Inviolabilitat, immunitat i aforament

Enviado por Chuletator online y clasificado en Derecho

Escrito el en catalán con un tamaño de 5,65 KB

 
El poder del monarca deriva principalment de les costums constitucionals amb interpretacions que es modifiquen al llarg del temps.

Evolució històrica de la institució monàrquica:

Monarquia absoluta. Monarquia limitada i monarquia constitucional→ Amb l’estat liberal (s.XVIII-XIX): nova legitimació del poder polític (Imperi de la llei, separació de poders, drets i llibertats): Constitucionalisme. Monarquia parlamentària: Criteri que les distingeix: poders assumits pel monarca + relació amb altres poders de l'Estat.

1.1 Monarquia limitada i monarquia constitucional:

Evolució de les monarquies absolutes a monarquies limitades i, més tard, constitucionals.

1. Monarquia limitada:

presumpció genèrica de poder a favor del rei. Per voluntat pròpia, el monarca cedeix poders a altres institucions estatals. Autolimitació de poders. Manifestació: cartes atorgades o constitucions pactades.

2. Monarquia constitucional:

el poder resideix en la nació o un poble i constitució limita els poders del monarca. La seva font de legitimitat emana de la constitució. La constitució li atribueix el poder i el delimita, però el poder emana del poble.

Objectiu de les monarquies parlamentàries:

Equilibri entre principi democràtic i principi monàrquic Preeminença del principi democràtic. Sobirania popular: comporta renunciar al reconeixement de poders que no tinguin fonament en el text constitucional. La corona: es configura com un òrgan constituït amb poders taxats. Amb tot, 2 projeccions del principi monàrquic: caràcter hereditari del Cap d’Estat + no - responsabilitat del monarca. (Contraposició a 2 postulats bàsics de la democràcia: elecció dels òrgans de l'Estat + responsabilitat de tots els poders públics). 

1.2 El rei com a cap d’estat

Article 56 CE. CE de 1978: instaura una monarquia hereditària. Article 57 CE: ordre de successió règia. Crítica a l’article 57 CE: prevalença en la successió de l’home sobre la dona. Criticat doctrinalment. Propostes de reforma constitucional.

1.3 Estatut jurídico-constitucional del monarca:

Inviolabilitat. No-responsabilitat: institució de la contrasignatura o ‘’refrendo’’.

1.3.1 Inviolabilitat del monarca:

Especial protecció jurídica de la seva persona: protecció penal reforçada garantida al Codi Penal Immunitat total front les lleis penals, sancionadores o civils. Exemples: El rei no pot ser detingut ni jutjat, ni tampoc pot actuar en qualitat de testimoni en procés. Immunitat a la jurisdicció de la policia. No pot ser objecte d'imposició de sancions ni multes. En l'àmbit civil: el monarca queda exempt tan dels actes realitzats en exercici de les seves funcions constitucionals com per aquells que desenvolupi en l’esfera d’actuació (art.
56.3 CE).

1.3.2 No- responsabilitat. La contrasignatura:

 Excepció a la regla general que tots els poders públics són responsables (Art 9.3 CE). El Rei no és responsable de les actuacions. Per garantir aquesta responsabilitat: art 56.3 CE regula la institució del ‘’refrendo’’ o ‘’contrasignatura’’.

1.4 Refrendo:

Acte en virtut del qual una autoritat de l'Estat es fa responsable dels actes del monarca. Pot ser: Expressa →  quan en els actes formals s’explicita amb una signatura al costat de la signatura del monarca. Tàssita o implícita → amb la simple presència del monarca al costat. No hi ha projecció normal en paper. 

1.5 Subjectes legitimats per a contrasignar:

Art. 64.1 CE: llista tancada Membres del govern: president o ministres. Excepcionalment: president del congrés dels diputats en determinats casos: Proposta de candidat a la presidència del govern, sigui per celebració d’eleccions generals (art 99 CE), sigui perquè les corts han retirat la confiança. (art 114 CE). Dissolució de les Corts i posterior celebració d’eleccions (art 99.5 CE).

1.5.1 Efectes de la contrasignatura:

Dóna validesa l’acte reial (art 56.3 CE) Nota: no significa que la participació de l'òrgan sigui un element essencial en el contingut de l’acte reial. El subjecte que contrasigna es limita a respondre de l’adequació formal de l’acte del monarca a l’ordenament constitucional (la seva intervenció no determina el contingut de l’acte). 2)   Acte que trasllada la responsabilitat del rei a l'òrgan que el contrasigna (art. 64.2 CE). Objectiu: sotmetre els actes a control polític i jurídic. 

1.6 Funcions i atributs del Rei:

Art 56.1. Art 62. Art 63. ← articles que determinen les funcions del monarca. Funcions: defineixen la naturalesa d’aquest òrgan constitucional, símbol unitat i permanència de l’estat + moderador del funcionament de les institucions. Art 56.1 CE. Atribucions: articles 62 i 63 CE.

2. El Govern:

Títol IV de la CE: ‘’Del Govern i de l’Administració’’ (articles 97 a 107). Regulat a la Llei 50/1997 de 27 de Novembre del govern. Ocupa una posició de centralitat. En els orígens del constitucionalisme liberal, el govern s’entenia com un simple ‘’poder executiu’’, NO-autònom, reduït a la funció d’executar les lleis (simple aparell administratiu de l’estat que actuava de comissionat del parlament). En l’actualitat, s’ha reforçat. Compleix un ampli ventall de competències que van més enllà de la simple execució administrativa.

                                     6 

Entradas relacionadas: