Joan oliver teatre preguerra

Enviado por Chuletator online y clasificado en Otras lenguas extranjeras

Escrito el en catalán con un tamaño de 10,05 KB

 

Teatre Català s.XX


Teatre Anys 40


Anys del noucentisme, gènere teatral no es va Cultivar. El teatre no es rebé el vistiplau dels noucentistes. Ja que Consideraven que el fet que la representació anés a càrrec  d’uns actors aliens a l’autor impedia el control De l’autor sobre la seva obra. A partir dels dels anys 20, es començarà a Recuperar de la mà d’escriptors formats en el noucentisme que escriuen obres Adreçadés al públic burgès. La demanda de la societat fa que l’0stracse a que Havia estat condemnat el teatre cessi i que torni a conrear-se. La represa del Gènere prendrà diferents vies.

Els Corrents teatrals

Teatre Burgésà alta comèdia, o comèdia burgesa. Característiques
: la representació d’un petit conflicte familiar protagonitzat per La burgesia ciutadana, la voluntat Didàctica i la importància del treball formal i lingüístic i de L’humor. Obres representatives:

Civilitzats -  Carles Soldevila

Teatre De critica socialà Joan Oliver (pere Quart)- allò que tant esdevingué


. Pren Com a model dramàtic la comèdia burgesa. Critica duríssima a la burgesia: ataca La doble moral i ens mostra la corrupció.
L’humor I la sàtira, recursos fonamentals

Teatre Tradició ROMàntica à Josep María de segarra


 Teatre més important i més fecund d’aquest Període.

ØJosep María de segarra, 
Procedència Aristòcrata fou amic d’intel·lectuals com Carles Riba o josep carne, fet que li Possibilità les primeres publicacions. Participa en el teixit cultural català. També conreà la poesia, la novel.La, el periodisme i la traducció(divina Comèdia – Dant i obres de Shakespeare). Escriu comèdies i Poemes en vers ambientals en un Març realista. Amb elements consumistes i ROMàntics. Planteja conflictes sentimentals en forma de triangle en que els Personatges són arquetípics i poc definits(hostaleres, joves, aventurers, Hereus i pubilles).

Hi destaca  la riquesa i la força lírica del llenguatge Que utilitza, teatre senzill, de gran exit públic, ja que la forma i el Contingut connectarà fàcilment amb totes les classes catalanes mitjanes i Populars de l’època.

·
El cafè de la marinaà 1934. Obra més important. Conflicte sentimental, ambientat En un poble mariner de la zona de cap de creus. Personatge principal  dona jove, la caterina. El seu pare la vol Cassar amb un home ric de l’altre banda de la frontera. Finalment el casament No es duu a terme perquè la noia renuncia a un futur de benestar econòmic per Quedar-se amb l’home a qui ella estima de veritat.  Llenguatge ric i expresiiu. Frases fetes, Locucions i compracions.

 Un altre  tipus de teatre que conrea fou el costumista, Respon a la intencionalitat de reproduir els ambients d’una època, la que ell Havia conegut i estava abocada irremeiablement a la desaparició.

La rambla dels floristes – 1935

Durant la postguerra Aquest autor provarà nous camins estètics, la Fortuna de Sílvia, obra en el que el dramaturg contraposa la sinceritat de Individu i la hipocresia de la societat. Josep aviat Abandonarà aquest tipus de teatre per tornar a la fortuna dramàtica que tant D’èxit de públic li havia proporcionat abans de la guerra: la representació D’una historia de tall ROMàntic ambientada en un Març realista. Una llengua Viva i la riquesa de recursos expressius continuen essent els valors més Distintius de les obres sagarrieanes de postguerra. La ferida lluminosa és una Bona mostra d’aquesta línia teatral. Sagarra hi critica certes actituds hipòcrites Basades en un aparent convencionalisme de caire religiós.

El teatre de la postguerra


Anys 1939 i 1946, el Teatre en català va desaparèixer totalment de la vida pública. A partir D’aquesta data, el regim franquista va permetre novament les representacions en Llengua catalana.

Entre 1946 i 1955 el Teatre més comercial de segarra ocupà de manera gairebé exclusiva l’escena en La nostre llengua. A partir de la segona meitat dels anys cinquanta, el Repertori es va anant ampliant progressivament amb obres d’autors ja coneguts (Joan oliver) i amb altres de nous (Manuel de Pedrolo). El teatre d’aquests Autors no arribava al gran públic i era representat per grups teatrals Amateurs.

Els corrents i els autors teatrals


Cal distingir dues Orientacions:
teatre tradicional, Reprèn durant la postguerra alguns dels models dramàtics dels anys vint i Trenta.
Teatre renovador,  havia orientacions estètiques molt Diferents:

El teatre que volia construir Un mon mític, el teatre existencialista i de l’absurd i el teatre realista

ØSalvador espriu, elevat rigor formal i lingüístic de base culturalista. Construeix Obres a partir de l’actualització dels mites de diverses tradicions culturals, Mites personals per tal de presentar de manera simbòlica o al·legòrica una Denuncia de la guerra i de la situació de Catalunya en la postguerra. Primera Història d’Esther (1948), basada en un episodi bíblic. Valor de la obra rau en L’ús d’una llengua riquíssima i molt treballada i l’originalitat del plantejament Dramàtic.

Teatre Existencialista i de l’absurd, situacions Absurdes, característiques formals i tècniques: personatges sense psicologia, Incapaços de comunicar-se els uns amb els altres de manera sincera o autèntica, Acció pràcticament nul.La i transcorre en espais inconcrets.  Manuel de Pedrolo, autor mes destacat. El seu Teatre vehicula, a partir de situacions al·legòriques, un missatge ideològic de Signe progressista. Homes i no (1957), peça més representativa, fa una reflexió Sobre la llibertat humana. Plantejament formal d’aquesta obra és el del teatre De l’absurd: dues cel.Les (metàfores del món) separades per un passadís Componen tota l’escenografia de Øl’obra, i els personatges no tenen una personalitat definida, són un Pur vehicle per ta de construir la reflexió de l’autor mitjançant el seu diàleg Conceptual.

ØEl teatre realista,  plantegen problemes Polític i socials amb una intenció de denúncia.

Joan oliver


No es poden establir grans diferencies ideològiques ni Estètiques entre els diferents gèneres que l’autor conreà



ØTeatre preguera:
intent renovador. Comèdia burguesa que dominava és deixada de banda. Escriu peces en que l’individu es debat entre els valors culturals que li han inculcat I els condicionants socials

. Allò que Tal vegada s’esdevingué (1936)


ØTeatre de combat: 
format només per L’obra fam (1938), una contraposició entre dues maneres de concebre un acte Revolucionari: la lluita puntual i impulsiva o el diàleg edificant.


ØTeatre de postguerra:
mostren l’adequació als gustos del públic de la comèdia burgesa, tot i Que en alguns casos introdueix una reflexió sobre la condició humana. En aquest Sentit, Ball robat(1960) és una obra paradigmàtic de la trajectòria de l’autor. Mpstra la situació de tres matrimonis burguesos que es troben per celebrar L’aniversari de noces. La relació entre els personatges palesa les mancances de Les seves vides, alhora que cadascun projecta el seu ideal en un component D’una altra de les parelles. Cugat, un dels protagonistes, enunciarà la tesi Que respon al conflicte de l’obra: la impossibilitat d’assolir la felicitat. L’esser humà malda per assolir la felicitat, mirant de triomfar en un món que Li anul.La la voluntat en sotmetre’l a pautes socials, morals, econòmiques. L’individu mirarà de conciliar la realitat que té amb l’ideal a que aspira, Però haurà d’assumir les seves limitacions. La diferencia que separa aquestes Darreres obres de les primeres, independentment del gènere a què fem referncia Esque oliver suavitza les formes de tractar la burgesia, en considerar que van Proposar un model de societat (recordem el projecte  noucentista de la Catalunya-ciutat) que també Ha estat anorreat pel franquisme. En aquesta etapa també tradueix obres D’autors estrangers: Molière (el misantrop, 1951)  Bernard shaw (pigmalió, 1957) Samuel Beckett (tot esperant godot, 1960), Txèkhov ( la gavina, l’hort dels cirers, 1963) o Carlo goldoni (el criat de dos amos, 1963).

Entradas relacionadas: