Jugadors de cartes cézanne

Enviado por Chuletator online y clasificado en Arte y Humanidades

Escrito el en catalán con un tamaño de 4,77 KB

 

ELS JUGADORS DE CARTES

FITXA TÈCNICA:


Autor: Paül CézanneCronologia: 1890-1892

Estil: PostimpressionismeTècnica: Oli

Suport: TelaLocalització: Museu d’Orsay (París)


CONTEXT HISTÒRIC:


Segona meitat del Segle XIX, època marcada pels canvis i les noves tecnològiques que venen de la Segona Revolució Industrial. Això va suposar també tota una sèrie de transformacions en la societat, com en les maneres de pensar, de viure, i la importància de la religió. A França encara hi ha Napoleó III, que va intentar fer un altre Imperi, però no se’n va sortir i va sorgir la III República (1870). En aquest període també es comença la guerra entre França i Prússia. També surt la fotografia, que pren importància en el realime de la pintura i dóna importància en el color.

ANÀLISI FORMAL:


Dos homes asseguts de cares en una taula que juguen una partida de cartes


En aquesta obra hi trobem predomini del color per sobre de la línia. La pinzellada és solta, i el quadre està fet a base de taques curtes, denses i sobreposades unes sobre les altres. La cromàtizació es mou entre els colors càlids ataronjats, ocres i marrons. Hi ha un contrast en el color de la roba dels personatges, ja que el color de la jaqueta de l’un, és el color dels pantalons de l’altre. També trobem una diferència del color en les cartes. Mentre que les del jugador de la pipa, són blanques, les del jove són més grisoses. També hi ha diferència en el tipus de barret que porten i en la postura. El que sembla que guanyarà, porta un barret rodó i sense cap arruga, i està assegut amb l’espatlla ben recta, en canvi l’altre personatge, porta un barret abonyegat i doblegat, i la seva postura no és més deixada. Les ombres les fa progressant les pinzellades dels tons càlids als freds.

Podem dividir el quadre en dues parts gairebé simètriques separades per l’ampolla, que actua com a eix. El costat esquerra queda més gran que el dret, on es veu que el personatge més jove queda lleugerament tallat.

Les mans amb les cartes actuen com a punt de fuga i és on es dirigeix la mirada de l’espectador


Hi ha un predomini de la línia vertical però queda equilibrat per l’horitzontalitat de la taula


La geometrització dóna un enganyós ritme d’immobilitat, ja que tot i ser una partida de cartes, el quadre transmet la forta tensió i concentració dels dos personatges.

Estil: Els postimpressionistes rebutgen l’objectiu de limitar-se als efectes de llum i color de la natura. Volen anar més enllà però mantenint colors brillants, pinzellades soltes, temes de vida real i aplicació compacta de pintura.

INTERPRETACIÓ:


Significat: Tot i que el quadre presenta una escena costumista, hi ha voluntat de transmetre una lluita generacional, la que mantenien Cézanne amb el seu pare, ja que aquest no volia que el seu fill es dediqués a les Belles Arts. També s’interpreta una representació de les contradiccions internes del propi artista.

Funció: Decorativa


MODELS I INFLUÈNCIES:


L’autor es va inspirar en obres de Caravaggio, Poussin i Courbet


Cézanne és considerat un antecedent directe del Cubisme


Entradas relacionadas: