Les transformacions industrials

Enviado por Programa Chuletas y clasificado en Historia

Escrito el en catalán con un tamaño de 9,75 KB

 

LES TRANSFORMACIONS INDUSTRIALS-

L’endarreriment de la industria españolaEl paisos europeus iniciaven la 2ª fase de la R.I.,españa continuava sent el pais basat nomes en agricultura.La rev.Ind. va fracasar en españa excepto en el cas del texil catala i de la siderurgia basca.causes:1º)retard industrial s‘ha atribuit a la poca demanda de productes manufacturats per part de la societat española 2º)la pobresa de la poblacio camperota,majoritaria al pais i amb un poder atquisitiu i escas,constituia un estimul feble per al creixement de la industria.Proteccionisme (causa)-es una doctrina oposada al lliurecanvisme encaminada defensar a l’economia del estat, protegent la produccio de la industria i agricultura propies d’extrangera.sense algun tipus d’impost arranzelari k gravés el producte industrial procedent de EU,no hi podia haver industria.Cataluña hi havia d’elaborar per força productes més cars k els extrangers,xq no tenien carbo,ferro, bons ports a la costa k permetessin la carga i descarga.el proteccionisme va ser excessiu i no va estimular la renovacio tecnologica.La manca d’invercions,les males telecomunicacions terrestres i la falta de xarxes comercials k portessin els bens al consumidor potencial.Alguns aquestes problemas es van poder solucionar,lo qual va generar uan certa expancio dl sector industrial,més lent q altres.

Industria catalana textil (condicions i precedents):Hi ha 2 condicions mes a part d:capital,ma d’obra i innovacions tecnologics, que son : l’existencia d materias 1º o fonts energetics abundants i barates i una bona demanda de teixits.En canvi a Cat.no es donava akestes condicions:el coto i el carbo s’habian d’importar i el mercat espanyol tenia poca capacitat d compra.malgrat aixo, al Principal es va crear una important industria textil cotonera.El S.XVIII  a Cat. van crea una infraestructura comercial i una xarxa manufacturats importants.Les importacions de teixits,vestits etc.. q  van donar  força beneficis. Les fabrikes d’indianes,testimonis d l presencia previa d’ua tradicio artesanal i manufacturera,a ls quales es poden afegir ls fargues(establiment on s’obtenia ferro per reduccio dl mineral pel procediment catala,mitjançant el kual s’aconseguia el metall amb una sola operario,gracies a l’accio de carbo), els molins papers i les adoberies(establiment on  la pell o el cuir s’adobaven,se sosteniaen a determinades operacions i reaccions per conservar –los i donar-los ls propietats necessaries per manufacturar-los). D’altra banda l’agricultura tmb s’havia modernitzat i s’havia anat orientat cap al mercat sobretot la prodeccio de vins,aiguardents,vins,aiguardients,olis. A més, les desamort. A Cat. no van crear latifunds,els predomiaven els pagesos emfiteutes(contracte amb que el pages tenia dret d cultivar la terra d’un propietari a perpetuitat,deixar-la en herencia i vendre-la en canvi d’un cens opagament fix),q van adquirir un bon preu les terres q conreava.Gracies al rendiment del comerç i les manufactures, van ser la font principal dl capital catala necessari per a la implantacio d l ind., el creixemnet demografic va oferir ma d’obra abundant.

1832-1833 l’arrencada: Aquests anys, J.Vilaregut i J.rull van fundar una societat Bonaplata,Vilaregut,Rull i Companyia, construien la 1ª fabrica q funcionava amb vapor. La innovacio tecnologica, l’esperit d’iniciativa, el capital comercal i la ma d’obra abundant,i tmb la recerca d’un mercat per l’explotacio ,van fer q la R.I. irribes a Cat.Encara  la 1 guerra carlina,i un avalot popular van destruir la fabrica dls Bonaplata,no va tragar a apaeixer.

Les colonies industrials: La industria textil catalana,basant.-se en el model ingles, va usar del carbo per assolir la pressio de vapor necessari per fer moure les politjes,telers,Van comprar la makinaria i la tecnología inglesa,i  van estudiar les estrategias comercials.1860 es van crear les colonies industrials( conjunt d’instalacions industr. I d’ekipaments socials,separats dls nuclis d poblacio i localitzat al llarg dls cursos fluvials per aprofitar l’energia hidraulica)per buscar salts d’aigua en els corrents dels rius per moure turbines.Akestes colonies van facilita aillament i el control dls treballadors kuan ja començaven a organitzar-se els 1s moviments obrers.

El proteccionismo: La superioitat inglesa en els preus i en el control del mercat va obligar la industria catala a protegir la seva produccio. El protecciónisme va permetre no tan sol l’existencia d l industria textil,pero tmb va marcar el sostre dl mercat d’akesta industria,ja q els preus elevats li impedien d competir amb els teixits britanics en altres paisos.El creixemnet ind. Al S. XIX va ser important,pq la major part d l poblacio espanyol va substituir els teixits d lli o d llana habitual dls seus vestits pels d coto.Durant 1830-1850 la demanda d teixits a Esp. Pasa d 20% a 75% i llana q es produia a Terrassa i Sabadell cobria gairebe la totalitat dl consum espanyol.El proteccionismo, a Cat. , no va ser un fre a renovacio tecnologica(1830-1855). Spinning-jenny(makina d filar manual,patentada aAnglaterra 1770)  elfactina(makina automatica d filar fabricada a Ang.q realitza l’ultim estiratge,la torsio i el bobinatge dels fils.)

Les fases economiques: Fins al final d 1850 les font assenyalen clarament una expansio constant. Causes- construccio de ferrocarril o la compra de terres d la segona desamortitzacio  i tmb en l’encarriment del coto a causa de la guerra de Seccessio nord-america,ja q durant haches period els americans a penes van exportar coto,la cosa q va fer pujar els preus als mercatsinternacionals.

La industria siderurgica al Pais Basc: El Pais Basc era ric per ferroi tenia petites fabrikes d ferro dolç, exportaven ferro a la resta d esp. I a colonies americanes.,pero poc aviat van entrar en crisi.Els comerciants bascos  van aprofitar haches periode de crisi per crear industries noves i substituir els productes que tradicionalment havien importat.Aprofitant la politica proteccionista i la supressio parcial dels furs(proces q tingue lloc al Pais basc com a consecuencia d ls guerres carlines), i van usar el llliurecanvisme amb la resta d’esp. ,bilbao etcc… es van convertirán port per on passaven productor provinents de Castella i de vall d l’Ebre.Gracias a proteccionismo,la burguesía comercial donostiarra i bilbaína van donar suport a Pais Basc ,proposaven la reintauracio de furs.1860-l’explotacio de les mines de ferro i l’exportacio a la G.B.van enriquir una part dels comerciants bascos i amb haches capital van construir alts foros, i importants drassanes. A Guiposcoa es van crear moltes empreses metalurgiques de transformacio de l’hacer.El millor de l’economia bsca s’explica per 2 raons: 1) la politica proteccionista dl 1/3  de la decada XIX q dona a la industria basca el monopoli del mercat espanyol 2) l’expancio de l’hacer,q va substituir el fero dolç.Gracies a fonts d’energies barates la industria de Malaga i Austuria van millorar.

LA CREACIO DEL MERCAT COMU ESPANYOL.

Sistema financer-manera d’obtenir,fer circular, administracio i controlar els recursos pecuniaris d’un estat.

Sistema fiscal-manera d’obtenir recursos economincs per part de l’estat per mitra d l recaptacio d’impostos.

Comunicacións Carles III va cfer construir els sis camins rals q unien Madrid,Valencia,Irán,Extremadura,Andalucía,Jonquera i Galicia. L’any 1850 es va establir el Server de correus i el 1852 va surtir el telegraf.1854 i 1896 es construis una xarxa ferroviaria de 13000 km.de via,

Una nova legislacio mercantil: Volien crear un mercat unic i era imprenscindible reguler de manera uniforme la legislacioo comercial i suprimir les duanes interiors q encara hi havia al pais..1841 es va suprimir l’ultima duana,encara q es a mantenir l’imp, de consum a l’entrada d ls ciutats.sobre les lleis de importacio i exp.,hi ha periodes: 1841-1875 lliurecanvista,protegir determinats productes espanyols,es deixava laporta oberta a import.(bienni Progresista i el Sexenni revolucionari van ser les etapes de es lliurecanvisme) 1875-1898(restauracio) ees caracteritza per foro proteccinisme i es van protegir el textilcatala, la siderurgia basca,el carbo austria i el Blas castella.

Unificacio del sist.monetari:1869 Laurea Figuerola. 1874 Jose de Echegaray.

Unificacio del sis, d’impostos: para no liarse han hacho diferentes impo¡uestos dividiendo en 5 lasificaciones:conreus,hipotecas,consum,produccio ind., immobles, i activitat comercial.

Entradas relacionadas: