Lineas compositivas del guernica

Enviado por Chuletator online y clasificado en Arte y Humanidades

Escrito el en catalán con un tamaño de 14,54 KB

 

Formes úniques de continuïtat en l’espai-Boccioni

Autor: Umberto Boccioni (Reggio di Calabria, 1882-Verona1916. Cronologia:1913. Estil:Futurisme. Tipologia: escultura exempta. Material:bronze. Tecnica:fossa. Dimensions: 111.2 x 88 x 40cm. Tema: al·legoria, home en posició de marxa(dinamisme, moviment). Localització: Museu d’Art Modern MoMA (Nova York)

Autor: Umberto Boccioni va ser un dels principals exponents del Futurisme. La seva obra es mou dins de la creació escultorica i pictorica. Estudia a l’Academia de Belles Arts de Venècia, marxa a viure a Milà.

Descripció formal: l’obra representa un home en posició de marza. La figura de cos sencer mostra un tors sense braços que estan sustituits per una forma arrodonida. Per aconseguir un efecte de dinamisme i una expresio de la figura, el volum del cos es desplaça en un moviment per l’espai generant aquest efecte optic de moviment. El contorn de la figura està desdibuixat, multiplicantse en volums còncaus i convexes que es tallen, creant un joc de planols on la imatge mostra un moviment d’ales o de roba que juga amb les llums que emanen del propi material. L’escultura es oberta pero està integrada entre l’objecte en moviment i el context espacial que l’envolta

Funció i significat: l’obra vol donar una imatge de l’home modern, un esser anonim que viu a una gran ciutat que viu al seu temps, protagonitzat per la maquina de tal forma que l’home es semblant a una maquina. Experimentaciño del concepte del moviment en l’escultura, simbolitza la figura humana que avança vers el futur , la força el moviment la maquina, elements vitals de l’epoca idustrial.

Influencies: Els artistes futuristes tenen com a model molt proper, l’estetica impressionista, pero aviat fan les seves formes cubistes, en el que serà una visió dinàmica de plànols i elements geomètrics que utilitzaran per analitzar la nova Concepció de les imatges que ells crearen, imatges que marcaran els ambients culturals del Segle XX

Guernica

1.Documentació general:


Títol: Guernica Autor: Pablo Picassó. Cronologia: 1937. Tècnica: oli. Suport: tela. Ubicació actual: Museu d’Art Reina Sofia (Madrid). Localització original: el Guernica va ser un encàrrec del Govern de la República per a l’Exposició Internacional de París l’any 1937. Tema: la denúncia del bombardeig que va patir Guernica, una petita ciutat del País Basc, l’Abril de 1937 per part de l’aviació Alemanya a instàncies del bàndol feixista.

2.Anàlisi formal:

l’absència de colors té relació amb el fet de que Picassó s’assabentés de la matança pels diaris. Expressa l’horror en colors negres i una gran varietat de grisos impactants i un blanc sepulcral. Utilitza molts recursos expressius com ara la deformació dramàtica dels cossos i les cares, tant el color com el relleu representen la vida i la mort. 2.1.Composició: Picassó va estructurar les figures amb simetria i perspectiva. La simetria es manifesta a l’eix de la paret blanca, situada al mig del quadre i als pilars verticals que representen, per la banda esquerra, el toro, i per la banda dreta, la dona que alça els braços. Al panell central estan situats el cavall i la dona. Al lateral dret es produeix un incendi i es veu a la dona que crida i al costat esqeurre hi ha le brau i la dona amb el nen mort en braços. En quant a la perspectiva, veiem el guerrer caigut i seguidament la resta de figures que se situen a diverses distàncies i finalment les referències arquitectòniques que delimiten l’espai.

3.Anàlisi estilística:

El Guernica marca un gir radical al Cubisme per parlar a l’espectador de manera més planera i directa.

4.Context històric:

Picassó va pintar aquest quadre en un mes i mig a casua de l’impacte que li va produir el bombardeig de Guernica. L’aviació nazi va arrasar el poble amb bombes i metralles directes a la gent.

4.1.Iconologia:

cada imatge és el símbol d’alguna cosa relacionada amb la Pau. La dona que entra per la finestra i que només s’il·lumina a si mateixa es la denúncia de la maniupulació informativa que van utilitzar els nacionals per fer creuere que el bombardeig era una acció dels republicans. El cavall simbolitza el poble que està a auna lluita que no es la seva. El brau és la força del poble que no serà veçut. El guerrer destrossat mostra la baioneta trencada i una esperança mai no perduda. El nen mort en braços de la seva mare significa que és una víctima sense cap possibilitat de defensar-se.

5.Transcendència de l’obra:

per damunt de les ideologies i la política és un crit per la vida i per la Pau que expressa a cada imatge una voluntat pacifista.

EL grito- Mar Durany

Autor:edvard Munch(Loten1863-Ekely,Oslo1944)crono:1893,Material:Oli i tremp.Suport:cartró.Mides:91x73,5.Ubi act: Nasjonalgalleriet,Oslo

Bio: Munch es un pintor i gravador marcat per la tregèdia:de petit se li van morir la germana i la mare de tuberculosis.Això li comportà problemes psicòlogics, de tal manera que el van haver d’internar en un psiquiatric. Va fer estades a París i a Berlín, i en la seva pintura reflectí aquest món particular a traves d’una obra contundent que inicia el Camí de l’expresssionisme.

Descripció formal:


Iconofrafia

: una persona, poc definida, es posa les mans al cap i crida amb la gran violència mentre una parella continua,indeferent, el seu Camí.Dues embarcacions ancorades enmig d’un fiord situa el paisatge a Noruega.Sembla que, per al seu personatge, Munch es va inspirar en una mòmia andina que havia vist en el Musée de l’Homme de París.Funció:estètica.Composició:Tancada, tot i que, a primer cop d’ull, pot semblar el paisatge l’obre.Línies compositives:ondulants i una diagonal.Creen una gran inestablitat visual.Recursos tècnics:alteració dels colors constrasts,pinzellades gruixudes i lineals, i perspectiva forçada Significatde l’obra. Elements propis de l’estil: la utilització agressiva dels recursos pictorics per expressar les propies sensacions i les composicions dinàmiques fa que se l’hagi considerat el precursor de l’expressionisme, un moviment artisticoliterari nascut l’any1905.Relació entre la forma i la funció: l’intent d’expressar una angoixa propia que crea una desestabilització mai no havia resultat tan reeixt. No es estrany, que el quadre hagi esdevingut símbol de la societat actual.Iconologia: sensació d’angoixa vital i de profunda soledat allò que pretén comunicar el pintor:una experiencia individual que fa extensiva a tota una societat cada vegada més insolidaria.Relació entre l’epoca i l’obra:el pensament filosofic del tombant de Segle XIX-xx inicia un camí vers el Nihilisme i un plantejament radical de la societat,els autors mes compromesos en aquesta línia i que sens dubte van influir sobre munch, son principalment Nietzche, Kiekegaard, ibsen i Strindberg. Transecendencia de l’obra; l’obra de munch te les arrels en les obres de la quinta del sordó, de Goya, en Redon, en la línia sinuosa de Toulouse-Lautrec, en el colors de Gauguin,, en Van Gogh, sempre en autors que han intentat utilitzar pintura no solament amb finalitats decoratives sinó també comunicatives de sensacions particulars. A partir d’aquestes influencies, crea el seu propi món que, després influirà en els expressionistes alemanys i els nordics, aquesta obra a més ha esdevingut una icona de la societat enfollida d’avui.


Entradas relacionadas: