Intent d'invasió per part dels maquis l'any 1945

Enviado por Programa Chuletas y clasificado en Historia

Escrito el en catalán con un tamaño de 40,62 KB

 

El franquisme (1939 – 1975)


- Gènesi, fonaments ideològics i naturalesa del règim franquista

A) El pensament polític de Franco

-Franco era un militar africanista, catòlic. Proposava un nacionalisme espanyol bàsic.

-Com a militar africanista, Franco hereta els ideals de l’exèrcit: jerarquia, disciplina i ordre. Com a polític, adopta aquests ideals.

-Sempre es va definir com a catòlic, però aquest sentiment va “in crescendo” a mesura que l’alta jerarquia eclesiàstica li dóna suport (sobretot a partir de la Guerra Civil).

-Va lligar l’idea de catolicisme amb l’idea de pàtria: “Un espanyol o és catòlic o no es res”.

-Veu que Espanya té un destí imperial cap al món (“con el Imperio, hacia Dios). Vol imitar el model pròpiament espanyol passat: l’Espanya dels Austries, dels reis Catòlics... à Somni imperial.

-Creu que Espanya comença a entrar en decadència quan comencen a entrar coses de l’exterior: il·lustració, liberalisme, marxisme... Creu que tot el que ve de fora és dolent. Per això vol mantenir un conservadorisme propi; tota influència de l’estranger és pervertidors de l’autèntic esperit espanyol.

-És clarament enemic de la il·lustració. Pensa en una conspiració internacional per derrocar Espanya (socialistes, massons, jueus...). Té una ideologia tancada a l’exterior.

Aquest nacionalisme espanyol és monolític i hologènic. És espanyolitzador; vol un sentiment únic, i per això vol reduir fins a eliminar les diferents desviacions: religioses, lingüístiques... Vol ensorrar tots els elements disgregadors que s’oposen a la seva idea unitària.
Tot pluralisme és dolent: democràcia, separació de poders...

Unitarisme-


Una religió, una llengua, un caudillo, un estat...

  ··Tenia unes ideologies polítiques molt ambigües i això li permetia fluctuar d’una banda a una altra. Podia canviar segons el context internacional.

B) La naturalesa de la dictadura franquista

És una dictadura de caràcter personal. El franquisme no va sobreviure a Franco. Franco s’ocupava molt de que ningú li fes ombra.

--Unipartidisme:

Impedir l’existència de competència política i sindical. No era obligatori estar afiliat al partit única però si a l’únic sindicat oficial (sindicat vertical). Aquest fet és compartit amb les altres dictadures.



--Divisió
permanent entre vencedors i vençuts. Franco mai va fer res per intentar una reconciliació entre vencedors i vençuts. Diu als vençuts que és un càstig diví.



Nacionalcatolicisme

Mai va tenir un parit tan unit com el partit nacionalsocialista alemany. L’exèrcit va tenir molta influència; els falangistes mai van tenir pes polític, en canvi, l’exèrcit si. A diferència del feixisme italià i el nazisme que eren règims estrictament laics, el franquisme tenia com a religió oficial la catòlica.

C) Els suports de la dictadura franquista

El franquisme tenia una important base social ja fos per convicció o per acceptació. No eren quatre i el del timbal.

--Exèrcit, Església Catòlica, FET i Sectors de dretes més conservadores

Cap d’aquests grups sobresortia suficient per imposar-se i finalment l’únic que sobresortia era Franco.

--Exèrcit:

Era el pal de paller del règim. El suport més decidit i fidel (molts alts càrrecs eren militars). Franco es refiava molt dels militars. També la Guàrdia Civil i la Policia Armada (els Grisos).                                                   Forces d’ordre públic + exèrcit = poder dissuasiu.

--Església Catòlica:

Poder legitimador à Molt important per l’opinió pública, ja que l’Església tenia molta influència en la població. Com a compensació, l’Església n’obtenia una sèrie de privilegis: Tornava a tenir el control ideològic de la població.


-1953

  Concordat amb el Vaticà en que es deia que l’Estat Franquista es comprometia a derrocar les lleis laiques de la República.

--Confessionalitat de l’Estat à única religió oficial.

--Els eclesiàstics sols podien ser jutjats per tribunals eclesiàstics.

--Festes religioses obligatòries, ensenyament obligatori de la religió (fins i tot en la Universitat)...

--L’Estat, a més, mantenia els capellans, bisbes...

Concili Vaticà II (Joan XXIII) 

1962

Hi ha una Església Catòlica renovada à S’obre a nous sectors (Papa progre).

Aquesta renovació va fer que alguns sectors de l’Església catòlica més oberts i progressistes s’anessin distanciant del règim i incús fossin crítics amb ell (curas rojos).

-FET:

Pilars ideològics Sindicalisme vertical, corporativisme Sistemes trets bàsicament del feixisme italià i que donaven consistència ideològica. La funció principal del al FET era la propaganda i els ministres de la FET ocupaven ministeris de treball, agricultura... Llocs relacionats amb els idearis falangistes.

Franco desvirtua la Falange de Primo de Rivera.

1958


Canvi de nom  “ Movimiento Nacional” Desvirtuació total. Amb aquest canvi Franco vol donar una imatge de moderació del règim per establir relacions internacions. Per això vol donar una imatge menys totalitària (vol ser admès a la ONU, firmar tractats internacionals...). Cada cop més la Falange queda arraconada.

Nivell social:

Els terratinents, els grans empresaris i propietaris, els mitjans propietaris agrícoles... el règim tenia el suport de les classes altes i les classes mitjanes agrícoles. El suport dels conservadors.

Dins les classes populars (obrers, camperols...) els que no estaven d’acord amb el règim callaven i acceptaven; induïts per la precària formació intel·lectual del país i la propaganda franquista. Aquests fets feien que alguns sectors populars assolissin un estat de franquisme sociològic.

-La oposició activa era escassa. I la gent que no estava d’acord callava per por. Hi havia una acceptació generalitzada.

- Les principals etapes polítiques del franquisme (el proces d’institucionalització del Règim)

I – La fase totalitària (1939 – 1959)

Es mostra com un règim feixista. Predominen els rituals i els discursos feixistes. Hi ha una forta repressió.

A) La II Guerra Mundial (1939 – 1945)

Comença pocs mesos després de la finalització de la Guerra Civil.
D’entrada, Espanya es va mantenir neutral encara que va passar d’una neutralitat passiva a una no bel·ligerància activa. No ajudava a ningú, però entre 1939 i 1940 era molt evident una simpatia oberta cap a les potències de l’eix (Japó, Alemanya i Itàlia)
; això també era degut a la gran influència minera d’Alemanya (tungstè/wolframi). Hitler va intentar repetidament que Franco entrés a la guerra, però aquest mai es va mullar i posava unes condicions inacceptables per Hitler (Marroc, Rosselló, Gibraltar...).  Franco va promoure la formació d’un cos de voluntaris falangistes:
La División Azul, perquè anessin a lluitar a la URSS à

18.000 voluntaris reclutats.
Aquest fet va anar molt bé per:

__
Acontentar a Hitler.

__
Mantenir la neutralitat (ja que eren voluntaris) però podria dir a Hitler que l’havia ajudat.

__
A nivell de política espanyola interior va anar molt bé perquè es va desempallegar dels falangistes radicals. Així va poder buidar la falange de radicals.

A partir del 1942 les coses comencen a canviar.
Les potencies de l’eix comencen a perdre la guerra (intervenen els EEUU) i Franco comença a moderar el seu discurs.
L’any 1945 (quan guanyen la guerra els aliats)

Hi ha reformes polítiques

Es creen unes Corts consultives el 1943 per donar una imatge de que els espanyols participen en política, però no eren democràtiques.

El 1945 es crea el Fuero de los Espanyoles, aprovat x Corts consultives,  és una mena de carta de drets dels espanyoles encara que aquests drets són molt restringits.

B) Aïllament internacional (1945-1950)

El 1945 s’acaba la II Guerra Mundial


Hi ha unes potencies guanyadores que consideren Espanya un dels últims reductes feixistes però que no tenen voluntat d’atacar-la militarment ja que aquesta no havia participat en la guerra.

El 1946 es crea la ONU (UN)
i Espanya no és admesa dins d’ella.

França trenca les relacions diplomàtiques i tanca les fronteres, moltes ambaixadors són retirats. L’únic país (a part del Vaticà) amb qui manté relacions és Argentina.

Això Franco ho presenta com un complot internacional juedeomasònic contra la verdadera unitat d’Espanya. A això se li barregen les demandes dels monàrquics d’una monarquia constitucional (Joan de Borbó) i les demandes d’intervenció dels republicans als països aliats per acabar amb el règim feixista.

Esperaven que aïllant Espanya , aquesta es desmembraria, però Franco va demostrar que ho tenia tot controlat. A més, va dur a terme accions per suavitzar la imatge del règim 1947:

__Aboleix la obligatorietat del salut a la romana.

__Ley de sucesión: Espanya és un regne però sense rei; i es Franco qui triarà el seu successor a títol de rei.

C) La Guerra Freda (1950-1959)

Consisteix en l’enfrontament de dos blocs: el Bloc occidental capitalista(EEUU) VS.El Bloc oriental comunista(URSS)

S’entra en el període de Guerra Freda i Esclata en països secundaris però mai va ser directa entre els EEUU i la URSS (Corea, Vietnam, Alemanya)

Una guerra oberta no es produeix perquè la II Guerra Mundial acaba amb la bomba nuclear i no es vol cap guerra nuclear.

Els EEUU volen establir bases militars a Espanya perquè és un lloc geoestratègic fantàstic. Així doncs en el 1950, els EEUU trenquen l’aïllament i concedeixen préstecs, la ONU suprimeix l’aïllament diplomàtic, el 1955 el règim és admès a la ONU gràcies al Pacte de Madrid (1953)
Els EEUU prometen prestar diners a Espanya, fer-hi inversions i donar-l’hi ajuda internacional.

Franco suavitza el règim per semblar sols una dictadura conservadora i no una dictadura feixista i totalitària.

1958


Ley fundamental de principios del Movimiento Nacional


S’estableixen mecanismes de participació dels ciutadans a través d’uns principis falangistes ambigus a través de la família, els municipis i el sindicat.

Vol donar la imatge que no és una dictadura personalista que els ciutadans poden expressar les seves opinions. Però tot és una màscara.

Cartas orgànicas:


__Tercio familiar à Designat pels cap de família

__Tercio de designación à Designats per Franco

__Tercio de sindicatos à Designats pels sindicats.

Cal dir que per a presentar-se a procurador s’havien de jurar els fundamentos de la falange.

II – La fase tecnocràtica:


L’etapa de l’aperturismo moderat (1959 – 1969)


A) Els canvis en la institucionalització del règim: Les necessitats d’adequar-se al desarrollismo

Franco havia d’optar entre dues opcions econòmiques:

1.Política econòmica tancada

2.Política econòmica capitalista estàndard

Si s’escollia la opció econòmica capitalista s’havia de garantir també una política liberal, de lliure mercat, sense tan control de l’estat. Però llavors com fer compatible un règim econòmic liberal i un règim social de dictadura?

La vida social canvia molt: Rock and Roll, Beatles, televisió... A més, hi ha també un canvi generacional. S’havien d’adaptar als canvis del desarrollismo i s’havia de donar una imatge més liberal per a garantir el turisme.

Per aquesta raó, el govern està format pels anomenats tecnòcrates (economistes, administratius...) que són conservadors i catòlics però són joves i preparats. Provenen d’una societat alta i formen part d’una nova generació de polítics que no han viscut la guerra.

Molts pertanyien a l’Opus Dei. Aquests tecnòcrates van impulsar una sèrie de reformes econòmiques però que poc a poc es converteixen en reformes polítiques.

Eren reformes prudents però es va anar passant d’un franquisme tancat a un altre franquisme més obert à Es produeix l’aperturismo.

1966 – 1967


Primer pas aperturista à Manuel Fraga Iribarne:

_
Cap ideològic de la campanya que promovia el turisme à Spain is diferent.

_Ley de Prensa (1966) à Permetia per primera vegada la llibertat d’expressió. La premsa no seria sotmesa a censura prèvia (però podia ser segrestada després).

_Ley de libertad religiosaà Permetia la celebració de culte públic a qualsevol religió que no sigui la catòlica. Tot i això, Espanya continua sent un estat catòlic.

B) Les discrepàncies entre aperturistes i immobilistes

Sorgeixen divisions dins el règim:

--

Immobilistes

Mantenen una ideologia tancada del règim, més conservadors als principis fonamentals de l’alçament. Volen mantenir el règim tancat.

--

Aperturistes:

Partidaris d’una obertura política; suavitzar el règim, anar molt a poc a poc cap a una democràcia. Inserir-nos dins l’Europa comunitària.

Això passa perquè Franco cada cop té menys poder dins el govern.

c) El tímid reformisme de finals dels seixanta: Ley Orgànica del Estado, Ley orgànica del Movimiento i designació de Joan Carles com a successor.

Ley Orgànica del Estado (1966)
à Franco decideix el 1966 nomenar a Joan Carles de Borbó com a príncep hereu (1969)
i aquest ho accepta i ho jura a les Corts.

Franco posa unes condicions molt dures:


_Exigeix a Joan de Borbó que si vol que el seu fill sigui rei, aquest haurà d’estar educat a Espanya sota la tutela de Franco.

III – La de descomposició del règim i el retorn a l’immobilisme: (1969 – 1975)


A) Els símptomes de la crisi


-Deteriorament físic del dictadorà Cada cop està menys capacitat fins que nomena a un president de govern el 1969
Luís Carreró Blanco, que era un almirall de la marina (molta confiança en l’exèrcit).

Carreró Blanco mor el


1973 i Franco nomena a Carlos Arias Navarro, però és un polític gris i sense el carisma suficient per substituir a Franco.

-Pèrdua del suport unànime de l’Església Catòlica

A partir del Concili Vaticà II, molts capellans donen suport a l’oposició.


- Augment important de la capacitat de mobilització de l’oposició a partir del 1969, l’oposició està més organitzada.
Aquesta es fa des de l’interior, no des de l’exili. És una oposició més activa.

Ex: CCOO à Estudiants, joves treballadors... Ja es produeixen manifestacions de milers de persones.

Creació de l’Assemblea de Catalunya


B) La pugna entre immobilistes i aperturistes

Hi ha uns primers aperturistes que volen fer moltes reformes però també hi ha alguns immobilistes que paralitzen els intents reformistes. La única llei aprovada va ser la “Ley General de Educación” (1970).

El règim se sentia ferit: Oposició més activa, menys suport de l’Església, lluita sorda dins el règim entre aperturistes i immobilistes.

C) L’augment de la política repressiva

La reacció davant aquests fets va ser la repressió.

Entre el 1973 al 1975 va haver-hi molta repressió; es van signar moltes sentències de mort (ex: Salvador Puig Antich)

El 20/11/1975 à Després d’una agonia televisada, Franco mor i s’obra una perspectiva diferent. Quina línia política voldria Juan Carlos II?

Al final del franquisme, molts franquistes ja no hi creuen.

Crisi del petroli 1972-1978
  Augmenta l’atur, fi del desarrollismo Per això sorgeix més oposició i sindicats clandestins. Un context així ajuda.

- La repressió i la resistència. Els intents de desnacionalització i repressió cultural a Catalunya

A) El concepte de vencedors i vençuts com a fonament de la repressió

Els vençuts eren considerats castigats divinament, eren els dolents i aquesta idea legitimava la repressió. Mai es va donar cap porta oberta a la reconciliació o diàleg entre les dues Espanyes.

B) Els mecanismes de repressió dels anys de postguerra

La repressió quedava legitimada en dues lleis:

_1939
Ley de responsabilidades políticas

_1940
Ley de represión de la massoneria i el comunismo

Es jutjaven les responsabilitats polítiques no tan sols durant la guerra sinó també durant el període dictatorial à Molts judicis: regidors, secretaris, policia... Qualsevol que tingues funció política o militar durant la guerra o època de Pau de la República./Els judicis eren per jurisdiccions i es feien en tribunals militars de guerra.

 1939 – 1945 Entre 70.000 i 80.000 judicis dels quals 10.000 van acabar en afusellaments. La resta van acabar amb molts anys de presó o condemnes a treballs forçats.

Expulsió o trasllat de mestres de l’època republicana 25.000 funcionaris públics es van quedar sense plaça. à Depuracions de mestres, funcionaris... (a la UB, 135 professors van ser expulsats: gairebé el 50%

C) El T.O.P. Dels anys 60 i 70

El règim va suavitzar la repressió, però tot i així, es van fer moltes detencions i el 1963 afusellar el dirigent comunista Grimau.
El 1973 es va donar el procés 1001 contra els dirigents de CCOO (1001 detinguts).

A fi i afecte d’aturar una oposició cada vegada més activa, el 1963 es crea el Tribunal de Ordén Público (T.O.P.). Tribunal específic per jutjar temes polítics (militar a l’oposició...). Es crea perquè la oposició és més activa, organitzada...

D) El “terror fred”: delacions, depuracions, afectos i desafectos

El terror fred es basava en la por: La por a ser delatat, acusat, a perdre la feina...

Aquells que no actuen per por a ser delatats.

E) La manipulació ideològica a l’escola: la F.E.N

F.E.N.

Formación del Espíritu Nacional

Manipulaven el pensament dels nens à Assumir el nacionalisme bàsic que representa Espanya com a una superpotència vinguda a menys per culpa de les influències externes.

Exalça el Movimiento Nacional i la figura del “Caudillo”. A més, s’ensenyava la Guerra Civil com una guerra santa.

F) L’intent de genocidi cultural a Catalunya

-Catalunya va perdre la guerra també com a país.

-Es va abolir l’Estatut concedit per la República el 1932 i no va ser substituït per cap altre document à es torna a un poder centralitzat.

-Pel nacionalisme espanyolista el pluralisme era negatiu. Qualsevol cultura, idioma, religió... Que no fossin les espanyoles eren dolentes.

-La llengua catalana va ser prohibida i perseguida. Era prohibit parlar català en públic i publicar cap escrit en aquesta llengua (canvis de noms de carrers, municipis...), i per suposat, ensenyar català també estava prohibit.

-Durant l’aperturismo es van fer algunes excepcions en algunes expressions artístiques.

G) La censura com a mitjà de la repressió ideològica i cultural

Com a règim catòlic i nacionalista, estaven censurades totes les manifestacions polítiques o de sexualitat. Hi havia una llarga llista de llibre i pel·lícules prohibides.

La censura afectava al que venia de fora i al que es produïa a dins (obres literàries i artístiques).

H) La suavització de la repressió cultural: la Ley de prensa (1966)

El 1966 la “Ley de prensa” va suavitzar la censura.

Es va suprimir la censura prèvia i es van permetre la publicació de revistes d’opinió, infantils, més o menys obertes, en català.

I) La resistència cultural i ideològica popular

L’antifranquisme a tot Espanya era bastant minoritari. No existia un moviment antifranquista amb força. En canvi, a Catalunya si que hi havia un sentiment important en contra del règim.

Hi havia una oposició a nivell popular que es manifestava en el escoltes, nova cançó...

- Evolució del moviment obrer i de l’oposició clandestina

A) L’oposició durant la fase totalitària (1939 – 1959): moviment obrer, monàrquics i els maquis

Hi havia una activitat ínfima de l’oposició. El règim mai es va sentir en perill per culpa de la resistència. Després de la victòria dels Aliats va haver-hi interès en fer vagues que no van comportar gaires problemes.

--Monàrquics:

Un dels problemes va ser amb els monàrquics: Joan de Borbó, fill d’Alfons XIII redacta un manifest: “Manifest de Lausana” el 1945 i proposa a Franco que es retiri i restauri una monarquia que intentaria una reconciliació dels espanyols i que superi els termes de vencedors i vençuts. Franco s’hi va negar en rotund i per aquesta raó Franco i Joan de Borbó es van enfadar.

--Maquis:

Eren gent que actuava en zones de muntanya. Nuclis de guerrillers que podien arribar a diversos centenars (Sierramorena, Pirineus, Galícia, Astúries...).

Intentaven fer sabotatges (minies de tungstè i wolframi) i assalts a Cuartels de la Guàrdia Civil.

1945


Ocupació de la Vall d’Aran à Unitats comunistes (algunes anarquistes) que van ocupar la Vall d’Aran. Ho van fer des de França per tal de veure si hi havia alguna sublevació; per saber quin era el grau d’oposició en territori espanyol (ja que molts d’ells estaven a l’exili).

També pretenien que Franco la espifiés i provoqués una intervenció una intervenció militar dels Aliats a Espanya.

Aquests guerrillers havien format part de la resistència francesa.

La revolta va ser sufocada en una setmana.

 A mesura que es va veient que els Aliats no hi intervindran, els nuclis de resistència van disminuint.

1948


El PC renuncia a la lluita armada.
A partir d’aquí, el fenomen dels maquis esdevé residual (l’últim maqui a Catalunya va caure el 1959: Quico Sabater)
.

A partir del 1950 es comença a veure que l’aïllament internacional es va acabant, que els EEUU pacten amb Franco.
Llavors, l’oposició armada desapareix

----Vaga de tramvies (1951
):

Va ser la vaga més important. Era una vaga fàcil de fer i molt difícil de reprimir per part de la policia, ja que la protesta consistia en no agafar el tramvia.

L’oposició va aprofitar per instigar-la i repartir pamflets. A més, deien que eren més opositors dels que es volien.

Va ser un fet important perquè va comportar un ressò internacional.

B) L’oposició a Catalunya durant la fase totalitària

A Catalunya és on va haver-hi més maquis, més cèl·lules clandestines...

El 1939 es va formar el Front Nacional de Catalunya que va servir per agrupar tots els opositors de caràcter republicà (centreesquerra i ERC) i socialistes.

Van fer algunes accions com sabotejar explosius i armes, penjar senyeres...

Volien intentar alliberar Lluís Companys del castell de Montjuic.

__Lluís Companys à Detingut a França pels alemanys i entregat a Franco  Afusellat per ser President de la Generalitat
Mor el dia 15/10/1940

Oposició a l’exili à La Generalitat a l’exili va ser presidida per Josep Irla i després per Josep Tarradellas. A Mèxic va haver-hi alguna reuníó del Parlament de Catalunya.

C) Els canvis d’estratègia de l’oposició durant els anys 60 i 70

L’oposició comença a intentar infiltrar-se en l’estructura sindical del règim; tàctica que va donar lloc a la formació de CCOO.

Es comencen a donar intents d’unificar l’oposició al règim per actuar de forma unitària i donar una imatge d’oposició unida dins Espanya i a l’exterior.

Assemblea de Catalunya


1971


Agrupa tot tipus d’oposició; és un moviment ampli d’oposició: Partits, estudiants, intel·lectuals, associacions de veïns...

L’oposició es fa notar més:



-1974
à Juntas democràtica (comunistes)


-1975 à Plataforma de Convergència Democràtica (socialistes)

Eren dues organitzacions que intentaven aglutinar tota la oposició

Un cop mort Franco es van unir en la “Platajunta

D) L’oposició a Catalunya

D.1) L’aparició de cercles d’oposició democratacristians: els fets del Palau

Cap a la dècada dels 60, comencen a sorgir nuclis d’oposició que no són ni comunistes ni socialistes. Són cercles opositors de base cristiana.

Són cristians de base (centreesquerra i centredreta).

Fets del Palau de la Música


Va ser la primera obra, on es van donar a conèixer com a oposició à Principal actuador:

Jordi Pujol

.

Franco havia d’assistir a un concert de l’Orfeó Català i aquests nuclis van imprimir fulls volants que havien de ser repartits durant el concert. Volien generar aldarulls. Al final, Franco no hi va anar (chivatazo). Van acabar amb algunes detencions, entre elles la de Jordi Pujol. Aquest fet li va donar molta popularitat.

Aquesta imatge de que Franco també reprimia el sector moderat i cristíà feia molt de mal al règim.

D.2) La formació d’un nou moviment obrer: les CCOO i el creixement del PSUC

La UGT i la CNT estaven a l’exili i es movien lluny de la realitat obrera. Apareix doncs una nova generació sindicalista que vol entrar en el sistema de sindicat vertical fraquista.

CCOO Primer sindicat d’aquest tipus Es presentaven públicament i s’intentaven infiltrar en el sindicat vertical del règim. Sindicalisme obert “in crescendo”.

1964 Primer a Astúries i després a Catalunya.

PSUC à Partit Socialista Unificat de Catalunya (era el nom que agafaven els comunistes a Catalunya). Era l’organització amb més militants i amb una organització més sòlida. Va créixer molt a mitjan de la dècada dels 60 i durant tot els 70.

D.3) L’oposició popular: moviments cristians de base i moviments culturals

En els últims 10-15 anys del franquisme, a part de sindicats, va haver-hi nombroses organitzacions com associacions de veïns, grups d’esplai, escoltes, moviments per la llengua... Que formaven una oposició popular i no pas de caràcter polític.

La nova cançó à Grup de cantautors (Lluís Llach, Raimon, Joan Manel Serrat...) que van esdevenir himnes de l’oposició.

D.4)



L’Assemblea de Catalunya (1971)


Formada el 07/11/1971.
Era una organització unitària de l’oposició que agrupava tots els moviments polítics, socials i sindicals que s’oposaven a Franco. Una única oposició que unís des de liberals de dreta moderada fins als sectors de l’esquerra més revolucionària.

També incloïen sindicats, sindicats d’estudiants, moviments de veïns, moviments cristians...

Per primer cop, l’oposició donava una imatge de positivisme. Fins llavors, l’oposició havia anat en contra; ara reivindiquen uns punts mínims per als ciutadans: Amnistia, Llibertat i Estatut d’Autonomia.

- Evlució del moviment obrer i de l’oposició clandestina

I – L’etapa de la postguerra (1939 – 1958)

A) Principals causes d’una llarga postguerra

No es poden rebre ajudes internacionals per culpa de la II Guerra Mundial. Després de la finalització d’aquesta, Espanya tampoc rep cap tipus d’ajuda per culpa de l’aïllament internacional.

Aquests situacions sols comença a millorar quan comencen les relacions amb els EEUU.

B) L’autarquia (1939 – 1950)

Mercat tancat:


Reduir al màxim les exportacions i les importacions. Economia tancada. Intentar viure amb els propis recursos.

Típica política econòmica d’un país que esta preparant-se per entrar en una guerra o que està en estat de guerra.

Vol imitar el model econòmic de Hitler i Mussolini.

Forta intervenció de l’estat en l’economia:


Estableix cuotes, restriccions, racionaments...

1941


INI (Instituto Nacional de Industria)
: S’intenta fomentar la fabricació de maquinària ferroviària, automòbils...

Espanya no estava preparada per la autarquia. No tenia una tradició exportadora.

Va ser un període de molta dificultat per obtenir subministres. Tenien cartilles de racionament i cuotes per a les indústries.

Això va fomentar l’aparició del mercat negre o “Estraperlo” à Amb ell, s’enriquien els caps locals de la Falange à Com que tothom ho feia, el règim ho podia utilitzar per acusar a la gent, llavors aquesta gent es veia sotmesa a coacció.

C) El canvi de tendència de la dècada dels 50: fi del racionament i tímida liberalització econòmica

Cap a la dècada dels 50, comença a haver-hi una petita millora econòmica causada per la fi de l’aïllament internacional. Els EEUU comencen a invertir a Espanya i li concedeixen préstecs.

Aquest creixement va ser molt desequilibrat. La inflació es va disparar. El 1952 s’acaba el racionament però els preus es disparen.
Les reserves de l’estat en divises estaven al màxim. Espanya estava a un pas del col·lapse econòmic.

El 1957
Espanya va estar a punt de quedar-se sense reserves de petroli.

à Aquesta és l’etapa en que comencen a entrar els tecnòcrates al govern i que modelen un pla econòmic que treu a Espanya del col·lapse i la propulsa cap al “desarrollismo”.

Franco, a contracor, accepta la liberalització.

II – De l’expansió dels 60 a la crisi dels 70

A) La nova política econòmica: Plan de estabilización y liberalización i Planes de desarrollo

El 1957, la pressió de grups d’economistes a Franco perquè liberalitzi el mercat comencen a donar fruit. Comencen a entrar els tecnòcrates al govern.

Mariano Navarro Rubió i Alberto Ullastres proposen el Pla d’Estabilització i Liberalització, ideat per el seu professor Joan Sardà.

Aquest pla pretenia:

-

Estabilitzar:

Aturar la pujada dels preus i augmentar els salaris. Aturar la inflació i estabilitzar la relació preus-salaris.

-

Liberalització

Sobretot el sector exterior. Hem de tornar a comprar i vendre a l’exterior à Espanya pot ser competitiva (bona relació qualitat-preu).

Mesura crucial



Devaluació de la pesseta à Això va afavorir molt el comerç i el turisme. També va ser important el retorn fiscal.

Els primers mesos del Pla d’Estabilització i Liberalització van ser molt durs; l’atur va augmentar espectacularment.

Cap el 1961 es van començar a notar els efectes positius de la mesura.

Planes de Desarrolloà S’estableixen uns punts concrets per actuar-hi construint infraestructures com autopistes (fins el 1961 no n’hi havia cap...), motivar la indústria en zones com València i Sevilla... També es van fomentar zones comercials portuàries com la Zona França de Barcelona.

-Actuacions concretes en llocs concrets per modernitzar i crear noves estructures.

B) Les causes de l’expansió econòmica dels 60

Efectes


En la dècada dels 60 va haver-hi un canvi molt gran. Es va passar a ser un país mínimament industrialitzat i amb una classe mitja que viu bastant bé. Van ser 10 anys de fort desenvolupament econòmic à Desarrollismo.

Causes principals:


Es base en obrir-se a l’exterior.

1-Turisme:


L’economia espanyola depèn del turisme. Com que Espanya importa més que no pas exporta, es important que vinguin turistes. Aquest fet també motiva altres sectors: construcció, autopistes...

2-Inversions estrangeres:


Espanya era un país en creixement, en expansió; i normalment les economies emergents són molt atractives pels inversors. Els salaris eren baixos i la mà d’obra barata. A més, la conflictivitat laboral era mínima. País econòmicament emergent.

3-Emigració:


Espanya era un país més aviat d’emigrants. Van ser molts els espanyols que s’establien a França o Alemanya perquè els salaris arribaven a ser fins a tres vegades més alts.

Solia ser gent que enviava bona part dels seus ingressos a la família que havia deixat a Espanya.

C) La crisi (1973 – 1975)

Crisi del petroli (1972); es va allargar fins el 1978.

Va ser un crisi provocada per l’augment del preu del petroli que es va duplicar. Això va ser degut a una mesura dels països productors de petroli (OPEP) van prendre ja que el petroli era excessivament barat.

Això va provocar un augment dels preus. Un gran inflació dels preus i una caiguda del comerç internacional.

També va comportar un dèficit públic i es va paralitzar l’etapa del Desarrollismo.

Aquesta crisi va tenir uns efectes devastadors a les indústries tradicionals

Ex: Indústria tèxtil, construcció naval...

Va haver-hi un augment de la reivindicació laboral, augmenta l’atur, la conflictivitat social... Va ser un període en que CCOO estava molt activa.

III – Els canvis demogràfics i sociològics

A) Balanç demogràfic de la Guerra Civil

La Guerra Civil va tenir un impacte demogràfic bastant fort:

500.000 morts aproximadament

500.000 – 600.000 exiliats

Bàsicament eren població jove, població activa i això fa que Espanya perdi una part important de la seva població activa

A això se li suma la elevada mortalitat degut a les malalties (còlera, tifus...) i el gran descens de la natalitat.

B) Creixement natural i moviments de la població

Coincideix amb el desarrollismo i la fi de la postguerra. Hi ha un gran creixement demogràfic. Baixa la mortalitat i s’eleva la natalitat (Baby Boom de mitjan 60).

Moviments migratoris:


Fins el 1945 no hi va haver cap tipus de moviment migratori per culpa de la II Guerra Mundial. Entre 1945 i 1950 es calcula que 2 milions de persones van emigrar cap a Amèrica del sud, especialment a l’Argentina.

A partir dels 60 (encara que a finals del 50 ja es comença a notar) el moviment migratori més important és el de treballadors que van a treballar a l’estranger per des d’allà alimentar econòmicament a la família à Migració essencialment masculina.

També hi havia els típics casos: Emigren des d’Andalusia a Catalunya i des de Catalunya emigren a l’estranger.

Migracions internes:


Comencen a mitjan dels 50 però es donen sobretot del 1955 al 1959 à Es produeix el fenomen migratori més important en la història d’Espanya.

Hi ha dos grans punts d’immigració:

1-Madrid (sobretot Extremadura i les dues Castelles): 330.000 persones

2
-
Barcelona (sobretot Andalusia): 318.000 persones

--Es produeix l’anomenada desruralització o urbanització.

--Es passa de ser un país majoritàriament rural a ser un país majoritàriament urbà.

--Es passa de ser un país on majoritàriament la gent treballava en el sector primari a ser un país on la gent treballa majoritàriament en el sector secundari i terciari.

--El règim va reaccionar tard i no va haver-hi suficients polítiques d’habitatge (Barris d’autoconstrucció, barris dormitori, dèficits com l’aluminosi...)

--Les associacions de veïns (il·legals) tenen un paper molt important en aconseguir millores en els barris.

C) Els canvis en la població activa

Es produeix un procés de terciarització:

--Població majoritàriament rural à Població majoritàriament urbana

--Hi ha una important reducció de la mà d’obra ocupada de la població activa que es dedica al sector primari i augmenta la ocupada en el sector secundari i terciari.

D) La població a Catalunya

Catalunya és una de les zones que més creix gràcies a la immigració, especialment d’Andalusia.

Com que Catalunya va ser una de les regions amb més baixes demogràfiques durant la Guerra Civil i la natalitat era bastant baixa, la única forma de recuperar el to demogràfic era l’arribada d’immigrants que alimentaven la mà d’obra industrial.

Andalusia també en va sortir beneficiada ja que l’emigració va obligar a tecnificar l’agricultura per culpa de la reducció de la mà d’obra. Els propietaris es van veure obligats a mecanitzar l’agricultura.

E) Les transformacions social

Espanya passa per fi a ser un país on dominen les classes mitjanes à fenomen favorable ja que estabilitza la població.

F) L’evolució de la condició femenina

La dictadura franquista suposa per a la condició de la dona un pas enrere.

Hi ha un retorn al sistema tradicional masclista:

La dona esdevé la mestressa de casa, cuidadora dels fills... A més, per poder casar-se havien de fer primer un “curso de hogar i puericultura”.

-El divorci i el matrimoni civil queden anul·lats.

-Hi ha moltes diferències laborals

1. Es podia acomiadar una dona si es casava

2.No podien exercir càrrecs en l’administració pública

Les noies joves dels 70 van començar a dir prou:

-Llei general d’educació 1970

S’eliminen les traves que poguessin tenir per accedir als estudis universitaris.

S’assoleix l’educació mixta à mateixos programes educatius.

Entradas relacionadas: