La crisi del 98

Enviado por Programa Chuletas y clasificado en Historia

Escrito el en catalán con un tamaño de 3,72 KB

 
la crisi dl98(les guerres colonials):introducc:pau zanjon posa fi a l G10anys i l komençmt d la darrer Gcubana.ls governnts espa.vn tenr 17anys x ntroduir a la colonia lguns refoms dfensads pels nacio illencs.la falta d1veritabl desecentrlism k dots a l illa d organs representatius i l polit fortmet protecc d l econo cubana vn afavorr l sorgiment d novs revolts-indepen.causes:1-l retard o l incmpliment d ls refrms polit i adminis provoc l inici dl cnflict el 1879 i la posterir insurrec el 95.2-l colonialsm.ls gran Poten començrn 1curça x obtenr ls recrss nat i amplir ls mercts.l principl encontr entr ls ponte-cnfernc berlin1885-asia africa-esp nomes trosset afri.ls colon espa:cub,puert ri,guam,caroli,marians,fili-estavn punt d mira d ale i eeuu.l colo s basav n l domoni dls millors.esp era1pais feble i aillat diplomamt-no podia fr front.3-l febles d l stat espa provoc k l presen espa a ls sevs clonies minves.1estat atrassat econo i socialmt.guera de cuba i ls fili.Jose marti fndaà l partt revolucio cubà-protago d la revol indepen.l insurre começr a la part ori d l illa i s estnge a l part occ.canovas enviar1exrcita cuba-dirgt martinz campos-x arribr a acords k posesin fi a ls alçaments.falta d exits mili-relleu x weiler-voluntt de posar fi-elevd mortalitt.cal destacr l generl cervera(brillntsa).desprs mort canovs-nou gvern lib decidr prov l estragia conciliacio i concedr autono a cuba,l sufrgi univrsl i l = de drets entre penin i illencs.es produis tmbe l d filipns on dstaca l generl montojo.l alçment va esser fortmnt reprimit i l seu principl dirig fou executt.l intervencio dls eeuu:1898-eeuu declarren g.a espa.pretet:vaixll enfonst a l habana.intervingere a cuba i fili-Grapida.desembr s signa l pau d paris-espa abandonav:cub,puerto,guam i filip-sota kontrol nord amoric.vengue carolins i marianes a ale.nomes restavn territo africans.

consecuen:"espa,desprs d la krisi dl 98,keda sense pols".l derrta va sumr la socitt i l classe pol.n1estt d frustracio x la destruccio d espa i la seva relegacio a1paper secundri.a+lapremsa estrngr present a esp kom1nacio moribund.repercusions econo i pol:mlgat l envergdur dl desastr i l seu sgnifct smbolic,ls sves reperc immediats vn sr menor d lo espert.cap crisi pol ni fallid d l estt.l sist d la retau sobrevisk al desastr.ls vells polics cnseva s adoptrn al nou temps i a l retorica d regeneracio.no va haver crisi econo-mlgrat l perdu d l kolo i dl deut d la guerr.va esser fonnmetmt1crisi morl i ideolo k kausr1impotnt mpact psikologc n la pobla.la burg indus desnv1pol renovdora i va orentr l seu suprt cp a ls formacions naciolsts.el regenercionsme:la crisi kolo provcà l ncessitt d 1 regenrcio i moderntza.d la pol espa.finalment,la derot mili va signifcr1cnvi impo rtnt n l mentlitt dls militars k s vn inclinr a posicions+ autoritaries i intransigents cntra l onad d antimilitrsme.el fracs dl govern "regenarionsta":l govrn d sagast estv desgstt i despretjat,l 1899,l reina regent(maria crist)va otorgr l seva confia nç a1nou lidr cnservd-francsco sivela-k konvocr elecions i va inicir1pol refrmista on impulsr1pol pressupostria k aumntva ls tributs sobr ls produts d 1necesstat.conclusio:l govrn s va mntnir n l podr fins1901,nk maria krist otorg l poder als lib,ls promss de regenra havien kedat n retorica.l torn d partits i ls vells pratiks pol stavn mostrnt l sev capactt x adaptr-s a kualsevol intent d canvi.l sist d la restaur havia rbut1cop molt fort,xo avia sobrvscut i kdat airabe ntacte.

Entradas relacionadas: