Influencies romanes i gregues en l'arquitectura catalana

Enviado por Chuletator online y clasificado en Arte y Humanidades

Escrito el en catalán con un tamaño de 11,07 KB

 
Materials: bronze (cera perduda), marbre (blanc) i, en menor mesura, fusta, or i vori
- Tipologies
Relleu: decorar timpans i frisos en temples i altars.
Escultura exempta (per totes bandes):  evolució del cànon de bellesa, bellesa ideal (proporció, equilibri, simetria, expressivitat, volum, dinamisme).
- Utilitzen un Realisme idealitzat, s’inspiren en la natura i en la realitat però creen escultures perfectes.
- Temàtica: figura humana (déus, Heróïnes, atletes  model de bellesa)
- Policromia perduda
- Tècnica de la cera perduda
Precedents
- Període geomètric (s.VIII aC)  petites figures de caràcter religiós
- Escultura monumental (s.VII aC)  contacte amb Orient, influència egípcia
Etapes escultura grega
Període arcaic (s.VII-VI aC)
- Representació de figures humanes
Figura masculina  koúRoí o curos (atletes nus)
Figura femenina  kórai o cores (dones vestides, sacerdotesses)
- Formes i estil  influència model oriental (Egipte)
Rigidesa i frontalitat del cos (exceptuant cama avançada, molta mosculatura)
Monumentalitat (fins a 3m d’alçada)
Concepció esquemàtica del cos i rostre (geometria). 
Rostre sense expresivitat, somriure aritmàtic/arcaic.
Kóre del pèplum (500 aC) i Kóre del pèplum (500 aC)
Període clàssic (s.V-IV aC)
- Reproduir el cos humà amb proporcions equilibrades  model de bellesa
- Domini absolut de la tècnica:Arrodoniment de la musculatura./Contrapposto: posició natural i equilibrada en repòs./Corba praxiteliana: arcuació de l’escultura en forma de “S” invertida.
- Pèrdua de rigidesa i frontalitat
- Cànons de proporció matemàtica entre cap i resta del cos
- Artistes: Policlet, Miró, Fídies
Període postclàssic/segon classicisme (s.IV aC)
- Reflectir sentiments i emocions  expressivitat del rostre
- Artistes: Praxíteles, Escopes, Lisip
Guerrers de Riace (460-430 aC)
Dorífor (430 aC) – Policlet
- Cànon
- Contrapposto (dinàmic i estàtic)
- Original bronze còpia romanade marbre
Hermes amb Dionís infant (350-330 aC) – Praxíteles
- Corba  dinamitzar composició
- Contrapposto
- Sinuositat i verticalitat
- Delicadesa
Període hel·lenístic (s.IV-I aC)
- Composicions dinàmiques  trencament amb serenitat i equilibri clàssics
- Noves formes  tensió i moviment
- Gran expressivitat  sofriment i passió (pathos)
- Grups escultòrics
- Temàtica: retrat i anècdota – pas de l’idealisme  Realisme
Victòria de Samotràcia (200 aC)
- Tensió
- Moviment
- Sensualitat
Laocoont i els seus fills (s.III-II aC) – Agesandre, Polidor i Atenodor de Rodes
- Dinamisme
- Expressivitat
- Pathos
- Unitat compositiva
- Original de bronze, còpia romana de marbre
Art etrusc:
Referents històrics
- Origen  s.X aC (Àsia Menor)
- S.VIII aC  comerç amb Magna Grècia, llatins i sabins
- Barreja d’art grec i art oriental  important influència en l’art ROMà
- Importància creences religioses i ritus funeraris
Arquitectura
- Ús de l’arc i la volta  origen mesopotàmic i introducció al continent via etruscs
- Tombes  construïdes o excavades; coberta cònica; alt nivell tècnic
- Temples  podi, tres cel·les, pòrtic amb columnes, coberta a dues aigües
Ordre toscà
Columna llisa amb base i capitell «dòric»
Entaulament amb arquitrau llis, fris sense tríglifs ni mètopes i amb cornisa
L’art ROMà:
Influències
- Origen eclèctic: influència etrusca, grega i hel·lenística
- Diversitat i fusió d’influències: construcció d’edificis
Innovacions i incorporacions
- Arc de mig punt
- Volta de canó
- Volta d’aresta
- Ordres grecs + ordre toscà + ordre compost (capitell jònic i corinti)
+Prioritat funcional i tècnica davant d’estètica: avenços en enginyeria
Urbanisme ROMà 
- Romanització: homogeneïtzació
- Sistema d’ordenament geomètric en quadrícula: ciutat de nova construcció
- Ciutat dividida en quatre parcel·les: 
Cardo (N-S) 
Decumanus (E-O)
Fòrum (encreuament): edificis públics més importants
- Vies de comunicació: desenvolupament i cohesió del territori (Via Augusta)
- Obres d’enginyeria (Ponts i aqüeductes)
Arquitectura pública religiosa
- Edificis religiosos: temple (influència etrusca i grega)
- Edificis civils
Destinats a la diversió: termes, teatres, amfiteatres, circ
De caràcter administratiu: basílica
De caràcter commemoratiu: columnes commemoratives, arcs de triomf
Materials: pedra, maó i opus caementicium (formigó)
Panteó (118-128) = tots els deus (dedicat a ells)
El disseny original no s’ha conservat, avuib en dia és diferent.
Agripe ho ba fer construir
Recorda a un temple grec (part del devant): pati, pronaus, entrada. 
Octastil (8 columnes), 3 naus.
Interior
Cúpula molt gran, 8 pilastres/contraforts, al mig hi han altars.
Exterior
Fus de la columna es de granet. 
Tambor, dividit en 3 pisos, existència d’arcs per repartir el pes.
Significat de l’obra.
7 altars dedicats a les divinitats celestials. Cada filera de columnes és una planta
Arquitectura pública civil
Edificis civils destinats a la diversió
- Termes. Edificis públics destinats als banys en piscines d’aigua calenta (caldarium), aigua tèbia (tepidarium) i aigua freda (frigidarium)
- Teatres:
edifici d’estructura semicircular, similar al teatre grec, però construït sense aprofitar el desnivell del terreny
- Amfiteatre: planta el·líptica; uníó de dos teatres. S’utilitzaven per representar lluites de gladiadors, naumàquies (batalles navals) i venationes (lluites animals)
  1. Circ: curses de quadrigues i activitats atlètiques
  1. Amfiteatre Flavi o Colosseu (72-80)
  1. Edificis civils de caràcter administratiu
  1. Basílica: edifici rectangular, format per tres naus cobertes amb volta de canó i mitja cúpula al fons, destinat al comerç, a l’administració de justícia i a diversos actes públics

Escultura romana
Característiques
- Subordinació a l’arquitectura:
Decoració
- Estil: influència etrusca i grega: còpies de marbre d’originals perduts
- Materials: marbre, pedra i bronze
Retrat
- Exemples: bust, escultura exempta i escultura eqüestre
- Influències: escultura funerària etrusca i Realisme hel·lenístic
- Època imperial (s.I): idealisme (influència grec clàssic)
- Època tardoromana (s.III-V): esquematització i voluntat de solemnitzar
Relleu històric
- Alt grau narratiu: Realisme i vivacitat d’escenes bèl·liqües: grandesa imperial
- Decoració arquitectònica: altars, arcs de triomf i columnes
- Adequació a l’espai arquitectònic: relleu helicóïdal
August de Prima Porta (20aC – 14dC)
Escultura eqüestre de Març Aureli (176)
Art paleocristià
Característiques generals
- Mitjans s.I: difusió del cristianisme arreu de l’Imperi ROMà
- Obres de temàtica religiosa: destrucció de restes paganes
- Condicionament de l’arquitectura al nou culte: basílica romana
- Nova iconografia: finalitat doctrinal
- Catacumbes: lloc de refugi, celebració i enterrament
Decoració pictòrica
Sarcòfags: relleu
Art bizantí i islàmic:
330: Constantí I consagra la ciutat de Constantinoble (colònia grega Bizanci)
- 395: constitució de l’Imperi ROMà d’Orient (Arcadi // Teodosi t)
- 476: caiguda Imperi ROMà d’Occident: Constantinoble capital cultural i model artístic a imitar
- s.VI: Justinià: gran capital de Bizanci
- s.VIII – IX : iconoclàstia:destrucció d’imatges sagrades

  1. 1453: caiguda Imperi ROMà d’Orient (Imperi Otomà)

Art bizantí
Arquitectura
- Adequació dels edificis al culte i litúrgia religiosa
o Lluminositat
o Grans cúpules
o Rica decoració
Escultura
- Orfebreria i relleus en vori: glorificació i enaltiment de l’emperador, militars i religiosos
Arts pictòriques
- Pintura: pintura mural i sobre fusta vinculada a l’àmbit eclesiàstic i religiós
- Mosaic: decoració espais arquitectònics, iconografia religiosa, riquesa
cromàtica
Art islàmic
Característiques generals
- Influències romanes, bizantines i visigòtiques
- Art lligat a la religió
Arquitectura
- Religiosa: mesquita
- Civil: alcassaba, castell, palau, banys públics
Escultura, pintura i mosaic
- Funció decorativa
- Estils d’ornamentació: geomètrica, vegetal, arabesca i cal·ligràfica


Entradas relacionadas: