Literatura 567

Enviado por Programa Chuletas y clasificado en Lengua y literatura

Escrito el en español con un tamaño de 5,49 KB

 
tema 5
l'avantguardisme: comprenia un conjunt de moviments literaris i artistics que volien trencar amb el passat. va tenir lloc al començament del s. XX. futurisme: aquest moviment artistic s'interessava pel maquinisme i els conceptes que li son assosiats (modernitat, veocitat, joventut, etc.) va neixer a Italia i va tenir com a teoric principal Filippo Tommaso Marinetti. Dadaisme: va meixer l'any 1916 com a protesta contra la civilitzacio que havia provocat la guerra a Europa. un dels principals teorics va ser Tristan Tzara.
Surrealisme: es caracteritzava per un intent de copsar el mon dels somnis i del subconsient, considerat molt mes autentic que la realitat exterior. les seces obres presentaven am tota naturalitat elements en aparença incoherents, incogruents i absurds. Trets de la poesia avantguardista: El collage lingüistic, el collage icònic, L'us de diferents tipus de lletra d'imprenta, L'eliminacio de signes de puntuació, Els espais en vblanc o els silencis, L'us de cal·ligrama. Joan Salvat-Papasseit: 1894-1924, desde molt jove va col·laborar en la premsa anarquista. La poesia dels seus primers llibres esta influida pel futurisme (ondes hertzianes 1919 i L'irradiador del port i les gavines 1921). Josep Vicenç Foix: 1893-1987, poeta, periodista i assagista, va iniciar estudis de dret que no va acabar, va començar a col·laborar en revistes diverses: Monitor, La Revista, Trossos, L'amic de les Arts, en les quals va publica poemes i els seus principals manifestos tèoricssobre l'avantguarda.
tema 6
La poesia de postguerra: del 1939 - 1960 Acabada la guerra civil, la cultura catalana va quedar fortament delmada, les autoritats espanyoles volien fer desapareixer tot vestigi de cultura catalana. Els anys quaranta van ser molt dur, ja que la forta repressió inicial va anar acompanyada d'un tancament del règim franquista a tota realitat exterior. Als anys cinquanta, el pacte d'Espanya amb els Estats Units, el concordat amb l'Esglesia Catolica, l'entrada als organismes internacionals (ONU i UNESCO). Es van començar a detectar els primers indicis de resistencia organitzada al franquisme i la vaga dels tramvies, a barcelona l'any 1951, va marcar la fi del primer periode de la llarga postguerra. La cultura catalana, com en molts altres apectes de la societat, es va renovar a fons durant els anys seixanta. Van ser els anys del desenvolupament economic espanyol, l'entrada d'empreses i capital estrangers va afavorir un augment del poder adquisitiu i una millora del mercat en general. Durant les dues primeres decades de la dictadura franquista, les restriccions imposades a la cultura catalana van afavorir el conreu de la poesia. L' activitat poetica va girar a l'entorn del mestratge de Carles Riba. Paral·lelament a la poesia d'arrel simbolista, es va recuperar l'avantguardisme mitjançant la publicacio de diverses revistes, com ara Poesia, fundada per l'escriptor Josep Palau i Fabre (1944). Els anys seixanta van marcar l'entrada dels corrents realistes sota el guiatfe de Salvador Espriu, Joan Oliver i Gabriel Ferrater. Carles Riba: va neixer a Barcelona el 1893 i va morir el 1959. Influït fortament pel noucentrisme al començament de la seva carrera, va ser el model d'home de lletresm ja que va dedicar tota la seva vida a les tasques intel·lectuals: critica literaria, traduccio, poeasia, docència etc. Salvador Espriu: va neixer a Santa Coloma de Farners 1913-1885. Als anys trenta, havia començat a publicar narracions en diferents registres: El doctor Rip (1931), Laia (1932). Despres d'aquets primers anys com a narrador, va passar a escriure poesia, genere que s'adaptava millor als nous temps. A partir de 1970 va escriure diversos llibres de tematica mes dispersa i no tan unitaria com dins llavors.
tema 7 la narrativa de postguerra
despres d'un periode d'estancament de la produccio novel·listica, els anys 20 i sobretot els 30 del segle. xx van marcar una represa i un impuls important de la narrativa catalana.
els corrents literaris es van dominar els anys 20 i 30 va ser el de la novel·la psicol·logica , centrada en els ambients burgesos , analitzaba profundament les interioritats dels personatjes.
en aquesta epoca es van donar a coneixer narradors com:
josep M. de sagarra amb vida privada, carles soldevila amb fanny exemple de monoleg interior i valentina. miquel llor amb laura a la ciutat dels sants i merce rodoreda amb aloma.

Entradas relacionadas: