Liberalisme censatari

Enviado por Chuletator online y clasificado en Historia

Escrito el en catalán con un tamaño de 10,3 KB

 

TEMA 1: Economia agrària i desenvolupament comercial: S XVIII la major part d’Europa estava sota l’Antic Règim.
S’anomena aixi perque havien superat l’etapa medieval i fedal però encara tenien un model de vida basat en l’economia agrària de tipus senyorial, l’absolutisme monàrquic i la societat estamental.
pervivència de l’economia agrària: l’agricultura era l’activitat més important. Era una agricultura de subsistència, amb un sistema de conreu que es basava en la rotació triennal amb guaret, els rendiments eren baixos i llavors s’orientaven amb l’autoconsum. Algunes vegades es produia la crisi de subsistència escassetat d’aliments i alçada de preus, i això generava fam i misèria i moltes vegades era l’origen de revoltes populars.La terra estava en mans de la noblesa, la majoria de la població eren pagesos que treballaven les terres dels seus senyors i estaven sotmesos al pagament d’impostos elevats. FILÒSOFS IL·LUSTRATS: Montesquieu va proposar la divisió de poders amb un èmfasi especial en l’independència del poder judicial.
Roisseau va definir el contracte social com el resultat d’un pacte entre tots els ciutadans. Va plantejar el principi de la sobirania nacional que  l’expressen amb el vot. Voltaire va defensar la necesitat d’un parlament que limités ek poder del rei i d’un sistema fiscal que no recaigués exclusivament sobre el poder


TEMA 2: LIBERALISME I NACIONALISME: el liberalisme es un corrent ideològic i és una doctrina política i econòmica, sorgida de pensadors com John Locke o dels il·lustrats francesos. El liberalisme concep la societat com un conjunt d’éssers lliures que gaudeixen d’uns drets i unes llibertats. El sistema polític liberal es fomenta sobre una sèrie de principis bàsics: -el conjunt de ciutadans que representa a sobirania nacional  i tiren un representant(sistema representatiu) El dret de sufragi és le dret a vot que te el ciutada i es canalitza a partir de una partits polítics.- separació de poders  El poder executiu cau sobre el Govern el poder legislatiu recau sobre el parlament i el poder judicial sobre els tribunals de justícia. -una constitució elaborada per el parlament i per el poble. Garanteix les lleis i les llibertats dels ciutadans, com l’igualtat jurídica i fiscal. -dret de propietat llibertat fonamental que garanteix que els ciutadans disposin lliurement dels seus bens. L’economia es fomenta en el lliure mercat i l’estat no ha d’intervenir en els afers econòmics. LES REVOLUCIONS LIBERALS: La burgesia descontenta amb l’absolutisme i amb el sistema social privilegiat, va fer seves les idees dels ilustrats i del liberalisme i va impulsar les revolucions liberals burgeses que van posar fi a l’absolutisme. EL triomf va aconseguir l’estat liberal que va agafar la forma de monarquia o de república parlamantària, segons si es mantenia un rei hereditari o si era una presidència electiva. En el primer liberalisme es va imposar el Sufragi Censatari, es a dir que el vot estava limitat als ciutadans més rics que també eren els únics que podien ser elegits. La democràcia és va anar instaurant al llarg del S XIX quan es va reconèixer el sufragi universal que ofrenia l dret a vot a tots els homes. ELS IDEALS NACIONALISTES:
Nacionalisme
és una ideologia política que defensa el dret de les nacions a exercir la seva sobirania i a crear el seu propi estat. Defensa la necesitat de fer coincidir Estat i nació. La nació és un conjunt d’individus que tenen una sèrie de llaços culturals propis i que volen viure en comú. L’estat és una organització política i administrativa formada per diverses institucions que exerceixen el poder sobre un territori determinat.FASES REVOLUCIÓ FRANCESA: monarquia constiutucional 1789 – 1792 tenia el suport de la burgesia conservador que aspiravaa arribar a un acord amb el rei i els privilegiats per abolir l’antic règim i imposar un liberalisme censatari. Monarquia democràtica 1792 – 1794 devant la negativa del monarca i dels privilegiats a acceptar els canvis revolucionaris, la burgesia radical i els sectors populars van reclamar la República. Van empendre una transformació profunda de la societat en un sentit democràtic. República burgesa 1794 – 1799 devant de la radicalització de la revolució, la burgesia moderada va implantar una altra vegada el liberalisme censatari.LES DONES I LA REVOLUCIÓ FRANCESA: les dones van participar en els esdeveniment de la revolucion francesa i van reivindicar els mateixos drets civils i polítics que els homes. Les dones es van convertir en ciutadanes passives perque no les deixaven votar. Les dones van aconseguir algunes reformes socials com dret al divrci, matrimoni civil.. No van aconseguir l’igualtat legal. Olympe de gouges participan de la RF i va redactar projecte de la declaració de drets de la dona i de la ciutadana, i va ser acusada i agallotinada el 1793 perque es va oposar contra la pena de mort de Lluís XVI. Madame Roland  va ser arrestada i executada l’any 1793

Entradas relacionadas: