació  del present el mateix terme noucentisme implica la voluntat de sentir-se del nou-cents és a dir del nou segle. La revisió del passat.- reivindicació del Renaixement i rebutja el romanticisme i l’ Edat Mitjana. Imperialisme això comença a partir del Prat de Ribera. Arbitrarisme .- domini de l’esser humà sobre la naturalesa i la reivindicació de la ciutat. Classisme i mediterrani reivindicació de la cultura grecollatina i la exaltació de l’obra ben feta la necessitat de la perfecció de l’obra d’art.

L’obra d’Eugeni d’Ors es fonamenta de la glossa genere breu en els que el autor opina sobre els temes polítics i culturals del moment. La ben plantada (1912) l’ideal de la Catalunya es personifica en un personatge femení Gualba la de mil veus ( 1915) Oceanografia del tedi(1916).


Josep Carner


Neix a Barcelona, el 9 de Febrer de 1884, fill únic d’un matrimoni de classe mitjana. Llicenciat en Dret i en Filosofia. Director de la revista literària “Catalunya”, periodista a la “la veu de Catalunya”. Té dues filles amb Carmén de Ossa. Republicà durant la Guerra Civil. Es casa per segona vegada amb Émile Noulet. Viu a Mèxic i a Brussel·les. L’Abril de 1970, torna a Catalunya en una breu visita. Mor a Brussel·les, el 4 de juny de 1970.
Es coneix Josep Carner com el príncep dels poetes perquè, amb la seva obra poètica, va situar la poesia catalana a l'alçada de la poesia europea del seu temps.

En les seves poesies uneix la tradició literària europea des de la clàssica de Francesco Petrarca. En el 1906 fins 1924 es converteix en  el màxim representant del noucentisme poètic amb les obres,  Els fruits saborosos (1906), Auques i ventalls (1914) o l’inútil Ofrena (1924) El cor quiet (1925) l’extens poema narratiu Nabí (1941) En altres generes Les bohèmies (1925) En totes les seves obres Carner demostra  ser  un gran creador de llenguatge literari.

Josep Vicenç Foix  conegut com a J.V. Foix (Sarrià, 28 de Gener de 1893 - Barcelona, 29 de Gener de 1987) fou un poeta, periodista i assagista català, un dels més destacats de les avantguardes literàries catalanes.

Va néixer el 28 de Gener de 1893 a l'antic poble de Sarrià,  Fill de Josep Foix i Ribera, pastisser originari d'Els Torrents (al Solsonès), i de Paulina Mas i Rubinat, Inicià els estudis de dret a la Universitat de Barcelona, però els abandonà al segon curs per continuar el negoci de la pastisseria familiar.

La seva vida no tè cap interes especial d'especial es la d'un Barceloní dedicat al negosi d'una banda i a la literatura per altre Sí que es pot destacar que va ser un dels primers practicants de l'aviació esportiva Va ser col·laboradior de pintorsmolt important i també va col·laborar amb revistes com La revista, Trossos Monitor La publicidad, Revista de Catalunya o Quaders de Poesia. Va rebre molts premis com La Medalla d'Or de la generalitat de Catalunya en 1981, El premi d'honor de les lletres catalanes el 1981, i premi Nacional de les lletres Espanyoles el 1984 Va morir a Barcelona el 1987.

Obra La seva obra ews pot dividir en Els llibres de poesia, la majoria agrupats sota el títol unitari Diari 1918 Es tracta de Gertrudis 1927, KRTU 1932 o l'estrella d'en perris 1963 es la part de la seva obre mes influïda per les avantguardes.

Els Libres de Poesia propiament dits Sol i de sol 1947, les irreals Omegues 1949 o be on deixant les claus 1953 ple de critiques sobre la Guerra Civil i de la post guerra.

Recull de diversos textos en Prosa Com Catalans en 1918 o Els lloms transparents en 1969 aquet autor va escriura en una llengua volgudament arcaica.


Les dècades de 1920 i 1930


Amb el Noucentisme acabat i les avantguardes convertides en un una experiència efímera hi va haver un període fins a la Guerra Civil espanyola que no esta classificat amb cap denominació concreta i que resulta en canvi una riquesa considerable sobre tot en el camp de la novel·la es a dir que en als anys vint es va produir una crisi de gènere novel·lístic per dues raons:

Després de les novel·les o obres tan innovadores que es van publicar entre el 1916 i el 1927 la novel·la ja no podia seguir els esquemes realistes naturalistes o modernistes ja que calia un nou tipus de novel·la.

En el àmbit català el Noucentisme havia practicat generes breus la poesia el conte L’assaig breu i la novel·la el gènere més menystingut pels noucentistes .

En la literatura català la absència de la novel·la va ser una gran polèmica entre el 1917 i el 1925 L’article de Josep María Sagarra o la conferencia de Carles Ribas una generació sense novel·la fins que en els anys trenta es produeix un ressorgiment del gènere. Es van escriure moltes novel·les com judita de Francesc Traval  , Vida privada de Josep Sagarra i entre altres moltes d’aquestes novel·les van ser escrites sota la influencia de la novel·la psicològica al llarg d’aquest anys també van anat apareixen moltes obres de poesies.

Joan Salvat Papasseit

L’obre de Papasseit es troba estretament vinculada a a seva vida Nascut a Barcelona el 1894 el seu pare va ser fogoner d’un vaixell i va morir a una accident quan Papasseit tenia sis anys això el va motivar a que aquet visques a un vaixell anomenat Asilo Naval Español ancorat en el port de Barcelona. Als dotze anys treballa com aprenent de adroguer va estar un bon temps vinculat a la bohèmia negre . L’amistat amb el pintor Uruguaià Joaquin Torres el va introduir en el mon del Futurisme, va col·laborar en varies revistes va patir una tuberculosis del qual va tenir que seguir un tratament i repòs fins que morí el 1924  als trenta anys. Doncs la seva vida va estar marcada sobre tot per el auto didactisme i la influencia de les avantguardes.

Obra .-


la obra poètica de Salvat consta dels llibres següents Poemes en ondes hertzianes molt marcat en les primeres avantguardes 1919 ( l’irradiador del port i les gavines 1921, les conspiracions 1922, la gesta dels estels 1922 i el poema de la rosa als llavis 1923 considerat un poema clàssic i eròtic català i Ossa Menor 1925 editat pòstumament el seu amic FOIX VA DEIXAR ESCRIT QUE Salvat va ser un fals avantguardista i que provenia mes aviat de Margall.

Carles Riba.-


  La aportació de Carles Ribes a la cultura catalana no només prové de la seva obre poètica sinó també de la seva tasca intel·lectual es hereteu del Noucentisme es autor de una poesia molt intel·lectual la postguerra va ser un símbol de  la cultura catalana resistent sota el franquisme, es nascut a Barcelona el 1893 estudia dret i filosofia i lletres col·labora amb els noucentistes i va ser anomenat professor de la Escola Bibliotecàries es casat també amb la poeta Clementina Arderiu col·labora amb Pompeu Fabra amb el Diccionari. També va ser professor de grec a la Universitat de Barcelona va exiliar  a França i quan va tornar es va convertir en  una guia imprescindible els joves escriptors es anomenat director d ela fundació Bernat Metge  en 1958 i mort en 1959.


Obres.-


la poesia ribiana classificada dins del corrent postsimboliste les seves obres són Primer llibre d’Estances 1919, Segon llibre d’Estances 1930, tres Suites 1937 es un conjunt de sonets, Elegies de Bierville pot ser el seu llibre mes important 1942, en que es fonament la vivència de l’exili, Del joc i del foc on Ribes introdueix la forma japonesa coneguda com TANNKA a la poesia catalana SALTVATGE COR 1952 nou conjunt de sonets, ara a l’interior de l’experiència amorosa i religiosa. A mes cal esmentar la traducció de les nombroses traduccions com l’odissea de Homer en dues versions diferents una de 1919 i altre 1948.

Josep María Sagarra es un dels autors més prolífics de la literatura catalana també va ser uns dels poetes mes populars poeta, dramaturg, traductor, novel·lista i articulista. Nascut a Barcelona de una família de la Alta Burgesia estudia dret i comença la carrera diplomàtica, Cosmopolita irònic, personatge clau en la ambient despreocupat en la Barcelona d’entreguerres, es dedica exclusivament a la literatura als anys vint i trenta es va convertir en autor teatral més de més èxit del país  però també popular en un periodista de prestigi i en un novel·lista escandalós quan va esclatar la Guerra Civil fugí a França .

En la seva obre es autor de quatre reculls inspirats en la forma tradicional de la cançó, Caçons d’Abril i de Novembre 1918, Cançons de la taberna i l’oblit 1922, cançons de rem i de vela 1923, Cançons de totes hores, així també com l’extens poemes narratius el comte Arnau 1928 i el poema Nadal 1930, també estan els poemes satírids  publicats a la premsa en la qual ridiculitza uns quants personatges de l’època  la producció teatral de Sagarra i compren generes diversos, des de el teatre de costums fins a la tragèdia de Judit 1929. La principal aportació de l’autor en aquet camp es anomenat poema dramàtic de caràcter popularistes com cafè de Marina 1933 el seu últim èxit va ser el drama religiós la ferida lluminosa 1958.

Entradas relacionadas: