L'Impressionisme: Origen, Característiques i Artistes Clau

Origen i Evolució de l'Impressionisme

L'origen del moviment impressionista es situa a partir de 1860, i la primera exposició de pintors impressionistes va tenir lloc el 1874.

En aquest moment, França és el punt d'origen del moviment. Allà hi havia els Salons Oficials de pintura, on es convidaven els artistes per exposar les seves obres. Tanmateix, en aquests salons gairebé mai van acceptar pintors impressionistes ni realistes. Per això, Napoleó III va obrir el Saló dels Refusats, perquè els artistes no admesos poguessin exposar la seva obra allà.

El grup d'impressionistes es posava en contacte i es reunia al Cafè Guerbois, on discutien temes sobre pintura, literatura, etc. La primera exposició dels impressionistes va ser a l'estudi del fotògraf Nadar, amic dels pintors.

En l'exposició van participar Monet, Pissarro, Cézanne, Berthe Morisot i el pintor anglès Sisley, a més de Degas.

En aquesta exposició, Monet, considerat el principal pintor de l'impressionisme, va exposar el quadre «Sol Naixent». Aquesta obra va ser durament criticada per Louis Leroy, crític d'art del diari francès Le Charivari. Leroy es va burlar de l'exposició, referint-se sobretot al quadre de Monet, dient que eren molt simples i sense acabar; les va anomenar «impressions sense acabar». D'aquí va sorgir el nom del grup de pintors.

De fet, els pintors impressionistes mai van constituir un grup formal ni van fer un manifest públic amb les seves idees. Per aquesta raó, l'impressionisme no es considera una pintura d'avantguarda, tot i que va suposar una ruptura significativa en la pintura.

L'última exposició dels impressionistes va ser el 1886. Per tant, es pot dir que en la dècada següent l'impressionisme com a moviment ja no existia, tot i que els pintors van seguir amb la mateixa tècnica i estils.

Artistes Clau i Moviments Relacionats

Els principals autors que van seguir de manera fidel les característiques de l'impressionisme són: Monet, Pissarro i Sisley.

Hi ha un grup de pintors que a vegades s'associen amb els impressionistes, però que tenen quadres que no segueixen amb fidelitat les característiques de l'estil. Són afins a l'impressionisme: Renoir, Degas, Morisot i Toulouse-Lautrec.

A més d'aquests pintors, posteriorment va sorgir un grup anomenat «postimpressionista». Tot i que al començament van anar junts, hi va haver un moment en què es van desvincular del moviment, com ara Cézanne, Van Gogh i Gauguin.

Després d'això, va aparèixer un nou plantejament que es va anomenar «neoimpressionisme» o «puntillisme», amb figures com Georges Seurat i Paul Signac.

Característiques de la Pintura Impressionista

En les discussions que feien al Cafè Guerbois, els pintors van decidir mostrar aversió per l'art acadèmic, tant des del punt de vista temàtic com tècnic.

Derivat d'això, els impressionistes veritables prescindiran dels quadres amb un significat narratiu o temàtic complex.

• El tema predilecte serà el paisatge a l'aire lliure (urbà, marítim, rural).
• La tècnica pictòrica serà innovadora: pinzellades soltes, a tocs, i mai dibuixaven prèviament.
• Mai pintaven al taller, sempre a l'aire lliure, capturant la llum solar.
• Coneixien les teories sobre el color de l'època, com les lleis dels colors simultanis i els colors primaris.
• Mai usaran el negre, perquè el consideraven un «no color».
• Per a les ombres, utilitzaven tonalitats molt fosques d'altres colors.
• Mai barrejaven els colors a la paleta, sinó que els sobreposaven directament sobre el llenç.
• Els quadres es realitzaven en una sola sessió, ja que es volia capturar la realitat i, per a ells, aquesta canviava constantment pel moviment del sol; per això les pinzellades ràpides.
• Es feien sèries de quadres per capturar la realitat canviant i la llum en un lloc determinat i en diferents moments.

Antecedents i Influències de l'Impressionisme

• Els paisatges del romanticisme, sobretot els de l'anglès William Turner, que volia representar l'atmosfera que envoltava els objectes.
• Els realistes, com l'Escola de Barbizon, on va pintar Jean-Baptiste Camille Corot, que es dedicava exclusivament als paisatges d'un bosc prop de París.
• Édouard Manet, considerat un mestre pels impressionistes, va crear un tipus de pintura que va suposar la ruptura que ells van prendre com a model.
• Francisco de Goya amb la seva obra «La lletera de Bordeus».
• L'existència de la fotografia a França, que va influir en els impressionistes per la seva capacitat de capturar la instantània.
• L'art japonès (estampes) que va arribar a França.