Els inicis de la transició

Enviado por Programa Chuletas y clasificado en Historia

Escrito el en catalán con un tamaño de 6,75 KB

 

Partits polítics a Espanya;


Partits de dretes:



Monarquics conservadors: format per conservadors i liberals. El rei intenta que guanyin

Falange española:
partit feixista i espanyolista. Partit creat per el fill de Primo de Rivera i és famós per dir: "españa es una unidad de destino universal".

Partits d'esquerres:

Izquierda republicana: està formada per intel·lectuals, és una esquerra socialdemòcrata. Líder Azaña. PSOE: partit obrerista però amb dos branques, una revolucionària i una altre social demòcrata. Líder Caballero és com Lenin espanyol.

Partit comunista d'Espanya: partit revolucionari total. Líder Dolores Ibarrui, la Pasionaria


Partits polítics a Catalunya; Partits de dretes:


Lliga regeneracionista: partit conservador, líder Cambó


Acció Catalana: partit menys conservador que la Lliga

Partits d'esquerres:


ERC: es crea pocs dies abans de les eleccions del
31, té dos vessants, Macià que és nacionalista i Companys que és d'esquerres.
Uníó socialista de Catalunya: passada la Guerra Civil es passarà a dir PSUC. El líder era Joan Conorera. Partit d'esquerres i comunista.

Partit obrer unificat marxista: partit obrer d'esquerrs i comunista. Té dos líders Joaquim Maurin i Andreu Nin

Diferències entre partits comunistes: el comunisme gira entorn de l'URSS i Stalin. El PSUC està a l'orbita de l'URSS i no es planteja el que fa dolent Stalin. Però el POUM no és un partit stalinista lerquè està Nin que als 20 anys va ser el secretari a la Internacional Comunista amb seu a Moscou. Nin sap rus i és mestre a l'URSS, quan s'adona de que Stalin és un assessí torna cap a bcn i veu el partit stalinista i crea un altre partit comunista que agafarà molta importància. Stalin ordena al PSUC que matin a Nin.

Constitució 1932

República democràtica;estat laic; sistema monocameral, una sola cambra, les Corts Constituients; drets personals totals; sufragi universal, primeres eleccions que voten dones al 1934; eleccions cada 4 anys.

Fets de maig 1937:


Inicis de maig del 37 el Treball fa una acusació contra Nin tractant-la de feixista. El POUM i la CNT plantegen batallar contra PSUC i ERC, on peta a telefònica. L'acusació d'ERC és quan peta segons s'havia punxat una trucada de Macià, és a dir, que la CNT espiava trucades. A bcn continuen les barricades, a Nin el maten i el POUM acusa al PSUC d'Stalin. PSUC i ERC guanyen i el govern d'Espanya cau; ERC i PSOE trenquen els fets de maig, tot el govern està a la seu del govern. Els militants del partit comunista venen, i els ministres comunistes i el PSOE li diuen que han de canviar de govern. La CNT pensa que cal guerra i revolució mentre que ERC només guerra. Tot això fa que el govern caigui i com a president del govern posem a Juan Negrín (PSOE) però qui mana és el PCE. Negrín passarà comptes i prohibirà la CNT i el POUM, fa un exèrcit popular i fa fora a les milícies.

Autarquia 44-59

Política econòmica: total intervenció de l'estat, tota la producció passa per l'estat, això ocasiona que aquest reparteixi tots els béns que es produeixen i crea misèria. A més l'estat té pocs diners. Consolidació del nou estat: primera llei 1945, pretén regular els drets dels ciutadants i intenta ser un text constitucional però no hi ha constitució. Llei de successió (1947): macra que l'hereu serà un borbó. Aquesta llei es votarà per referèndum però no té cap valor.
Paper de l'església: 1953 es fa el concordat entre Espanya i la santa seu, actualment encara existeix. L'estat dona privilegis a l'església com l'eucació, a totes les escoles es feia religió. Oposició al règim: la principal oposició eren els Maquis, una organització principalment d'anarquistes i comunistes que des de fora de l'estat sorganitzaven. Durant els anys 1934-36 els maquis controlen els pirineus. Al final dels 50 s'acaba l'autarquia i els maquis perquè Espanya rep ajuda dels Estats Units. Una altre és la Vaga dels tramvies a Barcelona, es produeix arran de la pujada del preu del tramvia només a Catalunya. La gent fa boicot i no puja als tramvies i els conductors baixen. El règim col·locarà conductors militars i anirà a buscar els tramviaires a casa seva amenaçant-los de presó si no tornen a circular.

L'oposició a Catalunya: al 1960 es produeixen els fets del palau, l'any que Franco ve a Catalunya. S'anuncia que ha de anar al Palau de la Música i es planteja una actuació opositoria que consistia en llençar fulls volsnt escrits amb la cultura catalana, finalment Franco no va anar però si els altres alts càrrecs del règim. Agafen a l'inductor del fet, Jordi
Pujol i el condemnen a dos anys de presó. Es produeix un fet cultural que és la creació d'una mova cançó, d'alguns artistes com Lluís Llach, Serrat, María del Mar Bonet i Raimón que són conbatents ideològics.

Constitució del 78:

Monarquia parlamentaria: el rei té la llei de inviolabilitat. Igualtat de gènere. La constitució consagra a un rei escollit pel franquisme. Bicameral: senat i congrés. Sufragi universal. Separació de poders. Descentralització de l'estat amb comunitats autònomes. Euskadi i Navarra es poden unificar. El País Basc aconsegueix el concert econòmics però Catalunya no ho demana.

Entradas relacionadas: