La proclamación de la república

Enviado por sara y clasificado en Historia

Escrito el en catalán con un tamaño de 9,31 KB

 

1. La proclamació de la República i el període constituent Se celebren eleccions municipals i el Pacte de Sant Sebastià construeix un govern provisional que el dia 14 proclama la Segona República Espanyola. A Catalunya el gran vencedor va se Esquerra Republicana de Catalunya i Francesc Macià Va proclamar la República Catalana.Constitució de 1931:molt avançada per el seu temps; tenia un fort caràcter democràtic i progressista. Declara que l’Estat es configura de manera integral, el poder legislatiu resideix a les corts (una sola cambra), l’executiu recau en el govern i el judicial es confia en jutges independents. També incloïa una àmplia declaració de drets i llibertats, establia el vot i concedia el sufragi femení, afirmava la laïcitat de l’Estat.Formacions d’esquerres: (PSOE): tenia una influència notable en els treballadors i agrupava socialdemòcrates i revolucionaris; CNT: era la força sindical anarquista més important.Esquerra: laïcitat de l’Estat, democratització de l’exèrcit, reforma agrària, drets socials i laborals, descentralització de l’Estat.Dreta: Estat onfessional, Privilegis de l’exèrcit, defensa de la propietat agrària tradicional, no reformes laborals i Estat unitari.2. Les reformes del bienni d’esquerresReforma religiosa: volia secularitzar la societat; així la Constitució estipula la no confessionalitat de l’Estat, la llibertat de cultes i la supressió del pressupost de culte i clero, s’autoritza el divorci i el matrimoni civil, secularització de cementiris. Es fa la Llei de congregacions per limitat el poder dels ordes religiosos en l’educacióModernització de l’exèrcit: Azaña redueix el nombre d’efectius per reduir la macrocefàlia. Així s’aprova la Llei de retir de l’oficialitat que deia que els oficials havien de creure en la República però també podien retirar-se amb el sou íntegre. Després es crea la guàrdia d’assalt que era fidel a la República. Els africanistes es van prendre la reforma com una agressió a la tradició militar.Reforma agrària: es vol posar fi al latifundisme i millorar les condicions de vida dels jornalers i modernitzar l’agricultura (Llei de reforma agrària). Els primers decrets van aconseguir prohibir els contractes d’arrendament, també es fixa la jornada laboral de vuit hores i uns salaris mín. Els seus resultats van ser escassos ja que era massa complexa, lentitud i dificultats burocràtiques, la manca de pressupost i la residència dels propietaris. L’aplicació de la llei va originar tensió social (propietaris i jornalers). Obra educativa i cultural: volien una educació liberal i laica i que l’Estat garantís el dret a l’educació. Per això van millorar el nivell cultural de la població amb les Missions Pedagògiques (estudiants i intel·lectuals que portaven biblioteques a la teatre... a la població.Reformes laborals: s’aprova la llei de contractes de treball que regulava la negociació col·lectiva; la llei de jurats mixtos; s’estableix l’augment de salaris i la creació d’assegurances socials.



3. La Catalunya AutònomaEstatut de Núria: Era un Estatut ambiciós que es volia que fos assumit per moltes forces catalanes. Creu que la República ha de ser de caràcter federali que la sobirana resideix al poble català. Declarava el català llengua oficial de Catalunya i acceptava la possibilitat de federació dels països de parla catalana; la Generalitat assumia competències exclusives en ensenyament, cultura, política i ordre públic,sanitat.Estatut de 1932: primer Estatut que va ser acceptat i que era un modernització de l’anterior (Núria). Segons el text aprovat Catalunya era una regió autònoma dins de l’Estat espanyol i es van declarar el català i castellà llengües oficials; les competències de la Generalitat van ser retallades i les atribucions més importats eren e l’ordre públic i l’administració de la justícia.La tasca del govern: ·Política econòmica: creació del Institut d’Investigacions Econòmiques i les caixes de dipòsits; en l’agricultura es creen cooperatives i centres d’experimentació agrària (els rabassaires aconsegueixen reduir un 50% les rendes que paguen als propietaris ·Política social: llei de bases per organitzar els serveis de sanitat. Experiències innovadores (millorar hospitals, higiene pública, vacunació). Es crea l’ICAF. ·Àmbit cultural: normativització i normalització del català; publicació del Diccionari; s’estableix el bilingüisme en escoles primàries; creix l’ús del català. ·Ensenyament: es funden escoles i centres d’ensenyament secundari i profes. Institut- Escola, Normal Mixta per formar mestres i es millora el salari d’aquests, organització de colònies d’estiu pels nens. ·Àmbit territorial: Catalunya queda dividida en 38 comarques 4. Els problemes de la coalició republicanosocialista El canvi de règim coincideix amb l’etapa més greu de la crisi econòmica mundial degut al crac de la borsa de Nova York. Això afecta lleugerament a Espanya i el govern decideix disminuir la despesa pública.La lentitud de les reformes (agrària espe.) va provocar la impaciència de molts treballadors ja que l’atur era alt. Això va conduir a un període d’insurreccions incentivades per la CNT que demanava vagues, insurreccions i ocupacions de les terres, fets que van anar augmentat. Les insurreccions més important van ser les de l’Alt Llobregat (minaires) i Casas Viejas (jornalers). Tots aquests fets van provocar el desgast del govern de Manuel Azaña. CEDA: coalició de partits polítics de dretes que va ser presidida per José Maria Gil Robles.Falange española: estava basada en el feixisme italià de Mussolini i va lluitar contra el progrés del marxisme i el perilla una revolució de bolxevic.



5. El bienni conservador A les eleccions de 1933 l’esquerra es presenta desunida degut als conflictes socials; a més la CNT demana l’abstencionisme als obrers. La dreta en canvi es presenta unida i organitzada i per això guanya les eleccions. La CEDA i el Partit Republicà Radical (Lerroux) obtenen el major nombre de vots i el que fan es paralitzar les reformes.La reforma agrària: es tornen les terres a la noblesa, va anul·lar la cessió de propietats mal conreades, fet que va suposar la baixada de salaria dels jornalers. La reforma religiosa: s’aprova el pressupost de culte i clero. A l’exèrcit s’aprova l’amnistia per als que s’havien revoltat juntament amb Sanjurjo. Es paralitza la discussió sobre l’estatut basc. El govern d’esquerres continuava presidint Catalunya i va tenir un fort conflicte amb el govern central de dretes sobre els rabassaires. Per això s’aprova la llei de contractes de conreu que garantia als pagesos poder accedir a al terra que conreaven pagant als propietaris uns que havien estipulat amb el govern. Però finalment els dos governs no es posen d’acord i s’acaben veient les grans diferències polítiques i socials.Revolució d’Octubre del 1934: la CEDA entra al govern i l’esquerra ho interpreta com una deriva capa l feixisme; l’endemà la UGT fa una crida a la vaga general perquè el nou govern no es consolidi; però va fracassar i es van provocar una revolució social a Astúries protagonitzada per minaires i que va ser aturada per Franco; la repressió va ser dura. A Catalunya la revolta va comptar amb el suport de Lluís Companys el qual va proclamar al república Catalana el 6 d’octubre. Finalment el govern declara estat de guerra a Catalunya i l’exèrcit ocupa el palau de la Generalitat Crisi del segon bienni: La CEDA augmenta la seva influència en el govern. A Catalunya se suspèn l’Estatut d’Autonomia i s’anul·la la llei de contractes de conreu (els rabassaires han de pagar totes les rendes). A la tardor de 1935 es produeix una forta crisi al govern per cula del cas de l’estraperlo (ruleta suborns). Gil Robles intenta que el facin president però Niceto s’hi nega i convoca eleccions legislatives.6. El triomf del front popularEls partits catalanistes d’esquerres s’agrupen en el Front d’Esquerres i finalment guanya el Front popular: coalició de republicans d’esquerres, socialistes i comunistes. Els parits dretans s’agrupen en el Bucle Nacional. El Front declara l’amnistia de presos polítics i s’inicia de nou el procés reformista per demanar millors condicions laborals, al camp.... torna la llei de contractes de conreu. El president es Lluís Companys


Entradas relacionadas: