Implantacion liberalismo

Enviado por Programa Chuletas y clasificado en Historia

Escrito el en catalán con un tamaño de 7,19 KB

La Implantació del Liberalisme.La implantació del liberalisme espanyol es va dur a terme al període conegut com crisi de l’Antic Règim. Aquesta crisi va donar pas de manera irreversible a la consolidació d’un nou model d’Estat: l’Estat Liberal que, malgrat els intents de les forces absolutistes ( Ferran VII, Guerres Carlines..)va aconseguir canviar unes estructures quasi mil·lenaris.Per poder parlar de la implantació del liberalisme, hem de fer referència a la guerra carlina, ja que va ser la circumstancia que va fer possible que fora la mateixa Corona la que es vera en la necessitat de buscar el recolzament i el pacte amb el sector moderat del liberalisme i l’únic capaç de conciliar la seua postura amb la del absolutistes moderats.Dur endavant aquesta tasca, no va ser gens fàcil, i va ser triat un polític de tradició “doceañista”, Martínez de la Rosa, que s’encarregarà de redactar i promulgar L’Estatut Reial de 1834 , que com Carta Atorgada, no més reconeixia alguns drets i llibertats, però sense parlar de sobirania nacional ni separació de poders, pilars de les revolucions liberals.Així la Corona va conservar la capacitat legislativa i l’Estatut és l’exemple d’un liberalisme censatari: la Monarquia sols estava “controlada” per un sector minoritari.
Resulta evident que el liberalisme més exaltat, els progressistes no podien conformar-se amb aquestes reformes i les desavinences entre uns i altres van donar lloc a la formació de les grans forces que dominarien la política espanyola al llarg de quasi tot el segle XIX: moderats i progressistes. PAUSA
Van ser
les bases socials populars les que donaren suport al progressisme, que influirà de manera decisiva en dos òrgans de gran importància en el procés que estem desenvolupant: la Milícia Nacional i les Juntes revolucionaries.L’aliança d’aquests òrgans i les forces progressistes van a produir nombroses revoltes a Espanya que acabaran amb les demandes de mesures més amples que les que arreplegava l’Estatut Reial com ara la llei de premsa o una nova llei electoral.Davant aquesta pressió la regent Mª Cristina va confiar la formació del govern a un liberal progressista: Mendizabal.Mendizábal va jugar un paper decisiu en el desenvolupament del procés que estem analitzant, no soles perquè va ser el primer progressista que va governar, sinó a més per la seua actuació política.Aquesta comença amb un paquet de mesures destinades a desamortitzar els bens del clergat i finançar la Guerra Carlina, però, noblesa i clergat pressionaren per aconseguir la seua destitució.El progressisme moviltzá les seues forces per reclamar un règim constitucional i la definitiva implantació de l’Estat Liberal.
Front un dels diferents pronunciaments que es van produir, el de ls Granja, Mª Cristina, va decidir restablir al govern als progressistes i fins i tot la Constitució de 1812.Així, amb Mendizábal de nou al govern, el definitiu desmantellament de l’Antic Règim es va anar produint sense possibilitat de marxa enrere.


       la tasca principal junt la implantació d’un règim constitucional i parlamntari, va sr la rforma agrària k consagravals principis ssncials dl libralism:l drt la propietat i la yiur disposició d’aksta. la dissolució dl règim snyorial ( convrsió dl snyor en nou propietari),la dsvinculació ( eixida al mrcat d nombross extnsions d trra ) i la dsamortització ( fonamntalmnt d ls trrs d l’sglésia ) forn ls 3 grans msurs k a més prtnienl tripl objctiu d:en primr yoc disminuirl dèficit endèmic d l’stat. en sgon yoc finançar l’exèrcit isablí en la guerra carlina i pr últim crar 1a bas social libral.
això, més 1 sguit d msurs lgislativs, van fr possibl parlar ja d’una libralització d l’economia.el pas dfinitiu era donarl suxt lgal, la yei d yeis capaç d crarl marc adquat al nou règim: 1a nova constitució, la constitució d 1837. aksta constitució ésl rflx dl libralism doctrinari k dona 1 gran suxt al papr modrador d la corona.
són rmarcablsl mantnimnt dl principi d sobirania nacional, la dclaració d drts, la divisió d podrs. malgrat això , i aparix 1a sgona cambra ( snat ) consrvadora, més papr pr la corona i 1 sufragi molt rstringit.amb tot això, al 1837,ls modrats arribn al podr dsprés d’una convocatòria d’elccions il su objctiu fonamntal d la sua gstió srà dsmantyar ls msurs més progrssists ambl consntimnt explícit d la corona.d nou anm a vur 1 enfrontamnt dirct entr progrssists i modrats k acabarà amb la rgència d mª cristina i obril pas a 1a nova rgència k és jalpas dfinitiu d la implantació dl nou stat. la rgència d’spartro.spartro va sr 1 militar progrssista, eroi d ls guerrs carlists. akst protagonism militar va sr 1a constant a la istòria d’spanya. la rgència d’spartro s caractritza pr ls msurs progrssists així com pr ls disposicions k afavorixen la milícia nacional o lslccions municipals.ls modrats , pr altra banda, continuen conspirant i a més a més , spartro s rvla com 1 govrnant autoritari k arriba a sorprndr fins i tot als sus companys d partit. front ls rvolts produïds pr l’aplicació d’una sèrie d msurs k prtnien ayibrarl comrç en la ciutat d barclona, spartro ordnal su bombardig, i això o va aprofitar narváez, 1 gnral modrat, pr fr 1 pronunciamnt militar. spartro dixal govrn i la rgència i s dclara major d’edat a isabl ii.pr conclour podm dir k la implantació dl libralism a spanya va sr 1 procés k ncssitarà d’un príod d transició com totsls procssos k introdueixen nous modls d funcionamnt en 1 stat.És en akst príod on podm comprovar com aksts etaps d transició són quasi obligatòris pr podr construir la xarxa k puga donar suxt als canvis polítics, econòmics i socials en akst cas dl nou règim o règim libral.sràl libralism doctrinaril k prdominarà al yarg dl príod il autèntic protagonista és l’exèrcit k ambls pronunciamnts, canviaràl sign dls difrnts govrns. malgrat això ésl príod dl naixemnt dls partits polítics, dls intnts d’adquació a europa i fonamntalmntl rfrnt obligatori pr podr entndr i analitzar la situació actual a spanya.

Entradas relacionadas: