La instauració del nazisme a alemanya

Enviado por Programa Chuletas y clasificado en Historia

Escrito el en catalán con un tamaño de 7,59 KB

T.8

5.El feixisme italià
5.1:L’Itàlia a la postguerra:Al acabar la Gran Guerra hi varen haver unes seqüeles humanes i econòmiques molt greus: hi hagueren 700000 morts i moltes indústries havien quedat inutilitzades, i el deute extern molt elevat, augmentà la inflació. El cost de vida i l’atur augmentà i el salaris devallaren. Els acords de pau varen ser una gran decepció perquè els aliats varen acordar el lliurament a Itàlia del Trentino, Triste i Ístria, però no de la Dalmàcia i el Fiume, com havia estat acordat en el Tractat de Londres. Es va començar a difondre la idea que la participación italiana en la guerra havia estat un engany i l’irredemptisme(reivindicació de territoris habitats per italians) va anar guanyant deptes. També hi haguè una crisi económica perquè entre 1919 i 1922 hagueren 5 governs diferents. Va haver una forta tensió social, amb un moviment vaguístic al nord d’Itàlia amb objectius revolucionaris.
5.2:L’ascens del feixisme

Benito Mussolini va crear els fasci de combat, el 1919, anomenats camises negres.grups paramilitars amb els quals es pretenia frenar la puixança del moviment obrer a base d’atacar de manera violenta els sindicats obrers i els seus líders. El 1921, el fasci es convertí en el Partit Nacional Feixista, recurs més eficaç per frenar els moviments revolucionaris d’Itàlia. Es basava en la construcción d’un Estat fort, amb propietat privada i política exterior expansionista.comptar amb el suport de la petita burguesía, amb el finançament dels grans propietaris agrícolas i industrials i amb l’Esglèsia Catòlica, amb el monarca Víctor Manuel III. En les eleccions del 1922,Partit Feixista només va aconseguir 22 diputats d’un parlament de 500. Aguell mateix any, amb 300000 camises negres, va esclafar la vaga general dels sindicats socialistes i anarquistes. Mussolini tornà cap del govern gràcies a la Marxa sobre Roma, una exhibició de força dels camises negres.
5.3:La dictadura feixista

Entre 1922 i 1925 Mussolini restringir les llibertats i va perseguir als seus adversaris(socialistes, comunistas i demoscratacristians), però va continuar sent un règim parlamentari. Després de les eleccions del 1924 Mussolini va anunciar la instauració d’un règim autoritari. Mussolini es va fer anomenar Duce. Els partits polítics varen ser prohibits, els líders foren perseguits i empresonats i el Parlament va ser substituït per una Cambra dels fasci. Les vanguardies es prohibiren i els sindicats substituïts per un sistema de corporacions per oficis. L’Estat tenia el control ferri i econòmic i recolzava les empreses privades.



6-La instauració del nazisma a alemanya
6.1:La República de Weimar

Als finals de la Primera Guerra Mundial, el káiser Guillem II va abdicar del seu càrrec i es va proclamar la República, que va establir la capital a Weimar i que es tornà una constitució democràtica. Després de la derrota d’Alemanya, els alemans varen considerar humiliant el Tractat de Versalles perquè Alemanya va ser la causant de la guerra i li arrebasava territoris , reduïa el seu exèrcit i li imposava reparacions econòmiques importants. Els anys de postguerra varen ser per Alemanya anys de crisi económica, de miseria i d’atur. Va haver una gran inflació i una depreciació del marc. La república de Weimar va haver de fer front a aquesta situació econòmica.


6.2:Hitler i el partit nazi:

Adolf Hitler era un soldat desmobilitzat de la Primera Guerra Mundial, que no acceptava la derrota alemanya i que el 1929 va fundar el Partit Nacionalsocialista dels Treballadors d’Alemanya(NSDAP) i se’n va erigir líder indiscutible. La seva ideologia va ser recollida en el llibre La meva lluita(Mein Kampf), on va expressar el seu menyspreu al bolxevisme. Defensava l’antiseminitisme, la superioritat de la raça ària i la necessitat de forjar un gran imperi que unís tots els pobles de la parla alemanya. Hiler utilitzà la demag`gia: va prometre feina per a tothom, reduir els beneficis industrials, millorar els salaris i avançar cap a una societat més solidària. Va donar la culpa de la crisi alemanya als jueus, els comunistas i els demòcrates. Les milícies nazis es varen oposar violentament a la República i a les organitzacions comunistas i als seus militants.

6.3:El nacisme al poder

Entre el 1924 i el 1929 s’establí una estabilitat social i económica. Però les conseqüències de la crisi del 1929 varen ser molt dures per Alemanya. Hi hagueren tancaments de fàbriques, atur i descontentament social. Els burgesos arruïnats , pagesos i obrers es varen apropar a les promeses nazis. En cambi els intel•lectuals i la majoria d’obrers es varen inclinar pel partit comunista. En les eleccions del 1932, el partit nazi hi va aconseguir 13 milions de vots i, el gener de 1933, va aconseguir que el president Hinderburg nomenàs Hitler canceller. Al cap de pocs dies, els esquadrons nazis varen provocar un incendi al Reichstag(Parlament) i en varen acusar els comunistas. Tras la mort de Hidenburg, Hitler es va proclamar Führer i Canceller del III Reich(Imperi).

Entradas relacionadas: