La indústria dels països desenvolupats i la indústria dels països en vies de desenvolupament

L’alimentació és una de les necessitats bàsiques de l’ésser humà. Per això, obtenir els recursos necessaris per alimentar-se ha estat una prioritat al llarg dels segles i l’eradicació de la fam a la Terra constitueix un dels grans reptes actuals.El sector primari inclou les activitats que proporcionen recursos bàsics o primaris, és a dir, que s’obtenen directament de la natura. Aquestes activitats són l’agricultura, la ramaderia, la pesca i l’explotació forestal
.De totes, l’agricultura és sens dubte la més important, i gran part de la població mundial en depèn per sobreviure.Als països en vies de desenvolupament l’agricultura impulsa l’economia i això suposa sovint una limitació important, però cal tenir en compte que molt pocs països desenvolupats han experimentat un creixement econòmic sense una revolució agrícola prèvia. La població mundial dedicada al sector primari suposa el 40 % del total de la població activa, un percentatge important però que disminueix progressivament a favor d’altres sectors econòmics.Encara que la productivitat del sector primari augmenti cada any, el seu pes econòmic disminueix respecte al que aporten els sectors secundari i terciari. El 2010 el sector agrari va aportar el 2,8 % del PIB mundial.No obstant això, hi ha diferències importants entre els països.Alspaïsos desenvolupats, el sector primari ocupa un percentatge petit de la població activa, entre l’1 % i el 5 %. Però té una productivitat molt alta gràcies a la mecanització i als avenços tècnics. Tot i això, la contribució a la riquesa nacional és reduïda, de menys del 4 % del PIB (en alguns països, com ara el Japó o els Estats Units, menys de l’1,5 %).Alspaïsos amb economies emergentsi als que estan envies de desenvolupament, l’agricultura representa més del 10 % del PIB i el percentatge de població ocupada en aquest sector és molt alt, i arriba als països més pobres al 80 % de la població activa. La productivitat és baixa a causa d’una utilització reduïda de recursos tecnològics. L’èxode rural cap a les ciutats té diverses causes. L’abandonament massiu del camp s’ha produït per la implantació de noves tècniques agràries, per l’atracció de les formes de vida urbana, però també per les catàstrofes naturals, l’escassetat d’aigua, els conflictes armats, els problemes mediambientals i la fluctuació en el mercat dels preus dels productes agrícoles, fet que Arrúïna els petits agricultors. L’anomenada seguretat alimentària, és a dir, la necessitat de garantir prou aliments per a la població, sobretot als països en vies de desenvolupament, ha obligat a recuperar àrees agrícoles moltes vegades mitjançant una agricultura de subsistència. Els països desenvolupats han incorporat a les àrees rurals noves activitats que no són exactament agràries. El desenvolupament del turisme rural, el creixement de les segones residències, la instal·lació d’infraestructures energètiques (panells de cèl·lules solars, parcs eòlics...), etc. Fan que una part de la població torni al medi rural. Actualment, s’està estenent l’agricultura a temps parcial, que consisteix a practicar aquesta activitat com a complement de les activitats dels sectors secundari i terciari. ​La indústria és el conjunt d’activitats de transformació de recursos naturals, de matèria primera, en producte elaborat utilitzant maquinària. És l’activitat econòmica més important del sector secundari
.

Els processos industrials es produeixen a les fàbriques, que concentren en un mateix espai les màquines i els obrers. Des dels inicis el sistema de producció industrial s’ha caracteritzat per: Les innovacions tècniques.En cada moment històric l’aplicació d’innovacions tecnològiquesi científiques ha estat la base del sistema industrial. La divisió del treball.La indústria també s’ha basat en noves formes organitzatives i de simplificació del treball en una successió de tasques, que permeten l’especialitzacióde cada obrer, un rendiment més elevat i lareducció dels temps de producció. La producció a gran escala.La fabricació de grans quantitats de producte ha permèsreduir preusi incrementarel comerç. Segons la destinació del producte, les indústries poden ser: Indústries de base.Són les que transformen les matèries primeres en productessemielaboratsdestinats a servir altres indústries. Les principals són:la siderúrgica, que transforma el mineral de ferro;la metal·lúrgica, que transforma altres minerals per obtenir productes com el coure i l’alumini; laquímica de base, que transforma substàncies naturals en productes per mitjà d’altres processos i que inclou la petroquímica, que processa el petroli, i lacimentera, que prepara ciment per a la construcció. Indústries de béns d’equip.Fabriquenmaquinàriai altres béns necessaris per a altres empreses industrials, com ara motors, vaixells, trens, ceràmica, totxos, etc. Juntament amb algunes indústries de base es considerenindústries pesants. Indústries de béns de consum.També conegudes com aindústries lleugeres, són les que elaboren productes finals per al consum de les persones. ​En són exemples la indústria tèxtil, l’automobilística, del moble, l’electrònica de consum, etc. En la dècada de 1970 van començar a canviar les característiques de la producció industrial fins a conformar el perfil de la indústria actual, que es caracteritza per: La recerca, el desenvolupament i la innovació tecnològica (R+D+I),que se centren en àrees com la cerca de nous materials, la nanotecnologia iel desenvolupament de noves tecnologies, entre les quals destaquen la informàtica, la biotecnologia, les telecomunicacions i la microelectrònica. La terciarització econòmica,que consisteix en lautilització de sistemes automàtics de producció, que redueixen el treball industrial i obliguen a una alta qualificació dels treballadors. La descentralització productivaen el context de la globalització de l’economia, que consisteix en l’estratègia de localitzar les fases de la producció en territoris diferents en funció dels avantatges de preus, impostos, costos de producció, etc. Aquest procés està relacionat amb gransempreses multinacionalsque tenen filials en diferents països.