La teoria de socrates

Enviado por Frank Orellana Ortiz y clasificado en Lengua y literatura

Escrito el en catalán con un tamaño de 11,16 KB

 

Resums Unitats 1 i 2:Recursos expressius de la llengua oral.Varietat d’entonacions:L’exclamativa expressa emoció intensa, sorpresa, enuig...L’enunciativa, seguretat.La interrogativa, interès, curiositat o dubte.L’exhortativa expressa una ordre.Si aixequem el to de veu és que pretenem cridar l’atenció.El ritme, és la velocitat amb la què pronunciem les frases.Interjeccions: ajuden a donar més expressivitat a allò que es diu.Frases inacabades: s’indiquen amb els punts suspensius. Donen dubte, sorpresa, reserva, temor...Alteració de l’ordre normal de les frases: dóna un ritme més viu al diàleg.També s’utilitzen els gestos per donar es informació al receptor. Tipus de gestos:Oberts: representen alegria.Tancats: tristesa. Cap endavant: decisió.Cap enrere: ensurt.Gramàtica.L’oració.Quant al significat, ens adonem que és una oració perquè comunica una informació amb sentit complet.Direm que en qualsevol oració hi trobem un element imprescindible, el verb sense el qual no hi ha oració.L’estructura de l’oració.Generalment l’oració està formada per un subjecte i un predicat. Entre el nucli d’un  subjecte i el del predicat hi ha concordança de persona i de nombre.El subjecteÉs la persona, animal, objecte... del qual es diu alguna cosa. Està construït per un sintagma nominal el nucli del qual sol ser un nom.Hi ha oracions que tenen subjecte el·líptic.El predicat És allò que es diu del subjecte. Està constituïda per un sintagma verbal el nucli del qual és un verb.Els verbs poden ser copulatius o predicatius.Predicat nominal: està format per un verb copulatiu i un atribut. L’atribut té com a funció completar el sintagma del subjecte, del qual expressa una qualitat; només es formen aparti dels verbs ser, estar o semblar. El predicat nominal està format per un verb copulatiu (ser, estar, semblar...) i un atribut. Els verbs copulatius tenen com a funció unir subjecte i atribut. Les oracions amb un predicat nominal s’anomena copulatives.Predicat verbal: està constituït per un verb predicatiu que pot anar acompanyat de diversos complements verbals.El predicat verbal està format per un verb predicatiu que por anar acompanyat per un complement verbal que no sigui un atribut. Aquest verb aporten significat a l’acció per ells mateixos. Es tracta d’oracions predicatives.Modalitat de l’oració.Segons quina sigui l’actitud del parlant:Enunciatives: expressen una idea o una informació.Exclamatives: expressen els sentiments del parlant.Interrogatives: expressen una pregunta.Exhortativa: expressen una ordre.Dubitatives: expressen dubtes.Desideratives: expressen un desig. El nom El nom és la categoria gramatical que designa o representa entitats reals o imaginàries. Tipus de noms:Comuns: designen persones o coses amb el nom general.Propis: fan referència a persones o llocs amb el nom que les diferencia.Concrets: fan referència a coses que es poden percebre amb els sentits.Abstractes: designen sentiments... que no es poden percebre amb els sentiments.Individuals: fan referència a un sol ésser o objecte.Col·lectiu: designen un conjunt d’essers o objectes de la mateixa classe.Els determinantsAcompanyen a un nom Els articles Especifiquen el nom al qual acompanyen indicant-ne el gènere i el nombre.Articles definits: el, la, les, els.Articles indefinits: un, una, uns, unes.Articles personals: en, na. Els demostratius.Mostren proximitat o llunyania en l’espai o en el temps.Proximitat: aquest, aquesta, quests, aquestes.Llunyania: aquell, aquella, aquells, aquelles.Els possessius Indiquen possessió,pertinença o relació.un posseïdor: meu, teu, seu.Més d’un posseïdor: nostre, vostre, seus, llur.Els quantificadors.Els indefinits. Aporten una significació d’imprecisió o vaguetat:Variables: algun, alguna, alguns, algunes...Invariables: algú, altri, cada, cap, hom...NumeralsCardinals: 1, 2, 3..Ordinals: primer, segon, tercer...Partitius: mig, mitja, terç, quart..Múltiples: doble, triple, quàdruple...Col·lectius: parell, dotzena, centenar...Els quantitatiusIndiquen una quantitat inexacta o poc precisa. Poden ser variables o invariables:Variables: bastant, molt, poc, quant, tant.Invariables: força, gens, més, menys, massa, prou...

 



Ortografia.Els diftongs Anomenem diftong dues vocales que formen part de la mateixa síl·laba; una d’aquestes vocals és una i o una u àtones. Les vocals d’un diftong no es  poden separar. Hi ha de dos tipus:Decreixents: es formen quan les vocals i o u apareixen darrera d’una altre vocal. Són els més comuns. Ai    Au Ei    Eu Oi   Ou Ui    Iu UU Creixents: els formen les vocals dels grups següents. Gua                Qua Güe                Qüe Güi Qüi  Guo        QuoEls hiatsLes combinacions de dues vocals que no formen diftongs perquè pertanyen a síl·labes diferents s’anomena hiats.Els dígrafs.Quan dues lletres representen un únic so tenim un dígraf.

Se separen:                                 No se separen:

Ix    rr                                            gu                           qu

Ss    tg                                            ig

Tj    ts                                            ll

Tx   tz                                            ny

Lèxic i semàntica.El signe lingüístic és la unió d’un significat i un significant.. El significat és el concepte o idea que representa; el significant és la representació sonora o escrita del significat.Morfemes flexius: són els que en els noms i adjectius indiquen el gènere i el nombre...Morfemes derivatius: serveixen per a formar amb el lexema els mos derivats.Literatura.Els generes literaris.Text no literari: la seva finalitat d’aquestes tipus de text és informativa, és a dir, transmetre uns coneixements.Text literari: la finalitat d’aquest text és estètica, és a dir, s’utilitza no tan sols per a transmetre un missatge sinó també per a crear bellesa.El text literari es caracteritza per:  Una gran elaboració de l’estil.Una combinació de paraules, del so de les paraules i del seu significat per tal de crear bellesa amb el llenguatge.L’ús de la rima, per a crear un determinat ritme i un efecte de la musicalitat.La literatura és l’art que té com a finalitat l’expressió de ka bellesa mitjançant les paraules i que produeix un plaer en el nostre ànim.Hi ha tres grans generes literaris:La narrativa.Presenta de manera ordenada uns fets, reals o imaginaris, uns personatges, en un temps i un espai determinats. Hi ha narrador. Els textos narratius estan escrits en prosa i estructures en paràgrafs. La poesia.L’autor expressa, sentiments i emocions. Els temes de la poesia giren a l’entorn d’aspectes com l’amor, l’enyorança, la natura... S’estructura en versos i estrofes, tot i que de vegades trobem poemes en prosa. Utilitza un llenguatge en què predominen els recursos literaris.El teatre.Presenta un fet real o imaginari per mitjà d’una escenificació el diàleg com a principal recurs expressiu.  La narrativaLa narrativa és el gènere literari que explica d’una manera ordenada un fet o conjunt de fets, reals o imaginaris, que a terme uns personatges en un temps i un espai determinats.Elements narratius.L’espai: el lloc on es desenvolupen els fets, i pot ser real o imaginari.Temps: és el moment en què es desenvolupen els fets. Present, passat o futur.Són les persones o animals que intervenen en els fets i que fan possible la narració.Principals: son imprescindibles per a desenvolupar de l’acció.  El protagonista, personatge central i l’antagonista, que provoca l’enfrontament  amb el protagonista.Secundaris: són personatges menys importants.Els fets: són les accions que se succeeixen al llarg de la narració.El narrador: és qui narra o explica la història.Narrador intern: quan participa en els fets de la història. Pot ser el protagonista o un altre personatge de la narració. En aquestes narracions s’utilitzen els verbs en primera o segona persona.Narrador extern: quan observa la història des de fora i explica allò que veu o que expliquen els altres personatges. El narrador omniscient, que sap absolutament tot el que succeeix, sentiments... i el narrador neutre o observador que només explica allò que veu, sense saber què pensen.Estructura narrativa.Hi trobem un marc, on se situen l’espai, el temps i els personatges, i una trama, on es desenvolupa l’acció.

 

Entradas relacionadas: