La Restauració

Enviado por Programa Chuletas y clasificado en Historia

Escrito el en catalán con un tamaño de 4,46 KB

 

1.- La Restauració

La Restauració Borbònica

Al gener de 1874 els militars van posar fi a la Primera República amb el cop d'Estat del general Pavía. Les classes benestants desitjaven un sistema més segur i durador que el règim presidencialista establert. Aquests van donar suport al restabliment d'una monarquia borbònica conservadora. Durant 1874 Antonio Cánovas del Castillo va agrupar als antics moderats en un partit anomenat alfonsí.

El 31 de desembre del 1874 el general Martínez Campos va comandar un pronunciament prop de Sagunt i l'exèrcit el va acceptar. Cánovas del Castillo va formar el govern, començava llavors La Restauració. Aquest sistema va durar fins l'any 1923 i comprèn: el regnat d'Alfons XII, la regència de Maria Cristina d'Habsburg i la primera part del regnat d'Alfons XIII.

Alfonso XII el pacificador

El nou govern de Cánovas va convocar unes eleccions a Corts Constituents, que redactarien i votarien la nova constitució de l'Estat. També es reactivà l'esforç militar, van sotmesos els carlins a Catalunya i al País Basc. El mateix general Martínez Campos aconseguí signar la Pau de Zanjón. Per tot això, Alfons XII va ser reconegut amb el nom d ' El Pacificador.

2.- El sistema canovista

El pensament de Cánovas

Cánovas del Castillo era un polític d'idees molt conservadores. Defensava els valors tradicionals: família, religió i propietat. Cánovas va mantenir els republicans i els moviments obrers fora de la llei i va estructurar tot un sistema polític, social i cultural conegut amb el nom de sistema canovista. Aquest sistema afavoria els interessos dels terratinents, de la burgesia i de l'Església.

La constitució de 1876

La nova constitució establia el principi del liberalisme doctrinari, amb la divisió de poders en què la sobirania era compartida entre el rei i les Corts. El rei tenia molt poder: cap de l'exercit i cap de govern (podia nomenar i cessar ministres), tenia la potestat de promulgar i sancionar les lleis i podia convocar i dissoldre les Corts.

Les Corts eren bicamerals, és a dir, estaven formades per un Congrés i un Senat. Les lleis havien de ser aprovades per totes dues cameres. La meitat dels senadors eren nomenats pel rei, per tant, el Senat era una cambra submisa a la voluntat reial.

La Constitució també establia l'Estat confessional i declarava el catolicisme religió oficial de l'Estat.

Els partits polítics

Cánovas va proposar el model bipartidista: dos partits en alternança política pacífica, eren els partits dinàstics: Cánovas va formar el partit conservador, format pels antics liberals moderats, La seva base social comprenia l' alta burgesia catalana i basca, els rics terratinents i els alts càrrecs de l'Església i l' exèrcit. Mateo Sagasta, progressista, va organitzar el partit liberal, format pels progressistes, els antics demòcrates i republicans moderats. La seva base social estava formada per comerciants, classes mitjanes, petits industrials, professionals...Tot l' alternança, la majoria del poble quedava fora del sistema.

El sistema electoral: el frau

Al 1878 Cánovas va aprovar un sistema d'eleccions, que establia un sufragi censatari (només podien votar les classes riques).Anys més tard, 1891 es restablia el sufragi universal masculí per majors de 25 anys (va ser publicada per Mateo Sagasta). Malgrat això, les eleccions van ser sempre un frau; es podruïa el caciquisme, els cacics eren persones que compraven els vots dels ciutadans, amenaçaven, falsificaven el cens...fins i tot canviaven les xifres resultants de les votacions, aquest sistema era conegut amb el nom de la tupinada. Era molt efectiu sobre tot al camp.

La darrera conseqüència de l'alternança pacífica és el canvi de funcionaris cada vegada que canviava d'un partit a un altre. Els funcionaris quedaven a l'atur: el cessant.

Cánovas continua la construcció d'un Estat centralitzat

Cánovas i Sagasta seguien la mateixa política que Isabel II: formar un Estat espanyol centralitzat. A l' any 1889 es van iniciar diverses lleis: Codi de comerç, Llei d' Enjudiciament Criminal i el Codi Civil. La lluita contra aquesta lleis antiregionals va ser un dels principals plantejaments del catalanisme de principis de segle XX.

Entradas relacionadas: