Kouros i kore
Enviado por Programa Chuletas y clasificado en Arte y Humanidades
Escrito el en catalán con un tamaño de 5,08 KB
Koúros i Kóre
Fitxa tècnica
Títol
Koúros d\'Anavyssos i Kóre del pèplum
Autor
Desconegut Data:
510 a.C./500a.C.
Forma
Escultura exempta Tipologia:
Dempeus Materials:
marbre/marbre policromat de Paros Mides:
Kourós, 1\'95(alt) Kóre, 1\'20 (alt)
Estil:
grec arcaic Técnica:
talla Cromatismo:
policromía Tema:
votiu o escultura funeraria Localització actual:
Museu Arqueologic Nacional (Atenes)/Museu de l\'Acropoli (Atenes)
Context històric:
Segons la mitologia grega, Dèdal va aprendre l\'ofici descultor a Egipte i posteriorment va treballar a Creta. Aquestes mateixes fonts, també expliquen que les seves escultures foren les primeres a caminar, per la posició avançada d\'una de les cames. Aquesta llegenda concorda perfectament amb les dades històriques que parlen de contactes comercials i cuturals amb Orient i viatges per la vall del Nil del segle VII a.C. A aquests viatgs els grecs van veure i estudiar les estatues colosals egípcies: moviment i avenç d\'un peu cap endavant, rigidesa, simetria i frontalitat.
Anàlisi formal
Del poble del Nil, els artistes grecs també van adoptar de l\'escultura: la llei de la frontalitat i la manera d\'assenyalar les diverses divisions del cos i els seus músculs. Un dels trets que pitjor van resoldre van ser els genolls, que apareixen com cercles tallats matusserament en la uníó entre la cuixa i la part inferior de la cama. També tingueren problemes per plasmar els dits amb naturalitat. Les representacions de figures masculines eren molt rígides i poc naturals, tot i que intentessin esbossar el moviment amb la cama esquerra avançada;
Els braços romanien enganxats al tronc i tenien els punys tancats, com per remarcar la força de la figura. En la seva anatomia és possible observar-hi un joc de simetries:
Els artistes equilibraven la W dels pectorals amb una W invertida a la clavícula; també feien coincidir la forma dels ulls amb l\'arc de les celles Pel que fa a les korai, mai no es plasmaven nues perquè el
nu femení era un tabú per als primers grecs. Així, les representacions femenines anaven vestides amb una túnica llarga fins als peus cenyida a la cintura. La Koré amb el peple, resta en una actitud estàtica.
Els artistes treballaren, sobretot, els plecs dels vestits, que de vegades conferien un cert dramatisme a les figures. També fan us del element geometric, utilizat amb una evident voluntat desnaturalitzant, s\'endivina rapidment en la formació de la cabellera de la Kóre, en algun tall del rostre (com els ulls ametllats), en el tors o en els relleus a la roba.
Models i influències
L\'escultura grega arcaica es desenvolupà a partir de l\'evolució duns referents propis, les xoanos, imatges anteriors al segle VII a.C. I de la influencia de l\'estatuaria egípcia. Les xòano eren escultures en fusta caracteritzades per la regidesa i la geometria formal. El grecs imiten la escultura egípcia com la monumentalitat o el moviment de l\'extremitat inferior, i la tècnica de la talla de pedra. L\'escultura grega presenta algunes novetats respecte a l\'art egipci, como ara la nuesa i el fet de no utilizar un suport posterior.
Contingut:
Durant la Grècia arcaica, la figura masculina atlètica despullada va ser esculpida amb molta frecüència.
Significat
La paraula grega koré significa donzella. Segons sembla, les korés eres estàtues votives petites que, en l\'època arcaica, es dedicaven al culte. Solien portar una fruita, una flor o un animalet en una mà i sempre es representaven vestides. Els Kuros eren atletes guanyadors als importants jocs d\'Olímpia.
Funció
Aquest tipus d\'estatues, anomenades KoúRoí, podien servir com a representació d\'un déu, coma ofrena dedicada a una divinitat, alguna vegada la escultura tenía el retrat fidel d\'alguna persona important, també podia representar un atleta que havia guanyat una prova, o podia servir coma recordatori d\'un home a la seva tomba. Algunes de les obres porten inscripcions amb el nom de l\'autor o dedicatóries a diverses divinitats. El Kouros d\'Anavissos, a més de commemorar una victoria esportiva, també va ser la estatua funeraria feta en honor del jove Kroisos, mort en combat.