Limitacions a la llibertat individual mill

Enviado por Chuletator online y clasificado en Filosofía y ética

Escrito el en catalán con un tamaño de 4,35 KB

 

-Negativa:

conjunt de llibertats civils que un individu té o no té pel fet de viure en una determinada societat.
-La llibertat d’ expressió , el sufragi universal, el dret a l’ avortament...

-En un estat totalitari el que hi ha és la negació o absència de drets. 
Per exemple, la dictadura de Franco sistema totalitari, crear un pensament únic, predeterminat per l’estat; un model social definit. És l’intent de limitar la societat. Es podia ser únicament catòlic, espanyol, una única ideologia política.
-Algú va encunyar el lema “ Contra Franco viviamos major “, perquè l’enemic- el totalitarisme d’estat , el mateix per tothom. Hi mancaven les llibertats bàsiques d’una societat lliure. Qualsevol  manifestació individual o col·lectiva  en contra del règim era durament castigada i reprimida. 
-Un sistema democràticés una racionalització i limitació del poder polític; en primer lloc, el poder és una instància representativa que té que vehicular la igualtat i justícia socials. En una democràcia o Estat de dret, en principi, els drets o llibertats bàsiques estan garantides mentre que en una dictadura hi ha “una lluita per les llibertats. 

1. Que hi hagi drets i llibertats , no vol dir que no hi hagi límits. Que no hi hagi, a més, deures i obligacions


-És més , només si hi ha norma o llei pot haver-hi llibertat. Així llibertat no és igual a llibertinatge: fer el que vulgui sense tenir en compte que hi ha altres persones a més d’un mateix. Si el sentit de la llibertat que impera és aquest el que predomina és una anomia social o caos, no és compleix cap regla 

2. En segon lloc, viure en una democràcia no és una cosa ja feta i acabada


-Una societat és democràtica si les actituds i valors de la gent són democràtics. La tolerància, el respecte a l’ altre, la solidaritat. Churchill deia que la democràcia  és el menys dolent dels sistemes possibles; no és un sistema perfecte, sinó perfectible, entesa com una realitat complexa en el que pot haver-hi o hi ha interessos, visions, ideologies, valors ...Diversos, en el que per tant pot haver-hi i hi ha conflicte. La política és el lloc de la solució o si més no del debat dels conflictes socials.

3. En tercer lloc, també en una democràcia hi ha una “lluita per les llibertats”


-La societat no és un ordre tancat, sinó obert. La pròpia evolució social pot dur a reclamar nous drets i llibertats socials. Però cal tenir present que la societat no és homogènia , ni tothom pensa igual. Per exemple, quan és plantejava el sufragi universal per les dones , hi havia gent que n’ era contrària. La democràcia determina si això és un dret o no? No. La democràcia és el Març que permet debatre si és un dret o no , si ha de ser promulgat dins del dret positiu d’ un estat o no.
-El que ens preguntem és si ens sentim  o pensem com a lliures, com a éssers capaços de determinar-nos a nosaltres mateixos. I en aquest cas estem parlant d’ un altre concepte de llibertat interior o personal, la llibertat positiva.

Entradas relacionadas: