La restauració borbònica i

Enviado por Programa Chuletas y clasificado en Historia

Escrito el en catalán con un tamaño de 5,37 KB

 

Tema 6: INTERNACIOALISME (1868-1874): Arribada a Espanya de les idees de l'AIT: Difusió de les idees internacionalistes bakuninistes (Fanelli). Fundació de la FRE: Obrers anarquistes (vaga com a arma fonamental del ploretariat). Enfrontaments amb marxistes (Lafargue). Etapes: 1868-1873: Creixament dels afilitas, especialment a Catalunya. 1874: Il·legalització i dispersió de l'AIT. MARXISME I ANARQUISME: Socialistes: Fundació del PSOE (1879) dirigent Pablo Iglesisas. Influència a Madrid, Astúries i el País Basc. Acció reivindicativa, opció per la lluita política i parlamentària. Fundació de la UGT (1888), poca implantació. Anarquistes: Fort arrelament a Catalunya i Andalusia. Divisió entre -Partidaris de l'acció directa (terrorisme): Forta represió. Procés de Montjuïc (1896). -Partidaris de l'acció sindical: Solidaritat Obrera (1907). Creació de la CNT (1910).

Tema 7: SISTEMA POLÍTIC CANOVISTA (Restauració Borbònica) (1875-1998): Fonaments: Constitució conservadora del 1876 (caràcter moderat, sobirania compartida rei-corts, dues cambres, confessionalitat catòlica, declaració de drets, sufragi censatari). La Corona com a poder moderador. Suport de l'exèrcit i de les classes benestants. Objectius: Estabilitat interior i defensa de l'ordre. Posar fi a la ingerència de l'exèrcit en la vida política. Pacficació del país: Fi de la guerra carlina (1876), Fi del conflicte cubà (1878) Pau de Zanjón: Reformes que atorguin els mateixos drets polítics que a la Península, participació del govern de l'illa, llibertat de comerç i abolició de l'esclavitud. Característiques: Bipartidisme (Conservadors: Cánovas. Liberals: Sagasta). Alternança en el poder: torn pacífic. Corrupció i frau electoral: tupinada. Poder i influència del caciquisme. LES FORCES D'OPOSICIÓ: Republicanisme: Davallada i divisió després del fracàs de la Primera República. Diferents grups republicans: possibilistes (Castelar), progressistes (Ruiz Zorrilla), federals (Pi i Maragall) i unitaris (Salmerón). El sufragi universal (1890) estimulà la formació de coalicions (Unión Republicana). Carlisme: Renovació de dirigents i programa. Escissió integrista: Partido Católico Nacional. Distanciament entre el clero i el carlisme. Obrerisme. Nacionalismes. CONFLICTE D'ULTRAMAR: Cuba: Causes: Desigualtat política entre espanyols i cubans. Manteniment de l'esclavitud. Proteccionisme de la metròpoli, que obstaculitzava el desenvolupament de l'economia cubana. Incapacitat de l'administració per establir reformes a l'illa. Partits: Partido Autonomista: Format per Cubans, proposava l'autonomia de l'illa. Unión constitucional: Partit espanyolista. Partido Revolucionario Cubano (J.Martí): Independència per la via insurreccional. Suport dels EUA. Insurrecció armada: -1895: Grito de Baire. -Fases: Repressió militar (Martinez Campos i Weyler). Concessions polítiques (autonomia). Guerra hipanonord-americana: derrota militar espanyola a la batalla de Santiago. Filipines: Independentisme (José Rizal i Katipunan). Insurrecció armada. Intervenció nord-americana i derrota espanyola a la batalla de Cavite. CRISI DEL 98: Conseqüències: Desencís i frustració de la classe política i la societat. Destrucció del mite de l'"imperi espanyol". Presa de consciència de la debilitat social i política del sistema de la Restauració (monarquia decadent, exèrcit ineficaç, sistema corrupte, polítics incompetents). A Catalunya: creixament de les posicions nacionalistes (consolidació del catalanisme com a alternativa política). Repercussions econòmiques: Efectes negatius (Pèrdua mercats colonials. Augment deute públic-despeses de la guerra). Efectes positius (Retorn indians. Repartriació capitals-augment inversions). Repercussions polítiques: Pocs canvis: el sistema de la Restauració resisteix algunes reformes seguint el regenaracionisme. Repercussions morals i ideològiques: Crisi moral, desencís i frustració. Moviments regeneracionistes: necessitat de renovar la vida política i social del país. Generació del 98: esperit pessimista i crític des dels sectors intel·lectuals.

Entradas relacionadas: