Literatura 2

Enviado por Programa Chuletas y clasificado en Lengua y literatura

Escrito el en catalán con un tamaño de 13,56 KB

 
EL DESENLLAÇ DEL BILINGÜISME SOCIALEl desenllaç, el final més normal del bilingüisme social és la substitució lingüística; és a dir, la vernacularització per banda dels membres del grup a (parlants L1) de la llengua de B (L2).També assenyalar que és possible la inversió del procés; és a dir, la resolució favorable del conflicte lingüístic, que és una classe de substitució; la de L2. Es tracta dun procés històric exactament de la mateixa dimensió que el de la substitució, que implica uns canvis quantitatius (nombre de parlants i freqüències dús) i també qualitatius (recuperació i expansió de funcions lingüístiques i i dels àmbits dús). És el fenomen conegut amb el nom de normalització lingüística, que ñes lúnica alternativa a la desaparició de lidioma. És un contraprocès.El procés de normalització lingüística implica una característica imprescindible: és un procés conscient. No és posible la normalització sense una presa de consciència de la situació precària de lidioma, una decisió, una acció decidida, adequada i eficaç.En conclusió, val a dir que la normalització és sempre possible, i no depèn de la creació de condicions socials i polítiques, de la voluntat de la comunitat lingüística EL PROCÉS DESTANDARITZACIÓ Una de les característiques duna llengua normalitzada és el fet de desposar dun estàndard, és a dir, duna varietat neutra, supradialectal i amb un grau de formalitat mitjà-alt.En les societats modernes (caracteritzades per la mobilitat de les persones, per lús de les diferents àrees geogràfiques, etc.), les llengües normalitzades necessiten desposar duna varietat estàndard, és a dir, comuna a tots els dialectes, que agiliti la intercomprensió entre totes les persones que agiliti la intercomprensió entre totes les persones del domini lingüístic, sigui quin sigui el seu dialecte geogràfic , social o generacional. Aquest model de llengua comuna garanteix una intercomunicació eficaç en els mitjans de comunicació (ràdio, televisió, premsa), en el sistema educatiu, en ladministració pública, en el comerç, la indústria, etc.ELS TÒPICSLa noció de Tòpic o lloc comú, presa dels tòpics dAristotil, designa principis generals, admesos en el si duna comunitat, que serveixen de suport a largumentació. Un Tòpic és un esquema discursiu característic, que serveixen de suport a largumentació. Un Tòpic és un esquema discursiu característic dun tipus dargument, i un auxiliar a la recerca dargument. Coneixen diferents Graus de generalitat, la més general té la forma qui ha fet què, on quan, com per que Cadascuna daquestes qüestions es divideix en altres qüestions: el qui, per exemple, en família, nació, sexe, edat, educació, formació, etc. Aquestes subcategories corresponen a les línies destructuració de les opinions, al conglomerat de bases de lopinió (estereotips, clixés, llocs comuns, etc.)En termes generals, avui en dia, entenem per Tòpic una expressió trivial emprada sistemàticament en el mateix sentit. O també argument general que saplica a tots els casos anàlegs, lloc comú. La noció té relació amb la destereotip, en el sentit didea fixada o duna imatge o idea amplia dun particular, tipus, persona o cosa. O en el sentit de conjunt didees que en un grup o una societat obté a partir de les normes o els patrons culturalment establerts. NORMALITZACIÓ LINGÜISTICAEncara que lobservació de la vida de les llengües dona abundants exemples de la desaparició de llengües com a conseqüència de la seva substitució per altres, no és menys cert que hi ha hagut casos en què la intervenció decidida del poder i la presa de consciència social han aconseguit aturar lextinció de una llengua. En aquests casos sha impulsat la normalització de lidioma minoritzat, és a dir, des del poder sha engegat un procés sociocultural a fi de restablir lús social de lidioma amenaçat ( en el segle XX sha normalitzat llengües com el finès, el noruec, lhebreu, l hongarès, el txec, etc.)
Una llengua normalitzada no viu subordinada ni en conflicte amb cap altra llengua, té una codificació acceptada per tots els usuaris i sempra en tots els àmbits i registres. La normalització sinsereix dins el marc de la planificació lingüística, que inclou la discriminació positiva a favor de la llengua minoritzada (de la mateixa manera que, en un altre pla, pera a aconseguir que la dona assoleixi el paper que li pertoca, es recomanen polítiques que li siguin favorables.La normalització lingüística és, doncs, lúnica alternativa a la substitució lingüística. Comporta <>, és a dir, estendren lús a tots els àmbits i funcions comunicatius. Com la substitució, la normalització es un procés històric mes o menys llarg. Per que la normalització sigui possible, hi ha dhaver un Grau suficient de consciencia lingüística i una capacitat satisfactòria de la comunitat per autoregular lestatus de la llengua (un nivell dautogovern que permeti regular la normativització de la llengua i el seu procés destandarització, el seu estatut jurídic, el seu aprenentatge dús, etc.) La normalització ha de ser entesa com una actitud de tota la massa parlant: la seva voluntat col·lectiva de normalització significa la resistència a desaparèixer.
Definició de Normativització: procés destabliment de normes lingüístiques que té per objecte fer duna llengua un isntrument adequat per a la comunicació. Perque una llengua estigui normativitzada ha de comptar amb una ortografia, una gramàtica normativa i un diccionari normatiu



El conflicte lingüísticAquest concepte va ser encunyat per la sociolingüística catalana per a definir la tensió que es produeix a dues comunitats lingüístiques que pretenen que la seva llengua ocupi nous àmbits ús respecte de laltra. Sanomena substitució lingüística a la pèrdua de funcions i parlants duna llengua en favor duna altra. Entre els factors que ho produeixen cal esmentar el bilingüisme unilateral generalitzat, la imposició de la llengua oficial damunt una població que no la té com a pròpia i les mesures legals encaminades a fer desaparèixer els idiomes no oficials. Aquest procés sol començar per determinats àmbits (administració, escola...), grups socials, els indrets territorials etc i expandir-se a la resta.La diglòssia és un terme que designa aquelles situacions en que una llengua ocupa els àmbits prestigiats mentre que una altra susa a les situacions informals. La substitució a més de comportar la pèrdua de parlant i funcions pot incrementar la dialectalització de la llengua i la seva dissolució. Llengües minoritàries i minoritzades Minoritària és la llengua usada en un territori per un nombre de persones inferior a la resta de la població del territori. Minoritzada és la llengua que sofreix una reducció dusos i de parlants, subordinant-se a un altre grup lingüístic, comportant una situació de desigualtat. Valors, actituds i normes dús Les persones atribueixen valors als trets didentitat cultural i social pròpia i dels altres, entre els quals hi ha els valors atribuïts a les llengües. Lactitud lingüística és la predisposició a valorar una varietat lingüística i els seus parlants o determinats usos lingüístics. Parlam dactitud positiva quan saccepten i negativa quan es rebutgen. Les actituds negatives es basen en judicis de valors generats per la ignorància o malvolença, son els prejudicis lingüístics, que es basen en que hi ha llengües millors que les altres o que els dialectes constitueixen la degradació duna llengua. Entenem per normes dús lingüístic les prescripcions de conducta social que limiten i orienten el comportament lingüístic dels parlants. Normalització lingüística És el procés de reorganització social consistent en lextensió a través dels mitjans educatius, politics etc de lús de la llengua minoritzada en laugment de quantitat de parlants, ocupació de tots els àmbits dús, augment de la freqüència dús i la facilitació de normes dús lingüístic favorables a la presència hegemònica de la llengua dominada, especialment als àmbits on lús sigui regressiu. Política i planificació lingüística La política lingüística és el conjunt de mesures que els poders públics prenen per intervenir en les comunicacions lingüístiques duna comunitat, on, davant lexistència de dues llengües, sempre sol haver-hi un afavoriment cap a una delles. Es considera la llengua oficial del estat aquella que ha estat aprovada jurídicament com a instrument de relació entre els ciutadans. Laltra llengua no sempre és reconeguda com oficial als territoris on es parla.La planificació lingüística és lactivitat organitzada i sancionada per lautoritat política duna comunitat per mitjà duna sèrie de programes i projectes que té per finalitat incidir sobre el procés de canvi lingüístic. Es considera un dels instrument de la normalització. La dimensió política inclou la difusió i aplicació de les normes lingüístiques en lensenyament i els mitjans de comunicació.Davant el plurilingüisme un estat pot negar la diversitat lingüística, com França (si es nega sacaba perdent i tornant-se un estat monolingüe) o acceptar-la. Si saccepta parlarem de model desigualitari quan una llengua te un reconeixement superior que les altres (Espanya) o bé digualitari quan totes les llengües dun estat tenen la mateixa importància (Suïssa) . 4.3 SITUACIÓ SOCIOLINGÜÍSTICA DE LA LLENGUA Tot i els intents de minorització que ha patit la llengua catalana durant els darrers segles, encara és àmpliament coneguda i usada a tots els seus territoris. La distribució dels valors de coneixements del català als diversos territoris és desiguals, i són bàsicament condicionats per la situació legal i per la proporció de població resident que ha nascut fora del territori de llengua catalana. Els coneixements pròpiament acadèmics encara són baixos.A bona part del territori de parla catalana la població que nha nascut fora supera a les Balears el 40%. Lorigen es molt heterogeni, a les illes Balears el 15% dels residents son estrangers. En general la llengua que utilitzen els immigrants es la oficial del Estat.És cert també que una part considerable de la població daquest origen aprèn el català, majoritàriament, però, a través del sistema escolar i no per la interacció social, la qual cosa significa que no narriben a tenir un domini prou fluid per fer-ne de la llengua de comunicació habitual. La integració efectiva en català de la població immigrant és una de les claus bàsiques per assolir la normalitat lingüística del català.La fragmentació administrativa dels territoris de llengua catalana explica que les polítiques lingüístiques que shi apliquen siguin de signe diferent i que lestatus oficial sigui divers, per exemple: llengua oficial a Andorra, cooficial a la Comunitat Valenciana, Catalunya i Balears, llengua coneguda a lAlguer...A Catalunya lús de la llengua catalana en les administracions locals i lautonòmica ha estat reintrodüit completament i de manera menys general a les Balears, encara que a Andorra sempre ha estat la llengua de la administració. Al país Valencià el català shi ha incorporat en menor mesura. A làmbit estatal (exceptuant Andorra), lús del català a Espanya es molt reduït i a França i Italia inexistent.Ladministració de justícia ha estat molt resistent a acceptar, a la pràctica, loficialitat del català. El coneixement de la llengua per part de jutges i magistrats, només es considerat un mèrit i no un requisit per exercir en territoris de parla catalana. El resultat és que lús del català es precari fins i tot on la normalització està més avançada.El sistema educatiu és el primer factor dextensió del català a bona part del domini lingüístic. És la llengua principal de lensenyament a Catalunya i de molts centres de les balears i té una notable presencia com a llengua vehicular a Andorra i al Pais Valencià.Tot i aquest increment de la presència a lescola i dels coneixements del català a bona part del territori, no sha trencat la posició de subordinació a les llengües estatals ni les normes dús negatives. Això fa que, en les relacions interpersonals, els comportaments lingüístics presentin deficiències que dificulten lextensió de lus domèstic del català.En el camp de la creació cultural (exceptuant el cinema), la llengua catalana té una vitalitat considerable, però lluny de ser majoritàriament respecte al consum. Una de les causes es la poca promoció als medis, que fa que aquesta producció sigui oculta En la docència universitària, la llengua catalana és àmpliament als centres de comunitats catalanoparlants i una presencia precària a la resta.Amb relació a la recerca, el català, es força present a congressos i trobades científiques que es fan en territoris de llengua catalana; però en disminueix lús quan es tracta de publicacions a causa de la forta que fa langlès i dels sistemes espanyols de foment de la recerca. Així i tot hi ha diverses revistes científiques en català de diversa temàtica

Entradas relacionadas: