Intent d'invasió per part dels maquis l'any 1945

Enviado por Chuletator online y clasificado en Historia

Escrito el en catalán con un tamaño de 24,88 KB

 

¡Escribe tu texto aquí!

EL FRANQUISME (1939-1959)

INTRODUCCIÓ


Acabada la guerra Civil, Franco va consolidar la seva dictadura personal i va establir un règim Polític que duraria fins a la seva mort, el 1975.

Durant el Franquisme Cal destacar dos grans períodes:

-Política autàrquica, Intervencionista que anirà entre 1939 i 1959 en el que veurem la ruïna del país .

-Política de Liberalització progressista entre 1959-1975 que serà el període més oberturista On Espanya s’obrirà a l’exterior.

1.Evolució política


1.1.Política Interior


a)Règim Franquista: estat totalitari, supressió de la democràcia, concentració de Poders, lleis repressives i funcionaris.


Inicialment, l’organització i la simbologia Del Règim Franquista es basava en el nazisme alemany i sobretot en el feixisme Italià, afavorit per les victòries militars d’Alemanya i Itàlia durant el 1r Període de la 2a Guerra Mundial.

Igual que en aquests països, el lideratge del Dictador era indiscutible i qualsevol càrrec de l’església l’havia de jurar Fidelitat.

Franco era nomenat Caudillo, era cap de L’Estat, cap de Govern, cap de l’únic partit polític i Generalíssim de tots els Estats. Hi havia un partit únic que s’anomenava Falange Española Tradicionalista y de las JONS (única organització sindical permesa a Espanya). Hi havia altres organitzacions vinculades al règim: la d’estudiants (SEU), les Femenines (Sección femenina), les esportives i una associació juvenil (Frente De Juventudes) que enquadrava tot el jovent des dels 16 anys.

Gairebé era inexistent la separació de poders Durant el Règim. El poder executiu estava presidit per Franco i predominava Sobre els altres. El legislatiu que el formaven les corts espanyoles era un Simple òrgan deliberant (de consulta), que estava format per “afines al Régimen”, Franco també podia vetar les lleis. El judicial també format per Afines al Régimen i Franco s’encarregava d’escollir els seus integrants.

A partir del 1942 amb les primeres derrotes a La 2a GM, els sectors més feixistes del règim (falange) van anar quedant en un 2n lloc en benefici de la resta dels sectors (militars, carlins, monàrquics i Catòlics).

 A Partir del 1951, veurem que durà a terme una remodelació del govern per Facilitar l’apropament a les potències europees. Aquest nou govern obrirà una Etapa caracteritzada pel nacional catolicisme (Església i Estat) i impulsada per Figures no tant compromeses amb la dictadura (destacarem Joaquín Ruíz i  Jiménez com a ministre d’educació i Lluís Carreró Blanco com a subsecretari de presidència).

B)Institucions Del règim o Lleis Fonamentals


En el Régim Franquista es van aprovar diverses lleis fonamentals però oferint una imatge Internacional de pluralisme polític. S’anomenaven lleis fonamentals, el conjunt De lleis bàsiques que regulaven les institucions de l’Estat. No era una Constitució ja que no es basaven en una sobirania nacional sinó en la voluntat Del dictador.

El 1940 aprovarà la llei d’unitat sindical que regulava les relacions entre empresaris i Treballadors.

El 1942 farà una llei Constitutiva de les Corts – estem parlant de les creacions de les Corts Franquistes. Era un òrgan de col·laboració i era l’òrgan superior de Participació espanyol en les tasques de l’Estat. Els seus representants eren Els procuradors entre els quals hi havia ministres i membres del movimiento Entre d’altres.

El 1945 es va aprovar El fuero de los españoles que era una recopilació de drets, deures i Obligacions que havia de tenir tot l’Estat espanyol. També es va fer la llei de Referèndum nacional.

El 1947 es va aprovar La Ley de Sucesión en la Jefatura del Estado en la que es declarava Espanya com A regne i també el caràcter vitalici del poder de Franco i es designava el seu Successor a títol de rei que seria el que a la època era el príncep Joan Carles.

A més a més, amb la Creació d’aquesta llei es creen dos ordes de govern que seran el Consell de Regència i el Consell del Regne.

A partir de 1948, Franco i Joan de Borbó (hereu d’Alfons XIII) pactaran a Madrid l’educació del Príncep Joan Carles que l’any anterior ja havia estat designat successor.

El 1958 es va promulgar La llei de Principios del movimiento Nacional en que novament es va instituir El movimiento Nacional com a únic partit, i va establir que tots els alts Càrrecs civils o militars passessin a ser del movimiento.

1.2.Política Exterior


A)Durant La II Guerra Mundial: neutral, no bel·ligerant i neutral


En esclatar la 2a Guerra Mundial, el govern franquista proclamà, malgrat les simpaties que tenia Amb Alemanya, la neutralitat en el conflicte, però l’entrada d’Itàlia en la Guerra provocà un canvi d’actitud de les autoritats franquistes. Espanya es Declarà país no bel·ligerant, qualificatiu que significava, si bé, Espanya no Entrava en la guerra, tenia clares preferències per les potències de l’eix. Un Dels exemples, Franco va permetre a espies alemanys i italians actuar amb plena Llibertat a Espanya.

El govern espanyol va Donar tota mena de facilitats als alemanys (llibertats als ports, lliure Circulació pel territori i fins i tot explotació de certes riqueses, com per Exemple, minerals d’interès militar.

El 23 d’Octubre de 1940 a Hendaia, Franco i Hitler van reunir-se per discutir si Espanya entrava a Formar part de la guerra, però Franco va manar moltes exigències (demanava Gibraltar, territoris al nord d’Àfrica, aliments...) Hitler no ho va acceptar, A més, Espanya no tenia una gran posició econòmica i Alemanya no si va mostra Massa interessada.

El 12 de febrer de 1941, Franco s’entrevistà amb Mussolini a Itàlia, però serà una trobada Purament cordial ja que no concretaran res referent al conflicte bèl·lic. L’atac nazi a la URSS el 1941 obligarà Franco a enviar un cos de voluntaris (División Azul) per donar suport a les tropes nazis. La División azul estava Formada per un grup de 8000 homes falangistes, i actuaran en la batalla de Leningrad. La derrota d’Alemanya va fer capgirar la situació i Espanya tornarà A manifestar-se com a país neutral, però rebrà el rebuig internacional del Règim Franquista i la ONU manifestarà la recomanació de interrompre les Relacions diplomàtiques amb Espanya, a més es produirà el tancament de la Frontera francesa el 1946.

B)Després de la II Guerra Mundial


L’any 1941 l’ONU va Recomanar la retirada dels ambaixadors d’Espanya i Espanya només rebrà l’ajuda D’alguns països amb afinitats polítiques, com per exemple, Argentina (per on el 1948 els EEUU van excloure Espanya del Pla Marshall).

El Pla Marshall era Un programa d’ajut nord-americà a Europa que s’havia iniciat el juny del 1947, En el qual, els EEUU, aportaran diversos ajuts econòmics. La Guerra Freda  i les tensions que se’n van derivar van Enfortir el Règim. La por d’un conflicte militar amb la URSS va provocar que Els EEUU fessin un front comú contra el comunisme, i va fer replantejar-se les Relacions entre els EEUU i Franco. Amb la millora de les relacions amb els EEUU, Espanya va aconseguir:

-El retorn de les Ambaixades al territori.

-Formar part de la OMS i de la UNESCO.

-Obtenció dels 1s Crèdits.

El 1953 aconseguirà El concordat amb el vaticà, és a dir, l’acceptació del Règim Franquista, per Part de la cúpula vaticana a canvi de més privilegis a l’església. El septembre Del 1953 es va dur a terme el Pacte de Madrid, on s’acorda un acord de Cooperació en el qual els EEUU aconsegueixen facilitats militars en territori Espanyol, com per exemple, les bases a Torrejón , Saragossa i Rota, a canvi, Espanya venia material militar i un important ajut econòmic (1688 milions de Dòlars).

El 1955 Espanya va Ser admesa a la ONU, amb la qual cosa el Règim Franquista aconseguia el Reconeixement internacional, que es confirmarà definitivament quan el 1959 Eisenhauer visitarà Espanya.

2.Actuacions socials


2.1.Afavoriment dels addictes:


El Règim Franquista Tingué des del primer moment l’adhesió de tots els sectors conservadors de la Societat que s’havien oposat a les reformes de la república, entre els que Destaquem: Falangistes, les classes riques (grans terratinents, alguns sectors De la burgesia, alguns sectors de la pagesia...) militars i l’església.

L’església catòlica, Menys alguns clergues bascos i també alguns de catalans, van donar suport al Règim i proclamaran el Règim Franquista com una croada de guerra (persecució, Lluita contra el separatisme...). L’església va obtenir finançament públic, com Ja havíem explicat a partir del 1939, en que es va restaurar el pressupost al Culte i al clero. A més a més, l’església també va exercir un control total en El sistema educatiu, amb el predomini de la moral i dels valors catòlics.

L’exèrcit va ser el Que va donar el suport més marcat al Franquisme i també va participar Activament en el govern, ja que bona part dels ministres i governadors civils Eren militars.

2.2.Repressió o persecució dels Desafectes o oposició:


A)Actuacions polítiques (lleis De repressió i responsabilitats polítiques)


Al acabar la guerra Es va destituir tots els que eren contraris al Règim, com republicans, Socialistes, comunistes, masons i a Catalunya els nacionalistes. L’Estat Franquista va procedir a la Institucionalització de la repressió i es van crear        lleis i organismes per dur a terme:

-El 1939 la Llei de Responsabilitats Polítiques – consistia en depurar la gent que havia Col·laborat amb la República.

-El 1940 la Llei de La Repressió del Comunisme i de la Massoneria – llei repressiva que havia de Permetre empresonar tots els que havien estat acusats de defensar les idees Contràries a la religió i a la Pàtria.

L’exèrcit era L’encarregat de dur a terme la política repressiva que es durà a terme des de La finalització de la guerra fins al 1963 quan es crearà el Tribunal d’Ordre Públic.

Fins la 1960, la Majoria dels casos van ser jutjats pels tribunals militars (mitjançant Consells De Guerra).

Les mesures Repressives que van aportar les autoritats durant el primers anys del Franquisme eren per exemplificar, exemplaritzar, castigar i difondre el terror Entre la població, va ser un període de por i de silenci. També es va dur a Terme una depuració dels funcionaris i a partir del 1939 només van mantenir el Seu lloc de treball, funcionaris adherits al règim. L’exercici de certes Professions liberals també van ser objecte de control, com per exemple, metges, Advocats i periodistes, aquest control es feia dins dels col·legis Professionals i després a les empreses acostumava a ser el mateix amo qui en Feia la depuració.

B)Actuacions culturals


A la repressió Política també s’hi ha de sumar una sistemàtica i dura repressió cultural. Les Primeres mesures que es van prendre van ser les confiscacions i espoli del Patrimoni dels vençuts. Es van confiscar les propietats dels polítics, partits I sindicats, i a Catalunya, especialment, va perseguir tots els símbols i manifestacions Col·lectives de la nació catalana. La llengua catalana va ser prohibida de Manera oficial i va quedar reduïda a l’àmbit domèstic, és a dir, es va prohibir A l’escola, en els mitjans de comunicació, en rètols, en la publicitat, Llibres... Tots els noms dels municipis foren canviats i també tots els seus Símbols, i també cal destacar les inscripcions de noms al registre civil. També Es van prohibir tots els símbols de catalanitat (la bandera, l’himne i tot Tipus de cançons). En la  clandestinitat es Van organitzar institucions importants com l’ Institut d’estudis catalans amb La finalitat d’intentar mantenir la història i la literatura catalana que Estaven tan perseguides pel Règim Franquista.

El 1946 tindrà lloc El primer premi literari català, també de forma clandestina, i també en el Mateix any, es recuperaran els Jocs Florals fora del territori espanyol (Amèrica i Europa).

C)Reacció de l’oposició:


A Nivell interior: actuacions militars i polítiques

A l’interior D’Espanya, petits nuclis de vençuts es van organitzar per lluitar contra el Règim des de la clandestinitat, amb accions de propaganda i accions armades Contra la dictadura i els nuclis comunistes i anarquistes van ser els més Constants en els intents de refer les seves organitzacions que eren Clandestines. Algun d’aquests grups de guerrillers seran els maquis que seran Uns grups de guerrillers armats de tendències comunistes i anarquistes que Intentaran refer les seves organitzacions a nivell interior i exterior fins a Finals dels anys 40.

Des de 1955 les Forces del partit comunista d’Espanya es les que estaven més ben organitzades De forma clandestina, i poc a poc, els Monàrquics, que havien donat suport al Règim franquista havien anat allunyant-se i poc a poc i aniran retirant el Suport. El motiu va ser que Franco no va voler restaurar la Monarquia en la Persona de Joan de Borbó (fill d’Alfons XIII).

EVOLUCIÓ POLÍTICA

1939-1944 - arriscada Reconstrucció política i sindical.

-PSOE, POUM, CNT, ERC

-“Maquis”

1945-47   - creació de Plataformes Unitàries (Aliança Nacional de Forces Democràtiques)

1948-51     -   Època Desmoralitzadora.

                                 -Consolidació De la Dictadura

A nivell exterior: Govern de la república i Generalitat de Catalunya

Entre la majoria dels Exiliats hi havia dirigents polítics, sindicats i diferents representants D’associacions, moltes personalitats del món cultural, científic i Intel·lectual. Entre aquests hi havia el president de la república i el seu Govern, presidents de les comunitats autònomes (Lluís Companys, José Antonio Aguirre...). La política a l’exili no va estar exempta de tensions perquè entre Els vençuts es parlava de responsabilitats polítiques, hi havia una divisió Important entre les forces que havien fet la guerra en el bàndol republicà. Les Forces republicanes es van reactivar en la fi de la Guerra Mundial i van Reconstruir les institucions a l’exili. El govern de Giral va agafar Protagonisme igual que el de les comunitats de Catalunya i el País Basc. Em de Dir que el 1945 les corts republicanes es van reunir a Mèxic amb la intenció de Pressionar els governs europeus per intentar posar fi al franquisme.

Després de l’ocupació De França per part de l’exèrcit alemany, un grup de catalans que s’havien Exiliat al Regne Unit, fundà el 1940 el Consell Nacional de Catalunya que serà Presidida per Carles Pi i Sunyer, entre els seus col·laboradors es trobarà el Metge Josep Trueta. Aquest Consell va donar a conèixer a nivell mundial el cas De Catalunya a la ONU on explicava la conducta que el Règim Franquista havia Tingut amb Catalunya. Després de la mort de Companys, que serà executat, Josep Irla que fins aleshores havia sigut el president del Parlament, assolirà les Funcions de president de la Generalitat.

El 1945 veurem que Formarà també govern a l’exili i renunciarà al seu càrrec el 1954 a Mèxic on Elegiran Josep Tarradellas que ho serà fins al 1980.

2.3.Indiferència amb la resta de Població


El Franquisme va Exercir un fort control sobre la societat i es va convertir en un sistema Repressor de la major part de la societat de la època. Per aquest motiu va ser Molt difícil estructurar una resistència per fer front a tota aquesta Repressió.

A partir del 1940 van Sorgir petites manifestacions de protestes populars de la ma de les classes Treballadores que demanaven petites millores en les condicions de vida i en el Treball. Al llarg de la dictadura esmentarem diferents fets de protesta per Part de les classes populars que són els següents:

-1944 degut als Conflictes laborals en els sectors tèxtils i de la metal·lúrgia a Manresa per Exemple que es manifestaven contra les males condicions de vida.

- Vaga de tramvies a Barcelona va ser una vaga que van protagonitzar els usuaris per l’augment dels Preus del bitllet i per les males condicions de les infraestructures.

1956-57 a Barcelona i Madrid revoltes del moviment estudiantil.

3.Economia


3.1.Objectius: individuals, Generals


Tal com van fer els Règims Feixistes de Itàlia i Alemanya, el Franquisme impulsà una política Econòmica AUTÀRQUICA. L’objectiu general era que Espanya es convertís en un País autosuficient en matèria econòmica, i que reduís el volum d’importacions Tan agrícoles com industrials. La política autàrquica significava que l’Estat Exercia un veritable control sobre el conjunt de l’economia amb la fixació de preus I de salaris, la restricció de la inversió de capitals estrangers (totes les Empreses havien de tenir capital espanyol), la prohibició de la importació de Matèries primeres, així com la nacionalització d’algunes empreses (RENFE i Telefónica)

L’economia espanyola Entra en una fase d’estancament que es prolongarà fins als anys 50. La guerra Havia destruït l’equipament industrial i les infraestructures. L’agricultura També se’n va ressentir perquè es va reduir la base cultivada i el nombre de Caps de bestiar.

Espanya va quedar Exclosa del Pla Marshall gairebé fins al 53 que serà gràcies a l’ajuda dels Estats Units que Espanya es tornarà a recuperar:

-L’autarquia era  un sistema econòmic que pretenia L’autosuficiència econòmica amb un mínim contacte amb l’exterior.

-Durant el 1939 al 54 La renta per càpita era molt baixa

-Endarreriment en Agricultura amb producció agrària estancada que derivarà amb una misèria Popular (anys de fam)

-Aïllament polític Del règim i la no participació en el Pla Marshall.

3.2.Política econòmica: Intervencionisme i racionament


L’autarquia implicava Una gran intervenció directa de l’Estat en l’economia per poder garantir  la producció dels béns necessaris que no Importaven.

Aquesta intervenció Va esdevenir un control de la producció i la distribució tant al camp com en la Indústria. EL govern determinava  la Quantitat de matèries que podien comprar amb un sistema que afavoria interessos Particulars i fraus.

La legislació del País també prohibia el sindicalisme lliure dels obrers al món del treball. Es Tractava que tots els qui participaven en una branca de la producció havien de Formar part d’una mateixa organització. Aquest sistema s’anomenava el Sindicalisme vertical, aquest sindicalisme estava inspirat en el feixisme i Depenia de la falange que s’encarregava del control nacional sindicalista i S’encarregava:

-De fixar els preus i Salaris oficials.

-Reglamentava tota L’activitat econòmica (afavoria els empresaris).

-Exercia un control Sobre els treballadors amb condicions de vida infrahumanes, i sense drets Sindicals com els que entenem avui en dia.

-Es va crear també el 1941 un organisme que s’anomenarà (Institut Nacional de la Indústria) que Pretenia dinamitzar la indústria i on es promourà que la majoria de seus De  les indústries es traslladin a Madrid.

-L’autarquia Provocarà la manca de matèries però també provocarà una manca energètica que Afectarà directament a la indústria i a les seves línies de la producció.

-Una de les poques Novetats a nivell industrial serà que el 1953 s’establirà a la zona França la SEAT que serà el símbol industrial dels anys 60.

En agricultura es Crearà el Institut Nacional de Colonización (INC) que s’encarregarà de la Gestió   de les terres/agricultura, en el Qual, impulsarà l’extensió del regadiu, i la concentració parcel·lària però L’agricultura d’aquesta època amb certs inconvenients que seran la reducció Dels animals de tir, els adobs i també la maquinària que era inadecuada per a La producció agrària. Tots aquests fets que hem anat esmentant, provocaran una Falta d’aliments i molta misèria. Els aliments es van racionar fins al 1952 i Calia tenir una cartilla de racionament que era un document que s’assignava a Cada família amb una quantitat bàsica d’aliments com era el pa i la llet. Les Quantitats insuficients van provocar que la gent que tenia diners anessin al Mercat negre (estraperlo) en busca d’altres productes.

En conjunt, durant Molts anys, l’agricultura va ser sotmesa sota un control de l’estat. Sorgiran El Servicio Nacional del Trigo i la Comisaría Nacional de Abastecimientos i Transportes.

3.3.Canvi de Ministres, 1957


A partir dels anys 50 Els problemes interiors encara continuaven sense solucionar-se, entre  el 1956 i 1958 es van produir onades de protestes Obreres i universitàries, i dins el Règim, augmentava la pressió dels qui Defensaven la necessitat d’un canvi a nivell econòmic. Aquests polítics eren Conscients de la necessitat d’acabar amb l’autarquia i prosseguir a la Liberalització econòmica. L’any 1957 Franco remodelarà el seu govern com ja havia Començat a fer el 1952. Apartant els falangistes i promovent els sectors més Catòlics (Opus Dei). El 1956 fou destituït Joaquin Ruíz Jiménez i el 1957 Entraran en el govern ministres a proposta de Carreró Blanco anomenats Tecnòcrates (Navarro Rubió i Ullastres).

Entradas relacionadas: