La funció administrativa i de serveis
Enviado por Programa Chuletas y clasificado en Física
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 5,87 KB
Lurbanització és el fenomen pel qual les ciutats creixen duna manera accelerada en nombre, població i superfície, i els modes de vida característics de les ciutats es fan extensius a grans àrees.Hi ha diferents ritmes durbanització. Abans era + nombrosa la població rural k la urbana, ara no. La urbana creix molt ràpid i això comporta que el creixement sigui desordenat. Les xarxes urbanesà les ciutats es relacionen entre altres. La xarxa urbanaà conjunt jerarquitzat de centres. Teories descriptives del creixement de les ciutats: teoria del lloc centralà diu k la funció principal de la ciutat és proveir de béns i serveis el territori que lenvolta. Explica els diversos nivells jeràrquics de les ciutats duna regió en funció del diferent nivell despecialització que puguin oferir. Teoria de gravitacióà 2 centres es relacionen amb una intensitat directament proporcional a la seva població. Teoria de la base econòmica diu k a+ del comerç i altres serveis, la ciutat és important x lactivitat industrial. Leconomia influeix en el creixement de les ciutats. Sistema urbà: x poder interpretar el nivell daquest cal conèixer-ne el grau dintegració( suma de fluxos de sistema: intercanvis k sestableixen entre els diferents nuclis k la formen. Un sistema urbà estarà molt integrat si entre els seus nuclis hi hagi una circulació i un intercanvi intensos daquests elements, i serà poc integrat si entre els diferents nuclis urbans hi hagi un nivell baix dintercanvis. Globalització( sistema de relacions socials i polítiques basat en leconomia capitalista de lliure mercat. Model de vida urbà( sistema mundial de ciutats. LES DIFERENTS FUNCIONS DELS ESPAIS URBANS Les regions urbanes: ciutats i zones urbanitzades formen un continu i estan separades x escasses zones agràries o forestals. Característiques( lespecialització dels nuclis urbans k les formen en usos residencials, industrials, comercials o de serveis// dependència entre uns nuclis i altres k augmenta amb el grau de desenvolupament. 3 tipus de regions urbanes: àrea metropolitana: conjunt k formen 1 gran ciutat i les ciutats petites i mitjanes k lenvolten. Les causes són les contínues millores tecnològiques pels mitjans de comunicació i de transports. Nucli central especialitzat en el sector terciari, nucli urbà residencials i industrials. Conurbació: diversos nuclis dimportància igual o similar. Té una estructura polinuclear amb activitats secundàries i terciàries. Megalòpolis: múltiples nuclis centrals de diversa importància amb activitats econòmiques.
Les administracions metropolitanes: mancomunitats o corporacions municipals. Els municipis es coordinen x organitzar serveis. La diferenciació funcional: funció duna regió urbana 4. La funció administrativa i de serveis: parts cèntriques del nucli urbà principal. Zones molt ben comunicades. Indústries i habitatgesà escassos. La funció comercial: les ciutats són 1 centre dintercanvis nacionals i internacionals. Especialització interna. La funció residencial: es desenvolupa en zones que tenen unes característiques molt diverses. La funció industrial: les zones industrials actualment es troben a la perifèria. Situades als polígons industrials.LA CIUTAT, CENTRE DE PODER La ciutat com a capital dun territori: lloc on està centralitzat el poder dun estat i el seu govern k el representa. Ubicació de les capitals: 1 tipusà capital situada en la ciutat k ha estat +important // 2à capital situada en 1 ciutat k no és ni nucli històric ni un centre econòmic important. // capitals k van ser creades durant el s. XX en indrets deshabitats.LA PLANIFICACIÓ URBANA Els agent urbans: persones k intervenen en la producció despai urbà. 5 agents urbans: propietaris del sòl: sòl rústic. Promotors immobiliaris: centren lactivitat en la construcció, la venda i el lloguer. Propietaris dindústries: alliberen terrenys k poden ser útils x a altres. Ciutadans i ciutadanes: exerceixen una pressió pq els usos del sòl satisfacin necessitats col3lectives. Organismes públics: decideixen quina finalitat es dóna al sòl i com anirà el creixement. La classificació del sòl: Sòl urbà: sòl ja transformat k compta amb accés de trànsit, aigua, etc. Sòl no urbanitzable: terrenys sotmesos a algun règim de protecció. Sòl urbanitzable: es podrà transformar en les formes establertes a la legislació urbanística.EL QUART MÓN I LA DEGRADACIÓ URBANALa pobresa ha augmentat en les societats desenvolupades. Les bosses de pobresa situades al mig de la prosperitat urbana à 4t Món. Situats als barris antics. Homelessà sense sostre. Les noves formes de pobresa: durant la industrialitzacióafectaven a ancians, persones malaltes i discapacitades i camperols. Ara, a les ciutats del món desenvolupat postindustrial hi ha agut canvis importants. Persones en edat de treballar i capacitades. Hi ha persones k cauen en la pobresa en plena joventut això vol dir k cada dia hi ha + joves que viuen sense voler anar a treballar, la conseqüència serà, k moltes zones urbanes pobres samuntegaran les persones, escassetat de serveis públics, desarrelament i inadaptació social.
Les administracions metropolitanes: mancomunitats o corporacions municipals. Els municipis es coordinen x organitzar serveis. La diferenciació funcional: funció duna regió urbana 4. La funció administrativa i de serveis: parts cèntriques del nucli urbà principal. Zones molt ben comunicades. Indústries i habitatgesà escassos. La funció comercial: les ciutats són 1 centre dintercanvis nacionals i internacionals. Especialització interna. La funció residencial: es desenvolupa en zones que tenen unes característiques molt diverses. La funció industrial: les zones industrials actualment es troben a la perifèria. Situades als polígons industrials.LA CIUTAT, CENTRE DE PODER La ciutat com a capital dun territori: lloc on està centralitzat el poder dun estat i el seu govern k el representa. Ubicació de les capitals: 1 tipusà capital situada en la ciutat k ha estat +important // 2à capital situada en 1 ciutat k no és ni nucli històric ni un centre econòmic important. // capitals k van ser creades durant el s. XX en indrets deshabitats.LA PLANIFICACIÓ URBANA Els agent urbans: persones k intervenen en la producció despai urbà. 5 agents urbans: propietaris del sòl: sòl rústic. Promotors immobiliaris: centren lactivitat en la construcció, la venda i el lloguer. Propietaris dindústries: alliberen terrenys k poden ser útils x a altres. Ciutadans i ciutadanes: exerceixen una pressió pq els usos del sòl satisfacin necessitats col3lectives. Organismes públics: decideixen quina finalitat es dóna al sòl i com anirà el creixement. La classificació del sòl: Sòl urbà: sòl ja transformat k compta amb accés de trànsit, aigua, etc. Sòl no urbanitzable: terrenys sotmesos a algun règim de protecció. Sòl urbanitzable: es podrà transformar en les formes establertes a la legislació urbanística.EL QUART MÓN I LA DEGRADACIÓ URBANALa pobresa ha augmentat en les societats desenvolupades. Les bosses de pobresa situades al mig de la prosperitat urbana à 4t Món. Situats als barris antics. Homelessà sense sostre. Les noves formes de pobresa: durant la industrialitzacióafectaven a ancians, persones malaltes i discapacitades i camperols. Ara, a les ciutats del món desenvolupat postindustrial hi ha agut canvis importants. Persones en edat de treballar i capacitades. Hi ha persones k cauen en la pobresa en plena joventut això vol dir k cada dia hi ha + joves que viuen sense voler anar a treballar, la conseqüència serà, k moltes zones urbanes pobres samuntegaran les persones, escassetat de serveis públics, desarrelament i inadaptació social.