Ledat mitjana

Enviado por Programa Chuletas y clasificado en Historia

Escrito el en catalán con un tamaño de 6,2 KB

 
   Societat rural: vida d'autosubsistencia. Grans ropietaris: 1. aristocracia rural amb grans patrimonis: terres i esclaus 2.poder plitic creicent per enfonsamentt de l'imper calamany.(sIX-X) creean nous nuclis urbans fortificats: els "burgs".Pagesos lliures: a) Aloers:petits propietaris hi han els llauradors: tenen animals de tir i arada i els bracers:tenen una aixada. b) Colons; no tene pratimoni travallen en les petites explotacions agricoles que els grans propietaris els conviaben. c) Esclaus: l'aclavitud ha desa pareix de l'europa occidental fins al s.XI. Societat urbana: perduda d'autonomia municipal i tendencia a fer fortificacions.- Decadencia per: a) enfonsament de l'estat i les instruccions. b) col·lapse del comerç c) ruralitzacio de vida. -Funcio politica de les ciutats: recidencies dels qui eren: nobles i bisbes. -Poca vida artesanal: basicament al servei dels poderosos.Comerç: comerç minim, subin sense moneda. algunes ciutats es feien famoses per els macats i fires. L'esglesia: -l'esglesia marca el ritme cristia en tots el espectes: resar, anar a missa etc... -Tothom pertanyia a la esglesia i l'excomunicacio( ser expulsat), -L'esglesia te una organitzacio formalment jerenquitzada: tenia estructura piramidal. esls k manaven: 1.papa( bisbe de roma) es dibidia en Arquebisbe(cap de tots els bisbes) en Cardenals(colegi de romà) i en Abats( caps dels monestirs). Els arquibisbe es dibidia en Bisbe ( cap del bisbat) i el bisbe en dibidia en Sacardot( cap de la parroquia). Els abats es dibidien en priors que es dibindien en els del camp: frares i monjes i en els de la ciutat: monjos i monjes els monjos no tenien obligacions ni estudis ni pot dir missa po en canvi els sacerdots si. Monarquisme: Portaven una vida individual. sVI: apareix l'ordre de sant benet( els benedictes). - segueixen una regla molt estricta que es resumeix en la ideia " ora et labora". Hi ha dos moments claus del Monerquisme: 1.s. X: es crea l'ordre del cluny(frança) i es crea una xarxa dels cnonastirs( 1.500 monestirs) amb el poder molt centralitzat. 2. s XII: es crea l'ordre del císter. volen retornar la pobresa i mes traball manual i més autonomia dels monestirs.vida monàstica: 1.Ofici divi 2.meditacio: a la cel·la al claustre i la esglesia 3. lectura: a la cel·la, el calustre i la esglesia 4. traball manual: al camp i a l'esciptori als talles 5. dormir: a la cel·la 6.menjar fefectot: menjador colectiu. el 1 es dei , el 2 i 3 Opus divina i el 4 opus magnum.

fases vida monjo: 1.novici ( fase de prova) 2.profecio de fe: (pobresa castedad i obedienca) 3.aprobacio del bisbe = monjo regular. Trets destintius : tall de cabell" tostura i hàbit. Parts d'un monestir: 1. Vida religiosa: esglesia, calustre i habitació cel·les. 2.Vida cultural: escola( interns (monjos) externs (gent del poble)) i biblioteca ( 200-500llibres) 3. Vida economica( sitges, tallers i cellers ) 4.Altes serveis: emfarmaria i albercs per pelagrinar). Romanic: (s. XI-XIII). 1. Arquitectura: edificis tipics esglesies i monestirs. Planta: una nau central (basilica), que safaigeix una altra nau creuada( transepte) i al final te un aforma de creu llatina.Creuer: intersecio de dos naus ( basilica+transepte) s'hi coloca el altar i te cobertura amb cupula i cimbori. Absis: la capçalera de l'esglesia, derrera de l'altar: forma semicircular " absidiola". Detalls constructius: * l'arc de mig punt: fa molta pressio als brancals i nesesiten un contra fort exterior, *volta de canó: sostre format per arcs de mig punt, *finestres petites i allergades perque: no entres ningu i els murs eren gruixuts xk llavors la finestra es un punt feble. *contrafort: pilars edusats als murs que serveixen per aguantar la presssio. 2. Arts decoratives: 2.1:l'escltura: La pintura: marededéus,crucifixions i davalamentstenien. Les escultures tenen baixos relleus. Els dibuixos eren amb capitells hi ha normalment monstres, essers fantastics...que representaben el diable, l'infern, el mal etc... 2.2 la pintura: Caracteristiques: influencia del bizentí, complementa l'agricultura per mitja de la pintura mural el absis incluia el pantearàtor, inexistencia de perspectiva, imatges exclamatives, vigides, savint exeganades( hieratisme). Funcions: *narrativa: imp. perque la major part de la poblacio era inalfabetica. *sirrbolica: crist, salvador i sr de l'univers.
A la fi del s.XII hi ha la transformacio al gotic( realisme+inters i innovacions fermals). Tapissos: es traballada la pintura al teixit.

Entradas relacionadas: