Literatura anys 20 i 30

Enviado por Chuletator online y clasificado en Otras lenguas extranjeras

Escrito el en catalán con un tamaño de 7,03 KB

 

Continuïtat i renovació de la narrativa: els escriptors Exiliats la van garantir durant la postguerra.  Recuperació del conte i la novel·
La posterior  a la represa de la poesia per la necessitat d’un Públic ampli, d’una editorial i de la tolerància governativa.  La dècada dels 50 representà la consolidació Del conte. Als 60 el gènere predominant era la novel·la. Renovacions: novel·la Psicològica (Villalonga, Rodoreda), novel·la realista (Josep Mª Espínàs, Baltasar), noves fórmules narratives (Pere calders, Manuel de Pedrolo). 

Mercè Rodoreda:


(BCN 1908). Infantesa felíç amb el seu avi, no Es relacionà amb moltes nenes. Desafortunat casament amb un tiet de 14 anys més Gran als seus 20. Es dedicà al periodisme polític, conte y novel·la. S’exilià el 1939, a ciutats franceses i finalment a Ginebra, i comença una relació amb Armand, intel·lectual i únic lector de ses Obres. Quan ell morí se’n anà a una torre de Cataluña on morí el 1983, després De rebre premis i reconeixements. Anterior a la guerra: aloma 1938 novel·la autobiogràfica, una advocada amb relacions que no li aporten Felicitat. la plaça del diamant 1962 Novel·la psicològica. Protagonista Natalia (colometa), el seu marit Quimet, un Matrimoni que li fa perdre definitivament el paradís de l’adolescència que no Recupera fins uns quants anys més tard. Novel·les simbòliqües: el carrer de les camèlies 1966 jardí vora al mar 1974 quanta,quanta guerra 1980 la mort i la primavera 1986. Contes: vint-i-dos contes 1958 la Meva Cristina i altres contes 1967 Semblava de seda i altres contes 1978.
Josep Mª Espínàs (BCN 1927). Conrea l’article periodístic, L’assaig, i la narrativa. Col·laboracions diàries al diari avui i al Períódico. Llibres: reflexions sobre la civilitat 1984 el teu Nom és Olga 1986 com ganivets 1954 tots som iguals 1956 combat de nit 1959 l’últim Replà 1962 vermell i passa 1992. Reculls de contes: vestir-se per morir 1958 varietés 1959 un racó de paraigües 1997- es Retrata la realitat de la postguerra, personatges despersonalitzats, punt de Vista objectiu i marcadament escèptic.

Pere Calders (BCN 1912-1994) Catalunya havia assolit una Normalitat cultural. Es va allistar voluntari a l’exèrcit republicà com Cartògraf. S’exilià a França  1939 i a Mèxic Durant 23 anys i tornà a Catalunya 1962.  Fins l’estrena d’Antaviana no va rebre reconeixement públic 1978 amb la companyia Teatral Dagoll-Dagom; i amb la publicació d’invasió Subtil i altres contes. Va fer una obre periodística i una biografia de Josep Carner 1964. Destaca com a narrador i contista. Recull de contes: el primer arlequí 1938 gent de l’alta vall 1957 cròniques de la veritat oculta 1955 demà, a les tres de la matinada 1959 Tot s’aprofita 1983 de teves a meves 1984 un estrany al jardí. Novel·les:  la Glòria del doctor Larén 1936  Gaelí i l’home Déu 1938 aquí descansa Nevares 1967 l’ombra de l’atzavara1964 ronda naval sota La boira 1966. Cròniques de guerra: unitats De xoc 1938. Dona testimoni de les dificultats d’adaptació al ser exiliat i S’acosta als plantejaments realistes dominants a principis dels anys seixanta. Joc Entre la realitat i la narració, la presència de l’absurd, l’insòlit i el fantàstic Amb estil irònic .

Manuel de Pedrolo (Aranyó 1918) catalanista i d’esquerres, Bàndol republicà. Treballà com a corrector, editor, traductor i director Literari de la col·leció la cua de palla(nov. Policíaca i negra)Ses Novel·les tingueren èxit als setanta. L’autor s’interessa per la realitat i es Compromet en la denúncia de les situacions  D’injustícia i de privació de llibertat. Sèries :

Temps obert 63-69 anònims 78-81

. Novel·les: Text/càncer 1974 espais de fecunditat irregular/s 1973.Ses novel·les tingueren èxit als setanta. L’autor s’interessa Per la realitat i es compromet en la denúncia de les situacionsd’injustícia i de privació de llibertat. Sèries : temps obert 63-69 anònims 78-81. Novel·les: Text/càncer 1974 espais de Fecunditat irregular/s 1973. Novel·la Policíaca: joc brut 1965 mossegar-se La cua 1968. De ciència ficció : mecanoscrit  del segon origen 1974 succés simultani 1980.Altres obres: cendra per la matina 1965 totes les bèsties de càrrega 1967m’enterro En els fonaments 1967 els quaderns d’en Març 1984.

NARRATIVA DELS ANYS SETANTA:


entrada Al panorama literari d’una generació d’escriptors que havia nascut ja a la Postguerra estudiats per: Oriol Pi de Cabanes i Guillem Jordi Graells. 

Característiques de la generació dels 70 (1971):

renovació Temàtica, nova actitud a l’hora d’enfocarels fets culturals i la societat i la qüestió nacional catalanes. Representà La consolidació de l’impuls de la literatura catalana la qual als 60 es va Veure reclosa, prohibida, represa. 

Narradors:

Terenci Moix, Gabriel Janer Manila, María Anntònia Oliver, Robert Saladrigas, Montserrat Roig I Carme Riera. Punt d’arrencada: el Dia que va morir marilyn 1969 de Terenci Moix.

NARRATIVA DELS ANYS VUITANTA

: La renovació de l’autogovern i de la generalitat comporta iniciatives d’impuls I la consolidació del mon literari. Començaren a fer encàrrecs de guions per Als mitjans de comunicació públics en català. Creació del Teatre nacional. Catalanització Del ensenyament reglat  aquest factor van Permetre la professionalització dels escriptors i la producció literària culta En català.

Narradors

Quim Monzó, Isabel-Clara Simó, Jaume Fuster, col·lectiu Ofèlia Dracs, Ferran Torrent, Jaume Cabré, Jesús Moncada,María Barbal, Ramón Solsona, Sergi Pàmies, Miquel De Palol, Jordi Coca, Emili Teixidor i Màrius Serra . 

Realisme HISTÒRIC:

proposta De moviment literari llançada pels crítics literaris més representatius dels Anys 60 i recollida parcial per alguns poetes narradors i dramaturgs més Significatius del període. Feien de la literatura una eina d’alliberament Individual i social de l’ésser humà respecte a les alineacions de tot ordre que L’oprimeixen (la realitat catalana i el franquisme). Alguns autors ho van Assolir plenament i d’altres van consolidar trajectòries en que la realitat Tenia molt pes o van coincidir en els temes en l’orientació ideològica de fons.


Entradas relacionadas: