Literatura
Enviado por Programa Chuletas y clasificado en Lengua y literatura
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 6,72 KB
TEXTOS INTRODUCTORIS: van del sV al s XV, es diu q comensa el V pq ia la caiguda de l imperi roma, a partir del segle XVI ja es comensa a dir edat mitjana. Es un periode violent ( guerres cristianes, odi jueus…) aquesta època es Teocentria ( k la societat gira el voltant de deu)
Jacques Goff deia que era una epoca de cultura i creativa pq i avien monestirs, comerç, universitats…
Umberto ecco continua insistin em allo k em aretat d ledat mitjana; lamor, noves tecnologies kom les ulleres, estat/nacio, llengua moderna, etc..
LLengues romaniques: a ledat mitjana ia una abundant literatura en llati, les llngues romaniques (catala, Castella, frances…) comenten a tenir una literatura a parti del s X, aquests textos solen anar binculats a lesglesia
La llengua oral i els textos escrits: a l’edat mitjana te molta importancia la llengua oral, els texots escrits estan binculats en una institucio aclesiastia i administrativa, els prmers llibres en catala son: forum iudicium que es d caire legal i homiles durganya k son sermons escrits en llati pero k el marge i a petits fragments fets en catala, a ledat mitjana no savien llgir i feien falta interprts k normlamnt eren eclesiastics, tambe i havien els joglars que aquests tmpoc sabien llegir pero memoritzaben els textos i els acompañaven em musica.
El suport de lescriptura: a ledat mitjana sescrivia d manera monoscrita, em pergamins, pells dovella i am codes, abns x axo feien lesborrañ en tauletes de cera i seguidmnt u pasaven el pergami,tot aixo u feien els kopistes.
Al segle XII es descubrir el paper i axo provocà la revolució dl llibre, més tard el segle XV es va inventar limpremta que aixo provocà un mercat editorial.
Societat: la societat era teocentrica, es a dir q tot girava el voltan de deu, lesglesia era el maxim represntan de la cultura, i els centres culturals eren els monestrirs. Hi havien tres tipus de societats: els velatores ( guerrers), els oratores ( eclesiastics), els laboratores( gent del poble)
Cort: els Castells feudals la cultura sanomena cortesana, a catalunya. A catalunya es va fer una institucio q es deia « LA CANSALLADERIA REIAL » per Père III el cerimonios qu e va fer q tts els textos sescribisin em les tres llengues d la corona : CASTELLA, LLATI, ARAGONES.
Citutat: a partir del segle XII la ciutat va kmnsr a ser importan i va nexer un altre grup social: la burguesía k frmava part de lalta noblesa.
Humanisme (crisi): al segle XIV sorgeix una visio antropocentrica del mon, Francesco retraca, poeta Italia, va ser un dels introductoris en aquest corren filosofic a partir dl sgle XVI es va dur a terme
Ramon Llull:
1ª etapa: 1232-1316 era un poeta que escrivia poesia trbadreska, era mallorki i vivia a Mallorca, tenia dos fills i una dona, els 30 anys ell te una iluminacio, veu jesus crusifikat, en passarli aixo deixa la poesia trbdrska i komensa em les idees cristianes, ho deixa tot i tota lapoesia trbdrska la krema.
2ª etapa: viu en una cova a Mallorca fen vida dermita, viu a la muntanya d Puig de randa, alla ell estudia teologia (religio) i te un esclau k li enseñilla arab, tmb estudia llati. Ramon Llull viu apartat kompletamen de la societat, els seus objectius son: fer escles pels misioners, vol fer k els infidels kreguin em la fe krstiana i llibres dirigts els infidels, ramon Llull va fer un llibre q es deia arts magna k parlava dls seus pensamnts
3ª etapa: ramon Llull els 40 anys es posa a trballar, es trnsfrma am un activista, el primer k fa son pelagrinatges ( rekorre kamins x veure llocs sans) el primer k fa es a santiago i el segon a rocamadour. Escriu un llibre que es el llibre d lordre de cavallaria que va dirigit als cavallers xq millorin el komprtmnt cristia.
Llibres: blanquerna; felix o el llibre de maravelles, el llibre del gentil i els tres savis.
Tambe va escriure poesia que en tenim poca pero hem trobat les seguens:
- a vós, dona verge snta maria
- desconsort
- el cant de ramon
La literatura doctrinal medieval és la q vol educar la societat em les idees cristianes
Ramon llul no era capella pero estva dins aket korren filosofic com mols altres ( vicen ferrer,anselns tormerda, aximelns….)
La poesia trobadoresca: neix a occitania el segle XI, es va exendir per tot Europa pero a catalunya apart de la poesia tmb vam agafa la llengua. La poesia trbdrska tracta dls pnsamnts cap a una altre dona (herotisme)
Poesia amor cortes: es una poesia q va dirigida a la cort, a lalta noblesa, tracta dun amor entre un trobador i una dama o una trobaitz iun cavaller, aquest amor es delicat, fi, la dona sempre ha destar casada, i sempre ia adulteri, segons la relacio que tenen l trbador i la dama el trbdor es pot dir: timid, amant, acceptat,entenedor i la dama em merce o sense merce, k vol dir aceptat o no. Tambe ia el gelos k es el marit, i els leugengiers k son els espies dl gelos, i el guaita k es el k busca les trobdes entre el trobador i la dama i vigila k no els descobreixin.
Generes:
- Alba: la parella es despedex en lalba,és d’amor, hi ha musica original.
- Canço: sempre es d’amor, es una musica original i te de 5 a 7 estrofes
- Psateorela: tracta de l amor entre una pastora i un cavaller
- Plany: tracta de la perdua dun esser estimat i tmbe es una musica original
- Sirventes: es qan se li dedica algu a algú que li tens odi, la musica no es original, el kntrari es una musika k konegui totom xk es pugui escampar la mala fama.
Estils:
- trobar leu: facil dentendre k la gent li es facil saber k es diu
- trobar clus: mes difícil la gent sa de kdar pensan ke diuen.
- trobar ric: molt difícil de llenguatge cult.
Guillem de berguedà: neix a berga lany 1138 imor l’any 1192 aprox. Era bon cavaller i guerrer, va ser Sr. de purex i vedrona, va ser un bon gentil de catalunya, es va barallar am ramon folc perq era mes ric i mes poderos q ell i en trobarsel un dia el matà, li tregueren tot i lacolliren familiars i amics, es ventava de les dones q sufrien amor x ell, coneixem la seva hstria gracies a un autor anonim
Un juglar abans de comensar una actuacio feia:
1- explicava la vida del trobador
2- explicava un rassó (rasum) del q anava a cantar
3- finalemnt cantava
cerverí de Girona: era del segle XIII, era dels pocs juglars k era trobador, es un professional d les lletres i conrrea tots els generes d la poesia trobdrska i fins i tot d la poesia tradicional.
Jacques Goff deia que era una epoca de cultura i creativa pq i avien monestirs, comerç, universitats…
Umberto ecco continua insistin em allo k em aretat d ledat mitjana; lamor, noves tecnologies kom les ulleres, estat/nacio, llengua moderna, etc..
LLengues romaniques: a ledat mitjana ia una abundant literatura en llati, les llngues romaniques (catala, Castella, frances…) comenten a tenir una literatura a parti del s X, aquests textos solen anar binculats a lesglesia
La llengua oral i els textos escrits: a l’edat mitjana te molta importancia la llengua oral, els texots escrits estan binculats en una institucio aclesiastia i administrativa, els prmers llibres en catala son: forum iudicium que es d caire legal i homiles durganya k son sermons escrits en llati pero k el marge i a petits fragments fets en catala, a ledat mitjana no savien llgir i feien falta interprts k normlamnt eren eclesiastics, tambe i havien els joglars que aquests tmpoc sabien llegir pero memoritzaben els textos i els acompañaven em musica.
El suport de lescriptura: a ledat mitjana sescrivia d manera monoscrita, em pergamins, pells dovella i am codes, abns x axo feien lesborrañ en tauletes de cera i seguidmnt u pasaven el pergami,tot aixo u feien els kopistes.
Al segle XII es descubrir el paper i axo provocà la revolució dl llibre, més tard el segle XV es va inventar limpremta que aixo provocà un mercat editorial.
Societat: la societat era teocentrica, es a dir q tot girava el voltan de deu, lesglesia era el maxim represntan de la cultura, i els centres culturals eren els monestrirs. Hi havien tres tipus de societats: els velatores ( guerrers), els oratores ( eclesiastics), els laboratores( gent del poble)
Cort: els Castells feudals la cultura sanomena cortesana, a catalunya. A catalunya es va fer una institucio q es deia « LA CANSALLADERIA REIAL » per Père III el cerimonios qu e va fer q tts els textos sescribisin em les tres llengues d la corona : CASTELLA, LLATI, ARAGONES.
Citutat: a partir del segle XII la ciutat va kmnsr a ser importan i va nexer un altre grup social: la burguesía k frmava part de lalta noblesa.
Humanisme (crisi): al segle XIV sorgeix una visio antropocentrica del mon, Francesco retraca, poeta Italia, va ser un dels introductoris en aquest corren filosofic a partir dl sgle XVI es va dur a terme
Ramon Llull:
1ª etapa: 1232-1316 era un poeta que escrivia poesia trbadreska, era mallorki i vivia a Mallorca, tenia dos fills i una dona, els 30 anys ell te una iluminacio, veu jesus crusifikat, en passarli aixo deixa la poesia trbdrska i komensa em les idees cristianes, ho deixa tot i tota lapoesia trbdrska la krema.
2ª etapa: viu en una cova a Mallorca fen vida dermita, viu a la muntanya d Puig de randa, alla ell estudia teologia (religio) i te un esclau k li enseñilla arab, tmb estudia llati. Ramon Llull viu apartat kompletamen de la societat, els seus objectius son: fer escles pels misioners, vol fer k els infidels kreguin em la fe krstiana i llibres dirigts els infidels, ramon Llull va fer un llibre q es deia arts magna k parlava dls seus pensamnts
3ª etapa: ramon Llull els 40 anys es posa a trballar, es trnsfrma am un activista, el primer k fa son pelagrinatges ( rekorre kamins x veure llocs sans) el primer k fa es a santiago i el segon a rocamadour. Escriu un llibre que es el llibre d lordre de cavallaria que va dirigit als cavallers xq millorin el komprtmnt cristia.
Llibres: blanquerna; felix o el llibre de maravelles, el llibre del gentil i els tres savis.
Tambe va escriure poesia que en tenim poca pero hem trobat les seguens:
- a vós, dona verge snta maria
- desconsort
- el cant de ramon
La literatura doctrinal medieval és la q vol educar la societat em les idees cristianes
Ramon llul no era capella pero estva dins aket korren filosofic com mols altres ( vicen ferrer,anselns tormerda, aximelns….)
La poesia trobadoresca: neix a occitania el segle XI, es va exendir per tot Europa pero a catalunya apart de la poesia tmb vam agafa la llengua. La poesia trbdrska tracta dls pnsamnts cap a una altre dona (herotisme)
Poesia amor cortes: es una poesia q va dirigida a la cort, a lalta noblesa, tracta dun amor entre un trobador i una dama o una trobaitz iun cavaller, aquest amor es delicat, fi, la dona sempre ha destar casada, i sempre ia adulteri, segons la relacio que tenen l trbador i la dama el trbdor es pot dir: timid, amant, acceptat,entenedor i la dama em merce o sense merce, k vol dir aceptat o no. Tambe ia el gelos k es el marit, i els leugengiers k son els espies dl gelos, i el guaita k es el k busca les trobdes entre el trobador i la dama i vigila k no els descobreixin.
Generes:
- Alba: la parella es despedex en lalba,és d’amor, hi ha musica original.
- Canço: sempre es d’amor, es una musica original i te de 5 a 7 estrofes
- Psateorela: tracta de l amor entre una pastora i un cavaller
- Plany: tracta de la perdua dun esser estimat i tmbe es una musica original
- Sirventes: es qan se li dedica algu a algú que li tens odi, la musica no es original, el kntrari es una musika k konegui totom xk es pugui escampar la mala fama.
Estils:
- trobar leu: facil dentendre k la gent li es facil saber k es diu
- trobar clus: mes difícil la gent sa de kdar pensan ke diuen.
- trobar ric: molt difícil de llenguatge cult.
Guillem de berguedà: neix a berga lany 1138 imor l’any 1192 aprox. Era bon cavaller i guerrer, va ser Sr. de purex i vedrona, va ser un bon gentil de catalunya, es va barallar am ramon folc perq era mes ric i mes poderos q ell i en trobarsel un dia el matà, li tregueren tot i lacolliren familiars i amics, es ventava de les dones q sufrien amor x ell, coneixem la seva hstria gracies a un autor anonim
Un juglar abans de comensar una actuacio feia:
1- explicava la vida del trobador
2- explicava un rassó (rasum) del q anava a cantar
3- finalemnt cantava
cerverí de Girona: era del segle XIII, era dels pocs juglars k era trobador, es un professional d les lletres i conrrea tots els generes d la poesia trobdrska i fins i tot d la poesia tradicional.