El jurament dels horacis

Enviado por Chuletator online y clasificado en Arte y Humanidades

Escrito el en catalán con un tamaño de 13,71 KB

 

EL JURAMENT DELS HORACIS

FITXA TÈCNICA

Títol: El jurament dels Horacis

Autor: Jacques-Louis David

Cronologia: 1784

Tècnica: Oli sobre tela

Estil: Neoclàssic

Tema: literari

Localització: Museu del
Louvre (París).

CONTEXT HISTÒRIC I CULTURAL DESCRIPCIÓ FORMAL

El Jurament dels Horacis és un quadre d’un Moment instantani, com si fos una fotografia, en el qual veiem a 3 soldats Posats en fila amb el braç alçat cap a un quart home que els sosté les espases. A la part dreta del quadre s’hi troba un grup de dones entristides i un parell De nens. L’escena es situa en un espai arquitectònic. Elements plàstics: En el Quadre hi trobem un predomini del dibuix sobre el color.
L’autor modela les Figures amb formes clares i rotundes que recorden les escultures clàssiques. En Els homes, la línia del dibuix tendeix a ser recta (els denota d’energia, Decisió i fortalesa), mentre que les dones són dibuixades amb línies més Arrodonides (accentua la seva falta d’ànim i forces) que són una perfecta Recreació del modelat clàssic i escultòric dels cossos. Això es fa visible Sobretot en les robes, que estan pintades amb la tècnica dels draps mullats. En Quant al color, no menys important, l’autor utilitza una gamma limitada de Colors brillants però freds alhora, on dominen el vermell (que el trobem en els 3 grups del quadre i per tant, equilibra cromàticament la composició)
, el gris I l’ocre. En el Jurament dels Horacis la llum es projecta des de l’esquerra i Dona una sensació de proximitat dels personatges a l’espectador, mentre que el Fons arquitectònic queda en la llunyania per la poca il·luminació que rep. Això Reforça la sensació d’espai del quadre. Composició: En quant a la composició el Quadre és racional, simètric, equilibrat i tancat. El seu esquema compositiu és Senzill i ordenat: les tres arcades del fons arquitectònic coincideixen amb els Tres grups de personatges (germans, pare, dones). Hi ha, doncs, una perfecta Integració de les figures en l’espai arquitectònic. L’ordre i equilibri es veu Reforçat per les formes geomètriques (triangulars i rectangulars) que agrupen i Distribueixen els personatges.

Diem que la composició és tancada ja que les Línies de l’espai, es dirigeixen, en una perfecta aplicació de la perspectiva Lineal, a les espases que sosté el pare. La profunditat també ve donada pel Tractament de la llum que esmentàvem abans. Ritme: En quant al ritme de l’obra, Diem que presenta un dinamisme contingut. Això es Déu al contrast de les Actituds dels personatges: els cossos masculins estan tensos i el moviment de Les seves vestidures contrasta amb el desmai de les figures femenines, que Expressen dolor. El resultat és un dramatisme tens. Temps: Encara que el moment Que ens mostri sigui un instant (el jurament dels germans Horacis davant del Seu pare), la seva voluntat és d’eternitat: mostra l’obligació dels ciutadans a Sacrificar-se per la seva pàtria.

FUNCIÓ

Propagandística de l’orgull patriòtic. Vol Reflectir el deure vers la pàtria.

SIGNIFICAT

L’obra s’inspira en la tragèdia literària “Horaci”, del dramaturg francès del Segle XVII Pierre Corneille, basada, al seu Torn, en la “Història de Roma” de Tit Livi. En aquest tema, que es refereix a Un episodi situat al segle VII a.C., David evoca el moment en què els tres Germans Horacis, fills de Roma, juren davant el seu pare que combatran fins a La mort contra els tres guerrers de la ciutat veïna d’Alba Longa, els germans Curiacis, per decidir quin bàndol serà el vencedor de la guerra per control de La Itàlia central. En un segon pla, a la dreta, apareixen tres dones ploroses; De blanc, Camil·la, una de les germanes Horaci, casada amb un dels Curiacis; al Seus costat, Sabina, una germana dels Curiacis, casada amb un Horaci; al fons, La mare dels germans Horaci amb els dos fills de Sabina. El pintor francès no Va voler reproduir un episodi històric, sinó reflectir el culte a les virtuts Cíviques més estrictes de l’autosacrifici, l’honor i la lleialtat, Personificades en l’actitud dels Horacis. A l’època, alguns van veure reflectides Al quadre les simpaties revolucionàries de l’autor, perquè el profund sentiment Del deure amb la pàtria que suscita l’obra va ser interpretat com un atac Contra l’autoritat de l’Estat monàrquic.

MODELS I INFLUÈNCIES

Com totes les obres neoclàssiques, el major Punt de referència de David és la cultura i l’art clàssic de Grècia i Roma. Tant des del punt de vista formal com temàtic. Tot i així, també percebem una Influència de Caravaggio en el tractament de la llum i d’altres autors com Rafael i Poussin en la perfecció de la línia i l’ús de composicions Equilibrades sobre estructures geomètriques. Per un altre cantó, el propi David Va influenciar posteriorment a molts altres pintors neoclàssics. Un dels Elements en els que més es fixaren fou la distinció emocional entre homes (plens d’energia) i dones (sensibles i adolorides).



EL TRES DE MAIG DE 1808

FITXA TÈCNICA

-                   TÍTOL: El tres de maig de 1808

-                   AUTOR: Francisco Goya

-                   CRONOLOGIA: 1814

-                   TÈCNICA: oli sobre tela

-                   ESTIL: neoclàssic - ROMàntic

-                   TEMA: històric – al·legòric

-                   LOCALITZACIÓ: Museo del Prado (Madrid)

Estil: L’estil de Goya és inclassificable, tot i que cronològicament pertanyi al neoclassicisme, Les seves obres disten molt de seguir les regles clàssiques. Ell forja el seu Propi estil, personal, fora de regles acadèmiques i cànons contemporanis. Per Tema i per forma presenta aspectes precursors del Romanticisme (visió Subjectiva de la realitat, triomf dels sentiments, força expressiva del Color...)

DESCRIPCIÓ FORMAL

Elements plàstics: En el quadre hi ha un clar predomini del color sobre la línia. Tot i que les Figures estiguin resseguides amb negre, la deformació de les cares i els cossos Fa que l’estil s’allunyi del neoclassicisme. La pinzellada és solta, ràpida, Llarga i en taques, totalment independent del dibuix.

La gamma cromàtica Es força reduïda: ocres, negres, vermells, i el blanc i el groc, que destaquen Especialment a la camisa del protagonista i al fanal. Es distribueixen els Colors càlids a la part esquerra i els freds a la dreta.

Pel que fa a la Llum, és un element clau en el conjunt del quadre. Tota prové d’un únic focus Lumínic, el fanal situat al terra que il·lumina amb força els espanyols i deixa Més a la penombra al grup de soldats. Aquesta il·luminació deixa clarament Separats els dos grups, i fa que totes les mirades es centrin en el personatge Dels braços oberts. El joc de contrast entre llum i ombres incrementen el Dramatisme de l’escena.

Composició: La Composició s’articula en dos grups: a l’esquerra, una filera de persones que ha Estat, és o serà executada; a la dreta l’escamot  de soldats arrenglerats en diagonal.

El fanal del terra és el que divideix el quadre en dues parts, no només per la il·luminació que Proporciona, sinó també per l’alineació que té amb el campanar de l’església Del fons, que crea l’eix vertical imaginari que separa els dos grups.

La figura amb els Braços oberts que sembla encarar-se als soldats esdevé el focus central de L’obra, tant per la gran quantitat de llum que rep, pel color de la seva roba, I per l’actitud que mostra. És al voltant del qual es distribueixen les altres Figures.

La sensació d’espai Profund i tridimensional del quadre ve donat per l’aplicació de la perspectiva Aèria, però que s’accentua per mitjà d’altres recursos: el fanal en sí mateix Configura una figura tridimensional manifesta; el clarobscur accentua el volum De les formes; la superposició dels diferents plans i la gradació de la mida en Les figures també participen en aquesta creació de perspectiva, igual que ho fan Les diagonals del turó i del terra. Aquest últim aspecte també fa que L’espectador es converteixi en un participant de l’escena, i alhora potencia el Realisme del tema representat.

Tot es resumeix a Una idea estructural: el contrast. Contrast llum-ombra, contrast Víctimes-soldats, individualitat de les víctimes – uniformitat dels soldats, Verticalitat de la víctima principal – horitzontalitat dels fusells...

Ritme: És una obra Amb dinamisme, aconseguit gràcies als contrastos que acabem de esmentar i a les Diferents actituds i emocions que mostren els personatges davant la mort (mentre que els soldats es mostren freds).

Temps: L’obra mostra De manera dinàmica un moment instantani referencial de caràcter històric (l’afusellament del 3 de maig de 1808), però també mostra una voluntat D’eternitat (el quadre és un crit contra l’horror, la irracionalitat i la Crueltat de la guerra).

FUNCIÓ

Denúncia la guerra. L’obra va ser un encàrrec i està lligada al retorn de Ferran VII i, amb ell, la Restauració absolutista.

SIGNIFICAT

El 24 de febrer de 1814, 6 anys després del fet representat, Goya escriu al regent, el cardenal Luís de Borbó, per oferir-se a “perpetuar per mitjà del pinzell les més Notables i heroiques accions o escenes de la nostra gloriosa insurrecció contra El tirà d’Europa”, referint-se a Napoleó. El 3 de maig va fer parella amb el Dos de maig conegut també com la càrrega dels mamelucs. A aquests dos quadres, Alguns autors en volen afegir dos més avui desapareguts: Aixecament dels Patriotes davant el Palau reial i La defensa del parc d’artilleria.

L’acció se situa a La muntanya del Príncipe Pío de Madrid des d’on és visible, presumiblement, la Caserna del Conde-Duque. L’arquitectura del qual es dibuixa al fons de la Composició. La inclusió de l’escena d’una dona i d’un frare és un tret de Versemblança en la construcció de l’escena, perquè les dones s’havien afegit a La lluita i van ser també víctimes de la repressió, i perquè aquella nit va ser Afusellat l’eclesiàstic Francisco Gallego y Dávila

La figura de l’home Amb els braços en creu es relaciona amb la crucifixió de Jesús alhora que els Colors grocs i blancs, símbols heràldics del papa, simbolitzen l’església, Mentre que la llum és una metàfora de l’assistència divina als represaliats.

  No se sap quina va ser la funció dels quadres Pintats per Goya. Algunes hipòtesis suggereixen que havien de servir com a Decoració d’un arc de triomf aixecat amb motiu del retorn de Ferran VII al tron D’ESP, o bé per commemorar el 2 de maig.

Crit universal Contra el horror, la irracionalitat i la crueltat de la guerra. És un nou Concepte de pintura històrica que introdueix Goya, s’allunya de la visió Heroica tradicional i la substitueix per la crítica de la realitat. El pintor Mostra els fets amb una gran expressivitat per tal de mostrar el seu sentiment I punt de vista personals: es ressalta el patiment de les víctimes, més Il·luminades (bé), mentre que els soldats es mostren inexpressius i a la part Fosca (mal).

MODELS I INFLUÈNCIES

Goya s’acosta a L’esperit de denúncia de la guerra i de l’invasor francès que ja havia tractat En la sèrie de gravats “Els desastres de la guerra” (1810 – 1812). Per a la Seva representació, el pintor Aragónès recull l’herència de la cruesa dels Martiris de sants pròpia de la tradició barroca, fent un ús dramàtic del Clarobscur de la pintura espanyola i italiana del Segle XVII. Alhora, Converteix la imatge heroica característica del Neoclassicisme (“El jurament Dels Horacis” de David) en icona ROMàntica dels qui lluiten per la llibertat.

Des del punt de Vista compositiu i temàtic aquest quadre va influir sobre “L’afusellament de Maximilià” de Manet i “La matança de Corea” de Piccasso, artista que també Denuncià els horrors de la guerra en moltes altres obres, la més famosa de les Quals és “Guernica”.

Entradas relacionadas: