La mononarquia consitucional proces reformista

Enviado por Programa Chuletas y clasificado en Lengua y literatura

Escrito el en catalán con un tamaño de 10,81 KB

 
Causes de la revolució:el 1789, França es trobava en una profunda crisi economica i social. D'una banda, des del 1760 s'anaven succein males collites que van probocar l'alçada del preu dels aliments i el descontantament popular. La burgesia enriquida pel creixament economic del segle 18 es mostraba descontenta devan de la seva marginacio politica, per que nomes els pribiliagats podien ustantar carrecs i gaudir de reconaixament social. Animada per les ideies ilustrades, la burgesia espirava a posar fi a labsulutisme i a tot l'entic regim. La monarquia estava sumida en una ccrisis financiera probocada per les despeses elevades de lestat i l'acord i també pel cost de la aguda françesa a la indepandencia dels EUA. La solucio passaba per una reforma fiscal que obliges laristocracia a pagar impostos, el monarque absolut temia descontenta els pribiliagats. El comançament de la revolucio 1789: la revolucio fransesa es va iniciar amb una revolta de laristocracia. Els priviliegats es van negar a pagar impostos, i van exigir a lluis 16 que convoques els estats generals els unics en poder aprovar una reforma fiscal. Els estats generals es volien obrir a versalles al maig del 1789 presidits pel rei i formats pels representants de la noblesa el clero i el tercer estat. Seguin la tradicio cada estament comportava amb el mateix nombre de diputats estava separat en el moment de delibarar i tenia un unic vot. Els representants del tercer estat van exigir que fos un vot per persona. La sobirania nacional estava en questio, etmetre que el conjunt dels diputats dels estats generals representaven la voluntat de la nació. Jeu de paume el 20 de juny es van erigir en assamblea nacional. La fi de l'antic regim:el poble de paris va donar suport als representants del tercer estat i el 14 de juliol van assaltar la fortalesa de bastilla. La revolucio també es va estendre al camp, en forma d'una revolta antisenyorial. Davant la redicalització popular, l'assamblea nacional constituent va decretar, el 4 d'agost, l'abolició dels privilegis feudals i va promulgar la declaració de drets de l'home i del ciutadà. Fases de la revolució:monarquia constitucional 1789-1792:tenia el suport de la burgesia conservadora, que aspirava a arribar a un acord amb el rei i els priviliegats per abolir l'antic règim i imposar el liberalisme. la republica democratica1792-1794:va ser impulsada per la burgesia radical i els sectors populars, que ambicionaven una transformació més profunda de la societat en un sentit democratic i igualitari. La republica burgesa 1794-1799:va supusar un retorn al poder de la burgasia conservadora, que va consagrar el predomini dels propietaris. La mononarquia consitucional proces reformista 1789-1799:al 1789 l''assamblea nacional va iniciar un proces reformista per convertir frança en una monarquia constitucional i perlamentària. El 1791 es va promulgar una constitucio, que va exemplificar els ideals del liberalisme politic: separacio de poders, sobirania nacional i igualtat legal dels ciutedans, encara que reservava al rei el dret de veto. També es va establir el sufragi indirecte i censatari que dividir els ciutadans en actius i passius.despres laprovacio del text constitucional, es ca formar una assamblea legislativa, i per defansar les conquestes de la recolucio enfront dels defensors de l'absolutisme, es va crear un nou exèrcit la guardia nacional. Els fracas de l monarquia constitucional:l'oposició de la familia reial a la revolució es ca manifestar arran de la seva fugida de paris per unirse a l'exercit austríac, que planejava enviar frança i restablir l'absolutisme(fuga de varennes). L' abril del 1792, l'assamblea legislativa va declarar la guerra a àustria. Els austríacs van enviar frança i van arribar a les portes de pari. La situacio va originar un clima de revolta entre els sans-culittes, que, el 10 d'agost del 1792, van assaltar el palau reial, van empresonar el monarca i van proclamar la republica (setembre 1792). la drepublica democratica 1792 1794: la convenció girondina: la republica va quedar a les mans dels girondins, que van convocar elaccions per sufragi universal masculí per a la nova convanció nacional. La convancio va dur a terme un judici contre el rei lluis 16 i la seva esposa, maria antonieta, que van ser acusats de traïció, condemnats a la guillotina i executats. La mort del rei va provocar l'aliacnça de les monarquies europees, que van formar una coalició contra frança revolucionaria. A la primavera del 1793, la republica estava en perill. A l'interior del país van esclatar algunes revoltes contrarevolucionaries.
La convenció jacobina: el juny del 1793, els jacobins van aconseguir el poder i van detenir els principals dirigents politics girondins. L'executiu va quedar en mans d'un comitè de salvació pública, que ca concentrar tot el poder en robespierre. Per fer front a l'amança exterio, la republica va organitzar un exèrcit, va decretar la lleva en massa. Per respondre anhels dels sans-culottes, el comitè de salvació pública va aprovar una serie de lleis socials: el control dels preus i dels salaris(llei de màximum). La caiguda dels jacobins:l'estiu del 1794 els perills van disminuir:les recoltes interiors havien estat sufocades i els exèrcits francesos s'imposaven als de la coalació estrangera. Però la radicalització de la revolució, el terror i el govern dictorial dels jacobins van provocar l'oposició de gran part de la població. De manera que, mitjançant el cop d'estat de termidor, el juliol del 1794, van ser derrocats i executats robespierre i altres dirigents jacobins. La republica burgesa 1794-1799:despres del cop d'estat, la burgesia conservadora va tornar a agafar el control de la revolucio. Es va elaborar una nova constitució 1795 que atorgava el poder executiu a un govern col·legiat , restablia el dufragi censatari i confiava el poder legislatiu a dues cambres. Al 1799, un jove general, napoleó bonaparte, amb el suportde la burgesia, va protagonitzar un cop d'estat que va posar fi al directori i va inaugurar el consolat 1799-1804 napoleó: de cònsol a emperador:el 1799 napoleó va ser nombrat consol i la seva política de govern es va encaminar a consolidar allò que havia aconseguit la revolució burgesa, tot evitant el retorn de l'absolutisme. Va firmar un concodat amb l'esglesia. Es va promulgar un codi civil i el 1804 napoleo es va fer coronar emparador. Conquestes napoleòniques: s'esten d'alemanya a espanya i excepte gran bretanya, bona part de la resta d'europa era sota el control de frança. La caiguda napoleònica:els exercits napoleònics van actuar com a conqueridors, van sotmetre les nacions ocupades i van afavorir els interesso materials de França per sobre dels ideals revolucionaris això va provocar una revolta del s pobles ocupats. Els patriotes de nombroses països es van oposar a la presencia francesa. La revolució contra Napoleó en Espanya va ser la quan va començar a caure l’imperi napoleònic. L’imperi desprès de ser derrotat per Rússia i Espanya va anar a amb retrocés i en la batalla de Wateloo va ser desterrat a la illa de santa Helena. I semblava que tornaria l’antic regim. L’Europa de la restauració: els vencedors de Napoleó es van reunir a Viena, l’objectiu era la restauració de Europa i l’absolutisme monàrquic. La santa aliança va ser un tractat que servia perquè totes les revolucions liberals fossin contrarestades militarment. El iberisme i el nacionalisme van ser dues forces d’oposició a la restauració. Degut a la influencia napoleònica. El liberalisme: es un sistema polític que fonamenta la societat en l’individu. L’individu lliure es un ciutadà, el conjunt es la nació, que te una sobirania. Es va fer les lleis i els poders es van dividir per tal de no ser una tirania. Els ciutadans també tenien dret a tenir propietats. El nacionalisme: es una ideologia política que sosté el dret dels pobles a decidir sobre ells mateixos, nació es pot definir com a un conjunt de individus que unes coses amb comú(religió, llengua, tradicions...) va néixer al segle 19, volien que nació i estat fossin el mateix. Les revolucions de 1820: va ser una revolta liberista, dirigits per militars, van intentar posar fi a l’absolutisme però no va ser possible degut a la santa aliança. Nomes Grècia o va aconseguir i van independitzar-se desprès de vèncer l’imperi turc. També a l’Amèrica continental van independitzar-se, i van ser liberals. Revolucions 1830: va succeir a l’Europa central i occidental, les repercussions van ser molt grans. Comptaven amb el suport popular i això els va ajudar però era conservador. Va començar a França matan el monarca absolut carles10 desprès a Bèlgica que va independitzar a holanda. Mes tard va arribar a Polònia on va ser aturada per es tsar de Rússia, desprès al regne unit i Espanya on es va aconseguir un sistema polític liberals. Primavera del poble1848: van sorgir idees democràtics: sufragi universal, sobirania nacional, igualtat social, treballadors com a força política. Es va iniciar a França, van posar fi a la monarquia i es va establir la república social. La lluita a l’orient va ser bàsicament contra l’imperi austríac. En aquesta etapa es van independitzar la majoria de països. La unificació d’Itàlia i d’alemanya: Itàlia:(1849-1870) estava dividida en sis estats. I avia pars de l’imperi austríac, cosa que els territoris de piemont els van conquerir, dirigits per garibaldi. Victor Manuel va ser el primer rei(era el rei de piemont) desprès els austríacs van abandonar venetò i amb italià unificada roma va ser la capital. (va averi 3 fases) Alemanya: (1834-1871) tenia 36 estats, el problema era les dues rivalitats entre les dues potencies Prussià i Àustria. Prussià va dominar i va fer un agrupament alemany amb l’excepció de Àustria.(va averi 3 fases). L’Europa del segle19: durant l’últim terç del segle 19 Europa s’havia tranquil·litzat en política i en fronteres, però encara i avia conflictes. A l’imperi turc i austríac encara hi havia problemes nacionals perquè els patits pobles encara aspiraven a la dependència. A occident la política tenia uns objectius comuns l’avenç de la democràcia, i el reconeixement de drets socials.

Entradas relacionadas: