Institucions polítiques principals del franquisme fins al 1959

Enviado por Programa Chuletas y clasificado en Historia

Escrito el en catalán con un tamaño de 6,25 KB

 

a) Expliqueu quines característiques tenia l’Estat franquista i quines foren les seves institucions polítiques principals fins al 1959.

La insurrecció militar sense plantejaments polítics clars en els seus inicis tot i que identificada amb l’ordre i els valors conservadors, va utilitzar l’exèrcit com a eix vertebradors de les operacions militars i de tot configuració d’un Estat nou, la característica més destacada del qual va ser la concentració del poder militar va dur a terme la unificació política de falangistes i carlins. Al nou règim que anà adoptant progressivament trets definidors de l’autoritarisme feixista.

L’Estat franquista en la dictadura amb una extrema concentració de poders en mans de Franco, inclòs el de dictar lleis; de caràcter feixista o inspirada en els feixismes, de caire centralista i uniformitzador. Les organitzacions polítiques que donaven suport a la revolta-monàrquics alfonsins, la CEDA, carlins i falangistes no havien renunciat als seus programes polítics, Franco va fer un projecte concret que es veia el perill que obstaculitzava la seva acumulació al poder, la unificació sota la seva direcció de falangistes i tradicionalistes. D’aquesta manera va néixer Falange Española Tradicionalista y de las Juntas de Ofensiva Nacional Sindicalista ( FET y de las JONS), el partit únic anomenat Movimiento Nacional, aquet partit recollia els principis essencials de la Falange i establia les bases d’un esta totalitari. Després de l’afusellament de José Antonio Primo de Rivera a la zona republicana. Va publicar una pastoral adreçada als bisbes d’arreu del món en què refermava el suport de l’Església a l’alçament militar, com una croada per a eradicar la revolució comunista. Es va originar el nacionalcatolicisme com a fonament ideològic del nou règim. El nou règim amb la Llei d’Administració Central l’Estat que li conferia tots els poders, es va dur a terme una intensa tasca legislativa que va anul·lar l’obra republicana i que va continuar la política econòmica intervencionista que regulava l’activitat privada. El perfil ideològic del nou règim la derogació de tota la legislació social republicana referent al matrimoni o divorci. Es va prohibir qualsevol activitat sindical i la política social es va plasmar en el fuero del Trabajo (1938), establia l’organització de les relacions laborals mitjançant sindical vertical. Va promulgar la Llei de premsa i Impremta, que va controlar i posar els mitjans de comunicació al servei del poder. La llei de Responsabilitats Polítiques, amb caràcter retroactiu de 1934 li va permetre de perseguir sospitosos d’haver defensat la causa republicana, es va concretar en l’abolició dels governs basc i català. Un cop finalitzada la guerra, en una dictadura que es va prolongar durant gairebé quaranta anys.

B) Expliqueu quina va ser la política econòmica del règim franquista fins al 1959

L’economia del franquisme es caracteritza per la seva divisió en tres etapes. La primera, de 1939 a 1959, estava inspirada en una política autàrquica heretada de la ideologia feixista. Aquesta va dur el país a la ruïna. Després del Pla d’Estabilització i Liberalització començà una fase de creixement ràpid (dècada dels 60 i primers anys 70). De 1973 a 1975, la crisi econòmica internacional va afectar de ple a l’economia espanyola.El 1936, desprès de guanyar la guerra, Franco va imposar una política econòmica autàrquica, amb la que pretenia que el país subsistís amb els seus propis recursos, reduint al mínim les exportacions i importacions. Espanya, però, no tenia els recursos suficients per subsistir sola. Això va fer que l’economia s’anés debilitant poc a poc, fins que el país es va quedar sense divises;  la balança de pagaments estava en dèficit crònic. El país estava Arrúïnat; el nivell de producció d’abans de la guerra no es va aconseguir fins al 1954. Durant aquest període va haver-hi un gran control sobre els preus, els salaris, el comerç, etc., fet que va provocar l’expansió del mercat negre d'aquells productes que estaven prohibits o eren massa cars. Malgrat això, les empreses van obtenir nombrosos beneficis. Un fet important va ser la creació de l’Instituto Nacional de Industria (INI), el 1941, amb l'objectiu de fomentar la indústria i produir el màxim possible, molt sovint sense tenir en compte els costos.La producció industrial no va recuperar el nivells anteriors a la guerra fins l’any 1950. El comerç exterior es va reduir a la importació aliments a altres països, com Argentina. El comerç interior es va veure profundament afectat per d’escasses productes i regulació de preus, l’efecte el racionament i els preus oficials van donar lloc a l’estraperlo o mercat negre al marge de la llei, els preus del qual eren tres vegades superiors als oficials.

El 1958, Espanya s’havia incorporat als Fons Monetari Internacional i al Banc Mundial, amb l’esperança d’obtenir crèdits que remeiessin la desesperada situació financera. La linearització de l’economia espanyola  i van recomanar a les autoritats una sèrie de mesures que es van recollir en el Pla d’Estabilització de 1959.El 1959, en veure que el país estava Arrúïnat, es va imposar l’anomenat Pla d’Estabilització i Liberalització. Aquest consistia bàsicament en que l'Estat deixava d’intervenir tan directament en la política econòmica del país i obria les fronteres econòmiques. Llavors es produí el boom econòmic i Espanya va deixar de ser un país agrícola i rural per convertir-se en un país industrial i urbà. Va haver-hi una gran emigració del camp cap a les ciutats. L’economia espanyola creixia ràpidament. L’obertura econòmica va fer que nombroses empreses estrangeres invertissin aquí, degut a la mà d’obra barata que trobaven; mentrestant, molts espanyols emigraven cap a la CEE (Comunitat Econòmica Europea) i Espanya es convertia en un destí important del turisme internacional. Van augmentar les inversions de les empreses privades i es va reorganitzar el mapa industrial espanyol, incorporant nous nuclis industrials com Saragossa, Vigo, Valladolid, Burgos o Huelva.

Entradas relacionadas: