La substituci

Enviado por Programa Chuletas y clasificado en Derecho

Escrito el en catalán con un tamaño de 8,34 KB

 
TEMA 5. Les substitucions hereditàries

5.1. La substitució vulgar
Article 425-1. Supòsits de substitució vulgar
1. El testador pot instituir un hereu posterior o segon per al cas en què l'anterior o primer instituït no arribi a ésser-ho perquè no vulgui o perquè no pugui.
2. Llevat que la voluntat del testador sigui una altra, la substitució vulgar ordenada per a un dels casos a què fa referència l'apartat 1 val per a l'altre. En particular, l'ordenada per al cas de premoriència de l'hereu instituït s'estén a tots els altres casos, incloent-hi el de commoriència, el d'institució sota condició suspensiva si l'instituït mor abans de complir-se la condició o si la condició resta incomplerta, i els casos en què no arriba a néixer l'instituït que ja havia estat concebut i en què l'instituït ha estat declarat absent.
Article 425-2. Pluralitat de substituts
1. Un hereu pot ésser substituït per dos o més substituts, i dos o més hereus poden ésser substituïts per un sol substitut.
2. Els substituts poden ésser cridats tots junts o l'un a falta de l'altre. En aquest darrer cas, s'entén que el substitut del substitut també ho és del substituït.
3. Diversos hereus poden ésser nomenats substituts vulgars entre ells, recíprocament. Si han estat instituïts en quotes desiguals, la del cridat que no arriba a ésser hereu es defereix als altres instituïts en proporció a llurs quotes respectives. Si és cridada a la substitució, juntament amb els cohereus, una altra persona, li correspon una porció de la quota vacant que resulta de la divisió d'aquesta pel nombre total dels concurrents a la substitució. La resta de la quota correspon als cohereus en proporció a llurs quotes respectives. En tot cas, preval el que ha ordenat el testador.

Article 425-3. Substitució vulgar expressa i tàcita
1. La substitució vulgar pot ésser expressa o tàcita.
2. Les substitucions pupil·lar, exemplar, fideïcomissària i preventiva de residu enclouen sempre la vulgar tàcita, però les dues primeres l'enclouen solament respecte als béns procedents de l'herència del substituent.
Article 425-4. Efectes de la substitució vulgar
1. La delació de l'herència al substitut vulgar s'entén produïda al mateix temps que al substituït i, per tant, encara que mori abans que es frustri la crida al substituït, el dit substitut vulgar transmet el seu dret als seus successors.
2. El substitut succeeix al causant amb els mateixos modes, condicions, llegats, substitucions i altres càrregues que s'havien imposat a l'instituït que no ha arribat a ésser hereu, llevat que siguin personalíssims o que el testador hagi disposat una altra cosa.


5.2. La substitució pupil·lar
Article 425-5. Designació de substitut
Els progenitors, mentre exerceixen la potestat parental sobre llur fill impúber, el poden substituir pupil·larment en el testament que atorguin per a l'herència pròpia, en previsió que mori abans d'arribar a l'edat de testar. Es considera fill impúber el menor de catorze anys. Els progenitors també poden substituir el fill concebut que en el moment de néixer hagi de quedar sota llur potestat parental.
Article 425-6. Naturalesa de la substitució
1. En la substitució pupil·lar, el substitut té aquest caràcter respecte als béns que, subsistint en morir l'impúber, aquest ha adquirit per herència o llegat del progenitor que hagi disposat la substitució, i el d'hereu directe de l'impúber en l'herència relicta per aquest, sense que els progenitors hi puguin imposar en llur testament limitacions ni càrregues.
2. Si ambdós progenitors ordenen substitució pupil·lar, subsisteixen ambdues respecte a llurs propis béns, però respecte als del fill substituït val solament l'ordenada pel darrer que mori.
Article 425-7. Principi de troncalitat
1. Un progenitor solament pot designar com a substitut pupil·lar en els béns de l'impúber procedents de la successió de l'altre progenitor, si aquest no ho ha fet, algun o alguns dels germans de l'impúber que siguin fills comuns o, si no n'hi ha, parents de l'altra branca dins del quart grau. Si manquen uns i altres i també pel que fa als altres béns, la designació del substitut pupil·lar pot recaure en qualsevol persona capaç de succeir.
2. Si els progenitors no compleixen el que estableix l'apartat 1, són cridats com a substituts pupil·lars els dits germans o parents, per l'ordre de la successió intestada.
Article 425-8. Substitució pupil·lar tàcita
Tret que el testador ordeni una altra cosa, la substitució vulgar expressa, si l'instituït és impúber, comprèn la pupil·lar tàcita respecte als béns de l'herència relicta pel substituent, llevat que siguin substituïts recíprocament dos germans, l'un púber i l'altre impúber.
Article 425-9. Dret a llegítima
Els legitimaris de l'impúber únicament tenen dret a la llegítima en l'herència pròpia d'aquest. Forma part d'aquesta herència la llegítima que correspon a l'impúber en la successió en la qual s'ha disposat la substitució.


5.3. La substitució exemplar
Article 425-10. Requisits
1. La substitució exemplar solament pot ésser ordenada per ascendents d'una persona incapacitada que en sigui legitimària, i comprèn, ultra els béns del testador, els de l'incapaç que no ha atorgat testament ni pacte successori.
2. Perquè la substitució exemplar sigui vàlida, l'ascendent ha de deixar al substituït la llegítima que li correspongui i la incapacitat ha d'ésser declarada judicialment en vida del descendent substituït, encara que ho sigui després d'haver estat ordenada la substitució
Article 425-11. Concurrència de substitucions
1. Si diversos ascendents substitueixen exemplarment el mateix descendent, preval la substitució disposada per l'ascendent mort de grau més pròxim. Si aquests són del mateix grau, succeeixen en la mateixa herència de l'incapaç tots els substituts exemplars designats, en les quotes que resultin d'aplicar als ascendents respectius les normes de l'ordre successori intestat.
2. Els béns procedents de cadascuna de les herències dels ascendents que hagin ordenat la substitució corresponen, en tot cas, al substitut exemplar respectivament designat.
Article 425-12. Designació de substitut
1. La substitució exemplar ha d'ésser ordenada a favor de descendents, del cònjuge o del convivent en unió estable de parella de l'incapaç. A manca d'aquests, es pot ordenar a favor de parents de l'incapaç dins del quart grau de consanguinitat en línia col·lateral. Si manquen els uns i els altres, es pot ordenar a favor de qualsevol persona.
2. La substitució exemplar es pot ordenar, sense haver de respectar l'ordre que estableix l'apartat 1, a favor de les persones físiques o jurídiques que hagin exercit la tutela de l'incapaç o que hagin assumit deures de cura i prestació d'aliments a aquest i els hagin complert fins a la seva mort.
Article 425-13. Ineficàcia de la substitució
1. La substitució exemplar resta sense efecte en cessar realment l'estat d'incapacitat del substituït, encara que després no atorgui testament, i també si el substitut premor al testador o a l'incapaç, o aquest a l'ascendent.
2. Si hi ha diversos ascendents, el que estableix l'apartat 1 s'aplica amb relació a la substitució exemplar respectiva.
Article 425-14. Aplicació de les normes de la substitució pupil·lar
Les normes de la substitució pupil·lar s'apliquen a la substitució exemplar en la mesura que ho permeti la seva naturalesa.

Entradas relacionadas: